Tot i que la Núria havia decidit no quedar-se a dormir a Sant Sebastià de Montmajor, sí que va voler acompanyar-me, doncs així feia una mica de ruta i s'estalviava el fred de la nit a la tenda de campanya.

El cas és que també li va semblar una bona idea al Ferran i per això vam quedar amb ell al centre comercial d'Abrera, però resulta que no es va presentar ni ens va contestar les trucades ni els missatges, així que vam acabar marxant sense ell i una mica preocupats.

Vam fer ruta per carreteres de segon ordre i en arribar a Caldes de Montbui des de Sentmenat vam adonar-nos que no havíem passat per cap Decathlon i que volíem comprar uns tamborets de càmping, així que vam agafar la C-59 en direcció sud i a la rotonda de la variant de Palau-solità i Plegamans ens vam trobar amb el Ferran, que resulta que estava fent feina a casa i s'havia despistat amb l'hora i el mòbil no el sentia des d'on era, així que quan es va adonar va agafar la moto i va tirar pel dret. Un cop aclarit l'embolic, vam anar tots tres a comprar al Decathlon.

Vam tornar a agafar la C-59 i passat Caldes vam sortir per enganxar la BV-1243, que amb només 10 quilòmetres ens anava a fer pujar un port i baixar-lo per l'altra banda per aparèixer al final del camí a Sant Sebastià de Montmajor.

El primer de tot va ser localitzar un bon lloc per plantar la tenda, descarregar els trastos i plantar-la, tot això acompanyat de salutacions a uns i altres.

Al petitíssim poble en el que només hi viuen sis persones hi ha un restaurant en el que vam pensar que no ens donarien de dinar, però quan vam preguntar ens van dir que no hi havia problema, tot i que van trigar una bona estona.

De tornada a la tenda, vaig acabar d'instal·lar-me, fins i tot fent ús de les cadires (no quedaven tamborets) comprades al Decathlon, vaig treure cerveses del meu rebost particular i vaig començar a socialitzar-me, per poc després acomiadar-me de la Núria i del Ferran, que a un quart de set de la tarda van pensar que ja era hora de marxar per no arribar gelats a casa.

El cert és que mitja hora i escaig més tard ja era negra nit (bé, negra tarda si som curosos) i ens arreplegàvem tots al voltant de la foguera, que ens donava caliu tant tèrmic com fraternal.

Però com que no es pot viure de l'aire només per tenir amics, vam haver de començar a alimentar-nos a base del tradicional morro de porc a la brasa dels Motrix, així a més anàvem fent coixí, que bona falta ens faria.

Feia una mica de fresqueta, però res que no es podés aguantar la mar de bé si s'anava abrigat, així que vam anar fent la xerradeta amb uns i altres mentre anaven caient cerveses, moltes cerveses.

Va arrencar la música, totalment analògica, acústica i live, com ens tenen acostumats els Druïdes i s'hi van sumar uns quants músics més amb més o menys gràcia. Jo, abans de fer el ridícul, em vaig dedicar a anar cuinant a la barbacoa, sopar i donar de sopar als companys que ho necessitaven.

Poc a poc vam anar quedant menys gent al voltant de la foguera, però a uns quants això no ens va tallar la set, les ganes de xerrar ni el riure, tot i que a una hora prudencial (o potser ja no ho era tant) vaig decidir anar a dormir una estona.

Pel matí, no vaig tenir pas pressa per llevar-me, doncs a sobre estava només a una hora de casa. Vaig recollir amb la parsimònia típica dels diumenges al matí i vaig tirar cap a Sitges quan ja no quedava pas massa gent.