Un any més, la Núria i jo vam poder agafar-nos vacances per gaudir de La Patum, vam pujar a Berga el dimarts i vam fer la ronda de tast de barreges, que va acabar més tard del desitjable.

De tota manera, als volts de migdia ja érem a la Plaça de Sant Pere amb un aspecte més que respectable per veure la sortida del tabal prèvia al nostre habitual aperitiu.

Al vespre hi havia passacarrers i no hi podíem faltar, així que després de dinar vam fer una mica de migdiada per arribar ben descansats.

En un dels primers salts i aprofitant que no hi havia gaire gent, la Núria va poder agafar una maça per participar activament en la festa.

Malgrat que habitualment seguíem més el recorregut dels gegants, aquest cop vam acompanyar les maces, que en els carrers estrets del casc antic llueixen molt més.

Fins i tot va haver-hi un salt en el que van agafar les maces la Núria i la Montse i van poder saltar plegades, mentre la resta del passacarrers es desenvolupava amb normalitat fins a la seva fi amb els tirabols a la plaça.

En canvi, el dijous tota la festa va transcòrrer a la Plaça de Sant Pere, on se celebrà La Patum completa, destacant-hi els salts de plens, en un dels quals la Montse va acompanyar el Toni i en l'altre van fer-ho a l'inrevés.

El dissabte tornava a tocar passacarrers i a quarts de vuit del vespre ja estàvem a la plaça per seguir-lo des del començament pels carrers i places de Berga.

El cert és que omplint-se com s'omple la Plaça de Sant Pere el dijous i el diumenge, els passacarrers del dimecres i del dissabte (tot i que aquest és multitudinari) fan que molta més gent pugui gaudir de la festa.

I mentre anàvem gaudint, va tronar i va començar a descarregar una tempesta enorme que va obligar que la gent s'aixoplugués. I no només la gent, doncs els gegants van acabar al local d'assaig dels Castellers de Berga, l'antic cinema del carrer major.

La pluja no s'aturava, sinó que anava a més i la barra del bar va haver de reestructurar-se per primer cop per aconseguir tenir més aforament i més metres en contacte amb el públic, però no va ser l'única mesura que es va prendre, doncs vam poder veure com treien els impermeables als gegants, com hi havia qui estenia roba i fins i tot una coreografia dalt de l'escenari.

El cert és que es va viure una situació totalment paradoxal i surrealista o, com a mínim, única fins al moment i possiblement irrepetible, tot i que el millor estava encara per arribar, doncs els gegants van voler ballar abans de tornar a sortir al carrer un cop va parar de ploure.

Finalment, va poder continuar el passacarrers: l'Isma va fer el seu salt de maces, la Núria i la Montse van carregar el gegant pel Carrer Major i vam xerrar, ballar i riure amb amics i coneguts.

El cas, però, és que va arribar un punt de la nit en què el més aconsellable era anar a casa a dormir i així ens ho va fer entendre alguna ànima caritativa emprant un llenguatge de signes prou explícit, malgrat no ser del tot políticament correcte.

El diumenge, mentre l'Isme estrenava mocador amb els colors de la bandera de Berga, la Núria va vestir-se convenientment per fer el salt de plens acompanyada pel Mec, que, com sempre, va arribar a última hora.

I el cert és que no va donar ja per gaire més aquesta Patum 2016, que va acabar a la plaça amb els tirabols i al Vall amb la ballada de sardanes i els porrons de mau-mau, tot això després que els gegant ballessin una versió del If I should fall behind del Bruce Springsteen per celebrar el doble aniversari.