Com que el ferri sortia a les quatre de la tarda, estàvem a una hora i mitja hora del port de Rosslare i nosaltres ens vam llevar a la mateixa hora de cada dia, vam poder sortir a passejar per Kilkenny una mica més, apart d'aprofitar per entrar a una pastisseria a esmorzar alguna cosa.

Dominant la ciutat i sent testimoni de la seva important història des del segle XIII, hi ha el conjunt format per la catedral de Sant Canici i la round tower que hi té adosada. La catedral està dedicada al patró de la ciutat (Kilkenny és 'Cill Chainnigh' en irlandès, que vol dir 'església de Cainnech d'Aghaboe') i s'aixeca en el lloc on Sant Canici dirigia el culte cristià el segle VI, mentre que la torre, que va perdre el sostre cònic, és la construcció més alta de Kilkenny i una de les dues úniques torres medievals d'aquest estil a les que es pot pujar.

Vam acabar de recollir i vam sortir de Kilkenny en una direcció equivocada, com si de forma inconscient intentéssim no marxar de l'illa. De fet, és cert que la distància a recòrrer no era gaire gran i ens ho podíem permetre, però sense haver-ho parlat i no fer-ho voluntàriament, el ritme va ser més lent de l'habitual, intentant impregnar-nos encara més d'aquell paisatge i d'aquelles olors.

A tocar de Mcmurogh Island, just quan deixàvem enrere el comtat de Kilkenny per entrar en el de Wexford, vam trobar un petit pont llevadís sobre el riu Nore.

De tota manera, no vam trigar pas gaire a arribar als voltants de Wexford i començar a veure cartells indicatius de la situació del port en el que havíem d'agafar el ferri.

També vam tornar a veure les paradetes de fruita, sobretot maduixes ('strawberries') i altres berries a tocar de la carretera, malgrat que tampoc no vam aturar-nos, igual que divuit dies abans. I tot això mentre els membres del Rotary Club i els Lions ens donaven la benvinguda a Wexford i els ciclistes es posicionaven en contra del suïcidi.

La nostra intenció era apropar-nos al port i menjar alguna cosa i per això vam acabar a l'últim pub d'Irlanda, The Kilrane Inn, tot i que per l'altra banda el cartell deia que es tractava del primer pub d'Irlanda...

Amb tota la feina feta, l'estòmac ple i poques ganes de tornar cap a casa vam dirigir-nos cap a la terminal del port, allà vam passar els controls preceptius, vam fer una estona de cua i finalment vam embarcar a l'Oscar Wilde.

Un cop a bord, vam lligar les motos, vam agafar les bosses que teníem preparades i vam anar a buscar el camarot per deixar-ho tot i posar-nos còmodes, després vam fer una cervesa acompanyada d'uns cacauets i jo vaig pujar a coberta per veure com salpàvem de l'Illa Maragda.

La Núria es va estirar una mica per fer migdiada al camarot i jo vaig tornar a coberta per veure com ens allunyàvem del port de Rosslare i ens vigilava un petit far en un illot.

Més tard, vam fer una mica de temps llegint i fent còpies de seguretat de les fotos, vam passejar per la botiga, on la Núria va comprar-se un llibre i vam escollir on sopar.

Per acabar la nit, vam anar a fer una pinta al bar de popa, on l'actuació de la nit no va ser com la de l'anada, sinó que hi havia música i ball a l'estil d'un music hall parisenc modernitzat i vingut a molt menys.