El dia es preveia plujós i a més només teníem el matí, així que després d'esmorzar a l'hotel, comprovant que no només hi havia allotjats els fans dels U2 amb els que havíem arribat el dia anterior, sinó molts més, vam dirigir-nos en tramvia a The Heineken Experience.

Vam deixar l'equipatge a la consigna i vam entrar a l'exposició, que començava amb un repàs a la història de la marca, centrant-se en els durs inicis de la companyia i en les decisions que la van catapultar cap a l'èxit.

En l'evolució de la imatge de marca a través de les etiquetes i els logotips se centrava el següent espai i fins i tot ensenyava l'aposta que es va fer en un moment determinat, dissenyant ampolles que un cop buides servien com a maons per a la construcció d'edificis, volent anar unes quantes passes més enllà sense aconseguir-ho.

Una mostra de dissenys d'ampolles de diferents èpoques en vitrines és el que es podia veure en una de les següents sales de l'exposició, just abans de passar al capítol de l'elaboració de la cervesa, que començava amb el llistat d'ingredients.

Els ingredients no eren pas cap incògnita: aigua, ordi, llúpol i llevat. I així com a la Guinness Storehouse ens van incidir molt en tots ells i en especial en el llúpol, a The Heineken Experience es van centrar en el llevat "A", que era, segons ells, la clau per fer la seva cervesa. Tant és així, que el tenien sota clau i només s'enviava en petites quantitats a les diferents factories.

A continuació, vam passar a les diferents sales on s'havia estat produint la cervesa en èpoques anteriors i que en aquell moment estaven reservades a explicar-nos tot el procés d'elaboració tradicional, doncs els processos industrials automatitzats es traslladaren a les fàbriques de Zoeterwoude i Den Bosch a partir del 1975.

També vam passar per les quadres, doncs el lliurament de les comandes es va estar fent durant molt de temps amb carros tirats per cavalls que eren propietat de la productora de cervesa i per tant vivien i eren cuidats a l'espai que tenien dedicat a la fàbrica.

Un ascensor ens va portar fins a la planta més alta, on hi havia el bar. Vaig voler demanar-me una cervesa de blat, però em van dir que només podia prendre Heineken Lager Beer Premium Quality (la normal, vaja), el que em va semblar totalment desencertat, doncs era una manera senzilla de promocionar la resta de productes. De fet, tampoc no ens van servir cervesa sense alcohol per a la Núria. En tot cas, vaig prendre'm les corresponents cerveses i només vam sortir un moment a la terrassa, doncs l'alçada i la pluja no convidaven a quedar-s'hi, tot i les vistes de a ciutat.

Per últim, vam passar per una sèrie de sales més interactives en les que més que aprendre, et dedicaves a jugar i així vam poder servir unes pintes virtuals (les màquines estaven trinxadíssimes i tenies problemes per fer-les funcionar), passejar en bicicleta per Amsterdam mentre cantàvem, competir en una melé i llençar uns cops de càstig en un partit de rugbi, recollir la copa de la Champions League i fer-nos unes fotografies promocionals. El que no vam poder fer va ser tocar la bateria... Però sí que vam poder aprofitar un matí de diumenge, abans d'anar a l'aeroport per volar cap a casa.