Calçotada a casa del Juan |
El Juan va convocar-nos a través del whatsapp per fer una calçotada a casa seva a Lleida i va haver el quòrum suficient com per decidir tirar-la endavant. Ell s'encarregava dels calçots, el menjar del nens i alguna cosa del pica-pica i la resta ens repartíem portar el que faltava. Arribat el dia, nosaltres vam aprofitar que teníem el cotxe del meu sogre a Sitges per anar en ell, doncs el temps era lleugerament amenaçador i feia mandra tornar en moto. Mentre, el Juan ja anava coent els calçots... |
|
|
|
Quan
nosaltres vam arribar, ja hi érem pràcticament tots, vam
saludar a tothom, vam agafar unes cerveses i vam començar a
fer-la petar alhora que començàvem a picar alguna cosa de
l'aperitiu. |
|
|
|
|
|
|
Els
primers en entaular-se per dinar van ser els nens, que ho
van fer dintre de casa. A més, el seu menú era totalment
diferent al nostre, tot i que hi va haver algun que no va
deixar escapar l'oportunitat de fotre's algun calçot. |
|
|
|
|
|
|
Els
adults vam fer un pica-pica molt abundant perquè s'havia
portat més del que s'havia dit i això que ja era massa
menjar el que havíem quedat en portar, però hauria estat un
pecat mortal no haver-nos menjat les llaunes de cargols que
va preparar el Juan i nosaltres encara teníem intencions
d'acabar al cel. |
|
|
|
El
conegut pellejo, la bóta gegant que dona nom a la
trobada motard també va acabar ballant entre nosaltres
després que un intrèpid cavaller l'hagué domada. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
A
l'hora dels postres, va parèixer un pastís amb espelmes per
celebrar els aniversaris de l'Abel i del Bienvi, que havien
sumat un any més a la seva avançada edat aquella mateixa
setmana. |
|
|
|
A
més, en l'estona que vam passar plegats també vam tenir
temps pels jocs, tant pels jocs dels petits, en els que es
va colar algun gran, com pels jocs dels grans, que es van
animar a rememorar la joventut jugant al futbolí. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|