Feia un cert temps que no anàvem al magnífic restaurant Dospalillos i un cop decidits, vam avisar la Montse i el Cosme, que no van dubtar a apuntar-s'hi. A més, un cop allà vam tenir la sort de poder aprofitar una reserva cancel·lada per entrar al saló interior, tot i que vam acabar entrant-hi força tard perquè la Montse no trobava lloc per aparcar.

Com que vam entrar tant tard, no vam poder demanar res que no estés inclòs en el menú que vam escollir i a més ens ho van anar servint força ràpid, però ja estàvem avisats i vam decidir acceptar-ho.

I ho vam acceptar perquè no havíem entrat d'ençà el primer cop que vam anar a dinar durant el 2010, sis anys abans, quan encara no havien merescut cap estrella Michelin. És molt més còmode i es pot gaudir de la vista de la cuina i del treball dels cuiners.

Però el més important en un restaurant sempre és el menjar i si de menjar parlem, el del Dospalillos estava exquisit i vam gaudir força de tot el menú, acompanyat per un Tayaimgut blanc.

Per prendre les postres sense posar nerviosos els cambrers per l'hora que era i aprofitar una mica més l'estona, vam demanar fer-ho a la terrassa i vam aprofitar per acompanyar-les amb una ampolla de cava que va ajudar a fer-les baixar.

Per pair el sopar, vam passejar una mica pel Barri Gòtic de la capital catalana fins que vam entrar al Bar L'Ascensor, on després de fer una mica el ximple amb les portes del local, vam prendre unes copes abans d'anar a dormir a casa del Cosme, que ens havia ofert quedar-nos-hi.