Per poder ser d'hora al punt de trobada, vam anar a dormir a Vic, però de tota manera quan vam arribar al Cafè Restaurant Viku's, ja hi era gairebé tothom, però encara vam tenir temps per esmorzar.

A continuació, ens van donar els dorsals per a col·locar a les motos i els tres fulls tamany DIN A-5 que conformaven el rutòmetre per la primera prova del dia: ROAD BOOK. Em vaig enganxar un a un cantó del dipòsit i els altres dos a l'altra banda, procurant poder arrencar el de sobre sense estripar el de sota. La Núria no es va voler complicar gens i només es va enganxar el primer full.

Abans de començar, encara va haver un petit briefing al conjunt de participants a càrrec de l'Ernest, l'ideòleg i principal pencaire de la I prova Tiramilles de Mototurisme.cat.

Sobre les deu del matí van sortir el primer grup, la resta d'equips participants (tots ells de dues motos, excepte el del Cuco, que participava tot solet) van anar sortint en intèrvals regulars per tal de no seguir-se els uns als altres.

Com que la Núria només tenia la primera part de la ruta, va sortir ella al davant, tot i que jo també seguia les indicacions per poder ajudar, malgrat que a la segona cruïlla ja vaig veure que el meu hodòmetre no mesurava gaire bé i, per tant, havia d'anar fent comptes tota l'estona.

Vam trobar-nos algun grup que s'havia perdut i els vam deixar distància per no anar enganxats, però en un altre moment, tenint a la vista un parell de motos i sense l'ajuda de la Núria (ja estàvem al segon full), davant del dubte les vaig seguir i ens vam ficar uns pocs quilometres per una carretera equivocada, el que va comportar que la Núria em fotés la bronca per equivocar-me i jo li fotés a ella per no ajudar-me amb la ruta. La qüestió és que l'havíem cagat, així que mitja volta i a continuar la prova.

El punt de control i punt final de la prova era l'Hotel Solana de Ter, a la C-17, just a l'entrada de Ripoll, on van prendre nota dels quilòmetres fets que, entre la volteta de prop de 8 Km i el desajust del meu hodòmetre, van quedar molt lluny de l'objectiu.

Vam aprofitar l'estoneta que teníem per prendre alguna cosa i relaxar-nos, a més d'anar comentant la jugada amb la resta de participants d'aquesta divertida activitat motorista.

La següent prova es tractava d'un geocatching, és a dir de la localització d'un punt a partir de les coordenades geogràfiques, una prova senzilla si es disposa d'un GPS, que no era el nostre cas. Vam suplir-lo amb el Google Maps, col·locant l'adreça i mirant quines carreteres agafar per anar-hi. Vam passar per davant del Mr. Bikers de Vallfogona de Ripollès, on hi havia l'objectiu de l'altre grup i ens vam dirigir al Coll de Canes, on vam coincidir amb més motos.

Anant cap al següent punt, vam trobar-nos amb l'equip dels Mininos i la Mercè, però ens vam separar perquè ells eren de l'altre grup. Nosaltres el teníem a Sant Feliu de Pallerols i en continuar la ruta vam tornar a coincidir amb ells.

A Anglès vam descobrir l'últim dels tres geocatching del dia i vam enfilar per la GI-542 fins a Sant Hilari Sacalm i per la GI-541 d'allà fins al Coll de Ravell, tal i com havia proposat l'organitzador de la prova, doncs es tracta d'un recorregut fantàstic tant pel traçat com per les vistes.

En teoria, allà hauríem pogut menjar alguna cosa, però com que ja era una mica tard i havien tingut molta feina, van passar de nosaltres i ens van dir que no ens feien ni un trist entrepà, així que ens vam haver de conformar amb una Coca-Cola i unes patates fregides, però per altra banda vam estar preparats per l'última prova abans d'hora. Es tractava d'una prova de regularitat en què s'havia d'aconseguir fer un tram a una velocitat mitjana de 50 Km/h. A més, la primera meitat la feina una de les motos al davant i la segona meitat l'altra, doncs l'organització facilitava un rutòmetre a cada participant només de la part que li tocava liderar. El cas és que la gent amb GPS va fer 'trampes' i tot i així nosaltres, fent-ho a ull, vam aconseguir el millor resultat.

Quan vam haver acabat tots, l'Ernest i l'Albert es van posar a fer comptes dels punts aconseguits per cada equip mentre nosaltres anàvem comentant com de bé ens ho havíem passat. Finalment, es van donar els resultats: el Cuco va guanyar i nosaltres vam quedar penúltims (no ens va quadrar del tot perquè en la regularitat havíem estat els millors, en el geocatching l'havíem encertat i havíem arribat per on tocava i en el rutòmetre només l'havíem cagada d'uns vuit quilòmetres i havíem vist equips més perduts que no pas nosaltres, però com que tampoc no hi érem per guanyar, sinó per passar-ho bé) en la classificació, però dels primers en gaudir-ho.

Per desgràcia, no va donar més de sí el dia, així que vam carregar de gasolina els dipòsits allà mateix i vam marxar cap a casa, tot pensant que l'any següent tornaríem a participar-hi.