Vam inaugurar el concurs de tapes el primer dia de celebració, és a dir el dijous dia 30, i ho vam fer tastant el cap de xampinyó arrebossat farcit de pernil i ou amb beixamel, melmelada de tomàquet i salsa pesto, que estava dedicat a Extremoduro.

A continuació vam dirigir-nos cap a La Barata, un valor segur a la ruta de tapes de Sitges, per demanar-nos el 'salmó llarder', una minicoca de llardons amb tàrtar de salmó i salsa de iogurt.

Teníem moltes esperances posades en la 'Colygamba' de La Tapadera perquè feien plats boníssims i el caneló de col farcit de marisc i peix napat amb salsa de marisc no ens va decebre pas.

Lògicament, la següent aturada va ser uns quants graons més amunt, al Nieuw Amsterdam, on ens van servir el 'Negrito', un entrepà de calamars estofats amb allioli d'alls escalivats en un pa de tinta de calamar i reducció de peix.

Vam baixar per Parellades fins al Carrer del Pecat per anar fins al restaurant de l'Hotel Alenti, on ens van servir la tapa 'Trio La La Land', un tàrtar de tonyina amb escuma de mango i fruita de la passió, guacamole i teula d'orenga amb un toc de wasabi servit en un gotet.

D'allà vam anar cap a La Cuina de La Formatgeria, on ens van servir el 'Kung-fu chicken curry', l'habitual d'aquest local pollastre amb curri i llet de coco dintre d'una gyoza per tal que te'l megessis en dues mossegades, més ràpid i intens que el mateix kung-fu i amb això vam donar per finalitzada la jornada inaugural.

El diumenge vam tornar a la càrrega, començant per El Cable i 'El Pèsol', una crema de pèsols amb botifarra negra presentats de forma molt original, doncs la botifarra negra simulava un gran pèsol. Això sí, els gustos combinaven encara millor.

La Guineu, sempre a un gran nivell, ens va presentar 'El Joc de les Culleres', botifarra negra ecològica amb carpaccio de gambes acompanyada de mousse de truita de patates amb salsa d'enciam. Espectacular!

Per acabar el vespre, vam passar per la Cañateca Prado per prendre'ns la fondue de formatge aromatitzat amb perfum de sèsam acompanyada d'un saquet de pasta cruixent farcit de pera i decorat amb puré de poma anomenat 'Esperant el Bany'.

El dimecres vam començar el recorregut amb la 'Clotxa' del Xampú-Xampany, un entrepanet en panet de pa de vidre amb aroma de romaní farcit d'arengada, ceba i tomàquet.

Amb el nom '...de xai' havien batejat la puça cristal·lina amb hamburguesa de xai, maionesa, enciam, tomàquet, ceba de Figueres, pebrot vermell rostit i formatge cremós a l'Sports Bar, davant del mar.

Més senzilleta la tapa 'Jugando al Escondite' que ens van preparar al Dehesa Santa María, que consistia en un ou perfumat amb oli de tòfona embolcallat amb una llesca de pa i acompanyat de pernil ibèric i patata fregida.

Vam tornar a pujar el nivell en demanar-nos a Los Vikingos una 'Marquesa de la Costa del Garraf', o el que és el mateix, una barqueta de sípia a la bruta amb allioli suau de plàncton i encenalls de porro cruixent sobre una llesca de pa, una bona manera d'acabar la jornada de tapes.

El divendres vam tornar a la càrrega, començant amb la tapa 'Yu Say Tomato, Llámalo X', un artifici de tàrtar de salmó fumat Järvi Soikkeli recobert de gelatina d'envinagrats amb terra d'olives negres i torrada amb oli fumat.

A L'Escut del Carrer Jesús ens van desitjar 'Bon Any bou' amb el timbal (bé, timbal, timbal no ho era, ho va ser per fer la foto del llibret, però amb nosaltres no és que caigués, és que ni van intenta fer un timbal) de cua de bou amb trompetes de la mort sobre una base de puré de patata amb pebre negre estucat acompanyat d'una torradeta.

No sé si era veritat o no, però a La Formatgeria ens van dir que des de les més altes muntanyes els arribava aquesta minifondue de formatge amb bolets i oli de tòfona dins d'un panet de pa de pagès i que es tractava del berenar diari de la Heidi i en Pedro i que per això li havien posat de nom 'La Merienda de Heidi'. Fos com fos, aquell dia ens la vam fotre nosaltres.

Nom de dona, 'Florentine', li van posar a l'ou escalfat amb espinacs crus dins d'un panet anglès amb salsa holandesa amb què competia el Red Velvet en aquesta edició del Sitges Tapa a Tapa.

El dissabte al migdia vam anar cap al Pic-nic per poder tastar 'La «maki-sushi» paella', uns makis de paella amb sípia i gambes acompanyats de brou de marisc. BRUTAL!!!

Per la tarda (havíem tocat el cel amb el Pic-nic a migdia, donant per acabada la ruta per no desmerèixer altres tapes per comparació), vam menjar-nos el minicaneló farcit de secret ibèric de matança amanit amb ametlles i verduretes i acompanyat de salsa rossini i una galeta de parmesà del Cafè Bar Roy.

A La Granja de Sitges del Carrer Major ens van posar un 'Nyaaaaam!', un saam de cansalada amb herbes fresques, maiones d'envinagrats i blat de moro torrat.

A un entrepà que li posis de nom 'Roast beef', com li va posar la gent del Decoure a la seva tapa ha de ser un entrepà clàssic o bé tot el contrari, però no valen les mitges tintes i per tant no ens va sorprendre que fos una xapata rústica amb roast beef, ruca, salsa de mostassa en gra, formatge parmesà i salsa de carn.

Sí que era molt més sorpresiu el 'Sabors Mediterranis' del Restaurant Can Vilalta just davant de l'estació de tren, doncs es tractava d'un ceviche d'orada amb bastonets de cranc i musclos.

Vam dirigir-nos a L'Aixeta per tastar 'La Tapa de L'Aixeta' (no havien posat aquest mateix nom en alguna altra ruta?), que no era una mena de xató, sinó que es tractava d'un caneló farcit de brandada de bacallà sobre una truiteta de gambetes amb beixamel de porro i xips de iuca.

La 'Flor de Primavera' és el melós de vedella en un cistell de pasta brick sobre crema de foie amb cruixent de carxofa i llavors de xia que ens van servir a Casa Hidalgo, on, com en cada ruta, va ser complicat aconseguir lloc, però no tant per la enorme qualitat de la tapa com pel petitíssim espai destinat i les poques ganes de fer-ho funcionar de forma àgil.

En canvi, a La Granja de Sitges del Carrer Parellades no vam tenir problema per demanar-nos i menjar-nos les més humils tapes 'Pim-pam teriyaki', unes broquetes de pollastre sobre un llit d'hummus amanides amb oli d'alfàbrega i llavors.

El diumenge encara vam tenir forces i ganes de sortir a fer alguna tapa i ens vam decidir pel 'Bacallà i No Va Dir Res' del 13 Llunes, un cruixent de wanton amb cremós de bacallà, allada d'ametlles i reducció de cítrics que va significar el final de la ruta dfins a la següent edició.