Tot i assabentar-nos just a última hora de la celebració d'un concurs de tapes a la tardor, el dijous que s'iniciava ens vam acostar a L'Aixeta més per agafar el llibret que no pas per la tapa, tot i que aquest cop van innovar i arriscar amb un garrí confitat i desossat sobre puré de patata, poma i sèsam acompanyat de ceps i amanit amb salsa de mel i mostassa a l'antiga.

Fins el dilluns no vam poder tornar a anar de tapes i quan ho vam fer vam aprendre que a Sudàfrica hi ha un menjar típic, de fet és el fast food tradicional, anomenat Bunny Chow que consisteix en un tros de pa farcit de carn al curri que van començar a menjar els obrers negres davant la prohibició d'entrar als restaurants durant l'apartheid. La Formatgeria de Sitges en sabia d'aquesta història i va preparar unes magdalenes facrides de pollastre al curri amb llet de coco, pols de formatge i coriandre a mode d'homenatge.

El Cable sempre és una aposta segura i precisament per això sempre està a rebentar, per això ens va semblar bona idea acostar-nos-hi en dilluns prop de l'hora del tancament per tastar l'artifici de lionesa anomenat Lio Nessi presentat en una caixeta de fusta amb gespa artificial.

En aquesta edició no vam voler fartar-nos de tapes, així que el tercer i últim dia va ser el primer dimarts, començant el recorregut per La Barata, que ens va presentar la tapa Mos Melós, un guisat de melós de vedella amb crema de ceps i foie en un pa de pita.

A l'Sports Bar ens van servir la Sweet Burger, una hamburguesa de vedella amb formatge cheddar i bacó cuit fins al punt de deixar-lo cruixent que anava dintre d'un dònut lleugerament torrat (com ha de ser, oi Jaume?).

Com que ja era una mica tard, les opcions es van reduir bastant i vam acabar a La Mediterrània, un nou participant, doncs el local tampoc no duia gaire temps obert. El seu Bao Sitgetà, descrit per ells mateixos com un festival per als sentits, era un entrepanet de pa bao cuit al vapor amb secret ibèric a l'estil oriental amb espigalls, gingebre i coriandre.