No vam tenir clar fins a l'últim moment que s'anés a celebrar la trobada aquell any i els intents de contacte amb gent coneguda no van servir de res, així que vam tornar a anar-hi el dissabte al matí, però aquest cop una mica millor de temps, tot i que a l'hora de repostar ens vam trobar que la moto de la Núria no tenia bateria i l'havíem d'empènyer per engegar-la.

Un cop a l'àrea recreativa de Godall, vam veure unes poquetes motos i no gaire més gent, que estava fent-la petar i prenent unes cerveses. Nosaltres vam saludar i ràpidament vam instal·lar la tenda.

Al cap de ben poquet, però, va estar enllestida la paella i vam seure a dinar en una taula llarga que ens va donar seient a tots els participants i els organitzadors, com habitualment.

Sota un cel força amenaçador que ens va ajudar a suportar la calor del mes d'agost, vam sortir de ruta pels voltants, però aquest cop ho vam fer només en una moto, doncs no tenia sentit anar empenyent la moto de la Núria i molt menys si, com jo em pensava, arribaria el moment en el que ja engegaria més.

De tornada a la concentració, més xerrades, més riures i més cerveses, amb la sensació d'aquell qui està a casa amb uns amics que l'han vingut a veure i a passar el dia.

En un moment determinat i quan ja estàvem pensant que teníem una mica de gana, va aparèixer un sorollós grup local marcant el ritme amb música de festa major i així com qui no vol la cosa es va fer l'hora de seure un altre cop a la llarga taula per sopar plegats.

La nit de Godall, com sempre, màgica. Va haver entrega de premis i encara més xerrades i riures que durant el vespre, però de cerveses no és que n'hi haguessin més, sinó que es van anar multiplicant, fent aparèixer la màgia, que va aconseguir que la nit deixés pas al dia gairebé sense que ens n'adonéssim.

Llàstima que la màgia no ens ajudés a llevar-nos i espavilar-nos, doncs aquestes activitats ens van costar un bon esforç, però com que érem a Godall no vam tenir problema per esmorzar a les tantes.

La ruta del matí, més curta que la del dissabte per la tarda, va travessar la Serra de Godall i ens va portar fins a Ulldecona, on vam tenir temps per prendre alguna cosa en un bar. Com és lògic, la vam tornar a fer en una moto.

De tornada al recinte, amb tota la mandra del món al damunt nostre, vam anar recollint la tenda i la resta de l'equipatge per col·locar-lo sobre les motos mentre aprofitàvem per anar xerrant una mica més amb els companys de trobada.

Tot xerrant, vam fer temps fins que va arribar l'hora de seure a taula a dinar, però tampoc no ho vam allargar gaire i un cop amb l'estòmac ple i quan encara hi havia molta gent asseguda, vam marxar cap a casa.

No volíem entretenir-nos gaire perquè estàvem cansadots i no sabíem el que anava a durar la tornada, doncs teníem els nostres dubtes amb la moto de la Núria, malgrat que finalment ens portés fins a casa.