Per primer cop, vam decidir acostar-nos a Godall el divendres al vespre, així que jo vaig sortir directament des de la feina a La Granada, mentre que la Núria ho va fer des de casa a Sitges.

Com que feia molt poquet de l'atemptat a La Rambla de Barcelona, vaig anar veient presència policial per enlloc, com per exemple a la rotonda d'entrada a L'Arboç, i fins i tot semblava que el trànsit fos en conjunt més lent que habitualment.

Comptava que la Núria anava una miqueta per darrera meu i que si ho feia bé, m'acabaria atrapant, però com que no havíem parlat si aniríem per la costa o per Móra, em vaig aturar a la rotonda per anar cap a Reus per esperar-la. Passats uns cinc minuts, no vaig voler quedar-me en un lloc tan perillós i vaig entrar al polígon comercial que hi havia a tocar de l'A-7, des d'on tenia visió dels vehicles que hi circulaven.

Quan vaig veure passar la Núria, que anava cap a Reus, vaig equipar-me i vaig sortir darrera seu, vaig arribar a la seva alçada i ens vam aturar plegats a la gasolinera de Les Borges del Camp, tant per repostar com per berenar, doncs la Núria havia de fer bondat en el seu estat.

Vam continuar per l'N-420 fins a agafar la C-12 a Móra d'Ebre i passat Tortosa vam trencar cap a Vinallop i Santa Bàrbara per dirigir-nos a Godall, on vam acabar arribant prop de les vuit del vespre.

L'accés a l'àrea de medi ambient, on s'havia de desenvolupar la concentració de motos, seguia sent per un camí encimentat en el seu inici i per una pista en els seus tres quarts finals. Aquest any, a més, vam trobar-nos una petita zona amb molta grava acumulada.

Vam saludar el Jordi i vam començar a instal·lar-nos mentre anàvem saludant altres amics que també ens felicitaven per l'estat de la Núria, que fins a aquell moment havia estat secret.

Vam baixar caminant cap al poble per sopar alguna cosa i vam acabar cruspint-nos uns entrepans en el bar El Pub, després vam fer un te i un cubata en el bar La Plaça i vam tornar cap a la zona de les tendes.

Els pocs que ens havíem acostat a Godall el divendres vam seure plegats en un ambient pràcticament familiar i vam compartir tertúlia, riures i cerveses mentre la son i el cansanci anaven apareixent per allà, fins que ens van vèncer i vam decidir anar a dormir.

Al matí no vam tenir pas cap pressa per llevar-nos i vam poder fer mandres tranquil·lament, però com que havíem anat a dormir a una hora encara decent i en un bon estat físic, tampoc no ens vam llevar tard.

La primera activitat que hi havia programada era el pica-pica (cocktel de benvinguda segons el cartell) de mig matí, que aquest cop no es feia al poble, sinó allà mateix. Es va endarrerir una mica sobre l'horari previst, però això no va impedir que ens poséssim les botes.

Malgrat que la Pepi ja ens havia confirmat que no vindria, no van parar d'arribar amics i coneguts amb els que vam anar compartint la notícia de l'embaràs de la Núria.

Sobre les tres de la tarda, vam seure a la llarga taula per dinar. Vam tenir paelles cuinades pels membres dels Amics del Motor de Godall i vam poder repetir fins que es van acabar.

Eren gairebé dos quarts de sis de la tarda quan vam acabar sortint de ruta amb les motos (bé, això d'amb les motos és un dir perquè l'Eva va anar en cotxe i la Núria no va voler conduir i va venir de paquet amb mi).

Ens van dirigir cap a la urbanització Panorámica Golf Sant Jordi, pel recinte de la qual vam estar circulant a molt baixa velocitat, passant una calor insuportable que una mica més i em fa desenganxar-me de la ruta i tornar cap a Godall. Un cop aturats, ens vam acostar a un camp de golf en el que vam rebre una petita classe iniciàtica de golf.

Alguns es van saltar l'explicació i van anar al bar a fer unes cerveses fresquetes, però en tot cas vam marxar plegats amb les motos per donar alguna altra volta pels carrers de la urbanitzaciói acabar a la terrassa del bar d'un pitch & putt prenent un aperitiu en el que van còrrer més les begudes que el menjar.

Vam aprofitar l'avinentesa per col·locar-nos estratègicament i fer-nos una foto de grup quan ja no estàvem assedegats ni amb gana (qui podia estar amb gana abans del berenar amb tot el que havíem menjat?) ni morts de calor.

Un cop retornats a l'àrea de medi ambient de Godall i amb les motos ja convenientment aparcades, va arribar l'entrega de premis i a mi em va correspondre el de la moto amb més quilòmetres.

Com que havíem arribat de la ruta passades les nou de la nit i a aquesta concentració sempre hi havia hagut una certa relaxació amb els horaris, teníem clar que soparíem tard, així que vam anar xerrant i compartint cerveses.

Es va fer esperar, però la realitat és que va pagar la pena la parrillada de carn que ens van posar per sopar quan ja passava de tres quarts d'onze de la nit.

Va tocar un grup que no és que fos dolent, és que era horrorós! Vaig arribar a reconéixer alguna cançó per la lletra, però era incapaç de cantar-la perquè era musicalment irreconeixible.

La Núria se'n va anar a dormir i jo em vaig quedar fins el final del concert amb l'esperança d'escoltar bona música en acabat, però el disjòquei va començar a punxar reggaeton i música electrònica i també vaig acabar anant a dormir perquè la música estava a un volum que pràcticament no deixava mantenir una conversa.

La nit se'ns va fer molt llarga perquè la Núria no va aconseguir dormir bé per culpa de la música i de fet em vaig haver de llevar passades les cinc del matí, quan només quedava gent de l'organització recollint, per demanar que apaguessin o com a mínim baixessin el volum. Per acabar-ho d'adobar, no ens vam poder dutxar perquè no hi havia aigua calenta, així que per espabilar-nos una mica només vam tenir l'esmorzar, les ganes de passar-ho bé i el grup de motos i de gent.

Vam començar a recollir una mica tot el que havíem dut i així vam aprofitar una miqueta el temps fins que va ser hora d'agafar les motos per anar cap als Ullals de Baltasar.

La veritat és que fins aquell moment jo ni en sabia de la seva existència i allà vaig poder saber que es tractava d'unes surgències d'aigua de pluja que viatja soterrada des dels aqüífers de es serralades del Montsià i Els Ports fins que troba el material impermeable de la plataforma deltaica i aflora en forma d'ullals i manantials. La seva fondària va dels dos als set metres i el seu diàmetre dels tres als cinquanta metres.

De tornada a l'aparcament, vam poder beure alguna cosa mig fresca oferida per l'organització, just abans de tornar cap a Godall, on vam tenir el temps suficient per recollir i dinar.

Amb tot recollit, només quedava dinar, acomiadar-se, pujar a les motos i agafar la carretera, els primers quilòmetres de la qual els vam fer amb alguns companys, entre ells la Isabel i el Manel en la seva Triumph, darrera nostre.

En la variant de Santa Bàrbara ens vam separar, suposo que ells van tirar per la costa. Nosaltres, en canvi, vam tornar per on havíem vingut, és a dir per Tortosa i Riu Ebre en amunt.

Vam tornar a veure controls policials conseqüència de l'atemptat del dijous anterior al centre de Barcelona, així com patrulles de vigilància a punts estratègics, com la planta d'Enagas prop de Móra la Nova.

En un moment en què el trànsit es va fer força dens, el Ferran ens va ensenyar una ruta alternativa per carreteretes petites que unien urbanitzacions que potser no ens van fer guanyar temps, però sí que ens van fer guanyar tranquil·litat.

Una mica més tard, quan passàvem per El Vendrell, nosaltres ens vam desviar per agafar la C-32 en direcció a Sitges, mentre que el Ferran va continuar per l'N-340 per anar cap a Esparreguera.