Com que la sortida era des de Reus, vam buscar un hotel en el que passar la nit i així no haver de matinar l'endemà. Un cop instal·lats, vam sortir a passejar per conèixer la ciutat i, de pas, firar-nos alguna cosa.

Ens vam trobar amb la resta de mototuristes que passaven la nit a Reus a la terrassa de La Casa de Menjars Coder a la Plaça del Mercadal, però vam sopar d'allò més bé al Restaurant La Presó. Això sí, l'airet que es va girar va fer que després no tinguéssim ganes d'anar de copes, malgrat trobar-nos un concert de franc al mig del carrer.

El cel es va llevar molt tapadot, però semblava que volia aguantar sense ploure, vam recollir i ens vam apropar al bar en el que havíem quedat en un polígon industrial als afores de Reus, on vam aprofitar per esmorzar alguna cosa.

Puntuals com sempre, a les deu del matí vam sortir de ruta, després d'haver esmorzat, tal i com ja he explicat abans, d'haver pagat el dinar i d'haver repostat a la benzinera del costat.

Vam fer una aturada tècnica per posar-nos els impermeables quan es va posar a ploure i jo vaig tenir problemes per posar-me'l bé, doncs com que havia fet la cruïlla d'entrada a l'aparcament, vaig ser l'últim i vaig haver de fer-ho a corre-cuita. De tota manera, a Miravet vam tornar a aturar-nos (no sé si ja estava prevista l'aturada o si es va fer per culpa del temps) amb temps suficient per prendre alguna cosa i arreglar-nos el xubasquero.

La següent aturada va ser a un mirador a la TV-3021 amb vistes a l'antic balneari de Cardó sobre el barranc de Sallent, un conjunt d'edificis allà on van ser fundats l'any 1605 un convent i una ermita que van caure en desús l'any 1967, tot i estar catalogat com a obra monumental inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Vam arribar fins la porta per poder donar la volta, doncs la carretera acabava allà, vam travessar Rasquera i ens vam aturar un cop més, aquesta vegada a Ginestar per reagrupar-nos i fer una mica de temps.

Si bé havíem tingut una certa treva amb la pluja durant una estona, el tram final de Ginestar cap a Calafat ens va caure molta aigua al damunt i, per acabar-ho d'adobar, a L'Almadrava vam passar a tocar del mar per un punt que estava completament inundat, havent d'aixecar les cames per no submergir els peus. Per això, tan bon punt com vam entrar al Restaurant Cala Llobeta, tothom es va acostar a la llar de foc i hi va col·locar guants, bragues, cascs...

De tota manera, l'aigua no ens va fer perdre la gana, ni de bon tros. Ens vam cruspir l'amanida, els musclos al vapor i el peixet fregit del pica-pica i després la paella. Jo, fins i tot vaig repetir! A més, vam tenir la sort de tornar cap a casa sense mullar-nos més i això que durant el dinar va tornar a caure força aigua.