Ja feia temps que volia fer una transpirinenca, però entre una cosa i una altra, no havíem trobat el moment, així que quan ens vam plantejar el cap de setmana llarg de mitjans del mes d'agost i vam veure que no teníem cap impediment per fer-la ens n'alegréssim força. A més, apart del David, que ja ens havia dit que volia venir, també es va apuntar el Miguel Ángel, que ja va marxar el divendres dotze de bon matí cap a la feina tot carregat.

Vam quedar en trobar-nos tots quatre a La Panadella, doncs cadascun de nosaltres sortia d'un lloc diferent (Martorell, Barcelona, Sitges i La Granada). El Miguel Ángel va ser el primer, després va arribar el David i sorpresivament la Núria va ser l'última.

Vam seguir la nostra ruta habitual per l'N-II fins a Vilagrassa, llavors la C-52 fins a Balaguer, la C-26 fins Alfarràs, l'A-140 fins Binéfar, l'N-240 fins Osca, l'A-132 fins Puente la Reina pel Puerto de Santa Bárbara, el primer que vam coronar en tot el viatge, i un altre cop l'N-240 cap a Pamplona, fent-se fosc a l'alçada del pantà de Yesa.

Vam fer el check-in a l'Hotel Casa Jacinto, ens vam instal·lar i ràpidament vam tornar a sortir al carrer. Des d'allà, vaig trucar a la Txaro per preguntar-li com havia anat l'operació del Pedro el dia abans (havíem quedat que fins l'endemà no trucaria per no molestar-los) i fins i tot vaig poder parlar amb ell. Ella anava a quedar-se a l'hospital a passar la nit, així que no li vam dir que estàvem a Pamplona i no vam quedar. Com que ja era prou tard, enlloc de buscar on sopar alguns pintxos, vam anar al centre comercial Itaroa i vam sopar al KFC.