Vaig sortir tot sol des de Sitges, doncs la Núria havia dormit a casa dels seus pares a Berga i ens anava a trobar pel camí a una hora que no l'obligués a matinar.

Com és habitual, tot i arribar una hora abans de l'hora de sortida al lloc de trobada (el Bar Restaurant BoKdo de Santa Perpètua de La Mogoda en aquest cas), la majoria dels assistents ja hi eren, però en tot cas vaig tenir temps suficient per posar gasolina i esmorzar abans d'iniciar la marxa.

Vam fer ruta per Sentmenat, Sant Feliu de Codines, Sant Quirze Safaja, Castellterçol, Moià, L'Estany, La Font Vella, Oristà, Prats de Lluçanès i Navàs, on vam fer una aturada en el bar de l'estació d'autobusos, des d'on vaig dir-li a la Núria on érem.

Vam arrencar les motos per agafar la BV-4235, en direcció a Viver i Serrateix, que en realitat són dos nuclis urbans tot i ser un únic municipi, fins arribar a Cardona, on vam agafar la B-420. I va ser en aquesta via que ens vam creuar amb una Bonneville que en veure'ns va girar cua i es va unir al grup, doncs es tractava de la Núria.

Tot i alguna confusió (i això que ja teníem amb nosaltres una berguedana autèntica) en el traçat de la ruta que ens va obligar a tornar per allà on veníem, vam acabar recuperant-la. Vam vorejar Berga per la variant i després vam continuar per la C-16 fins que a l'alçada de la central tèrmica de Cercs ens vam desviar cap a La Nou de Berguedà.

Vam aparcar les motos i vam saludar els que venien directes a aquest punt, però el que teníem ganes de fer era dinar a la Fonda Camprubí, un menú arregladet i ajustat de preu (només 12 € en dissabte).

De La Nou vam tirar cap a Malanyeu, vam tornar a sortir a la C-15, però ràpidament ens vam desviar per la B-402 cap a La Pobla de Lillet, on ens vam aturar per recollir l'encàrrec de botifarra, cansalada i pa per sopar, alhora que féiem una sèrie de compres addicionals.

Des de La Pobla de Lillet, un cop vam haver carregat les compres, despertat qui descansava plàcidament i esperat els que fumaven, va ser una petita passejada pels revolts del Coll de Merolla.

Just en el coll hi havia l'alberg-refugi en el que anàvem a passar la nit, així que vam aparcar les motos, vam descarregar l'equipatge, ens vam distribuir per les habitacions, ens vam instal·lar i ens vam posar còmodes.

Apart de fer una mica el cabra ja fos jugant amb el gos de la casa o pujant pel petit rocòdrom, vam estar xerrant, bevent cerveses, picant tot tipus de porqueries i fins i tot jugant a una espècie de trivial.

A l'hora de sopar, tot i haver-nos posat d'acord per portar només el que era necessari i fins i tot haver fet la compra gran de forma conjunta, va acabar apareixent menjar per tot arreu i sobrant-ne. Però el que és important és que vam passar-ho molt bé i de fet va haver qui va tenir problemes per posar-se a dormir pels atacs de riure.

No ens vam llevar tots alhora ni vam aconseguir recollir al mateix ritme uns i altres perquè hi havia gent amb més i menys mandra, però encara ens vam coordinar prou bé, vam esmorzar i vam repartir tot el que havia sobrat.

A l'hora de marxar, se'ns va posar a ploure, tot i que quan realment vam engegar les motos la pluja era minsa. Això sí, calia anar amb compte perquè la calçada sí que era molla, però realment va quedar en una anècdota i poc més.

Els que seguíem encara junts a l'alçada de l'àrea de servei El Lleó de camí cap a casa vam aturar-nos per prendre'ns alguna cosa, tot i que només va ser l'excusa per allargar una miqueta més un cap de setmana fantàstic.

La Núria i jo vam continuar ja sols la resta de la ruta cap a Sitges, que va ser l'habitual en aquests casos: l'eix fins a agafar la C-15, Canyelles, Sant Pere de Ribes i Sitges, on vam arribar amb una cara de felicitat que no podíem amagar.