El Juan va convocar-nos a través del whatsapp per fer una calçotada a casa seva a Lleida i va haver el quòrum suficient com per decidir tirar-la endavant. Ell s'encarregava dels calçots, el menjar del nens i alguna cosa del pica-pica i la resta ens repartíem portar el que faltava. Arribat el dia, nosaltres vam aprofitar que teníem el cotxe del meu sogre a Sitges per anar en ell, doncs el temps era lleugerament amenaçador i feia mandra tornar en moto. Mentre, el Juan ja anava coent els calçots...

Quan nosaltres vam arribar, ja hi érem pràcticament tots, vam saludar a tothom, vam agafar unes cerveses i vam començar a fer-la petar alhora que començàvem a picar alguna cosa de l'aperitiu.

Els primers en entaular-se per dinar van ser els nens, que ho van fer dintre de casa. A més, el seu menú era totalment diferent al nostre, tot i que hi va haver algun que no va deixar escapar l'oportunitat de fotre's algun calçot.

Els adults vam fer un pica-pica molt abundant perquè s'havia portat més del que s'havia dit i això que ja era massa menjar el que havíem quedat en portar, però hauria estat un pecat mortal no haver-nos menjat les llaunes de cargols que va preparar el Juan i nosaltres encara teníem intencions d'acabar al cel.

El conegut pellejo, la bóta gegant que dona nom a la trobada motard també va acabar ballant entre nosaltres després que un intrèpid cavaller l'hagué domada.

A l'hora dels postres, va parèixer un pastís amb espelmes per celebrar els aniversaris de l'Abel i del Bienvi, que havien sumat un any més a la seva avançada edat aquella mateixa setmana.

A més, en l'estona que vam passar plegats també vam tenir temps pels jocs, tant pels jocs dels petits, en els que es va colar algun gran, com pels jocs dels grans, que es van animar a rememorar la joventut jugant al futbolí.