Teníem pensat anar a la trobada que es feia a Sabiñánigo, però no ens acabava de convèncer la zona d'acampada (era en el jardí de l'hotel), la festa nocturna (amb concert de The Bon Scott Band) es feia en un local a l'altra banda del poble i a més hi havia previsió de pluja, per tant vam decidir canviar de plans, pensar en alguna zona amb prediccions del temps correctes per anar en moto que ens agradés visitar i reservar un hotel que ens sortís bé de preu.

Tot i tractar-se d'un dissabte pel matí, déu n'hi do el trànsit que vàrem trobar... Primer, la carretera de les costes del Garraf, on a més vam haver de sumar els ciclistes, després la Ronda de Dalt i finalment la C-17 fins a Vic van fer que haguéssim d'estar permanentment en tensió per la quantitat de cotxes que hi havia i com circulaven.

No vam voler deixar passar l'oportunitat d'entrar (feia molt temps que no hi entràvem) a Besalú, on, a més de passejar una mica, vam aprofitar per seure en una terrassa, beure uns refrescs i picar unes tapes.

Ja no vam deixar l'N-260 fins que es va convertir en la D914 francesa, poc abans d'arribar a Cervera de la Marenda, on vam aturar-nos un momentet per tal de fer unes fotos a la Núria amb el cartell indicador del seu segon cognom i gaudir del paisatge.

Vam aparcar a la Rue des Palmiers, que no deixa de ser la riera de Cotlliure, però així estàvem davant mateix de l'hotel. A més, a recepció ens van dir que podíem aparcar allà, tot i que l'endemà hi hauria mercat (en un planell ens va indicar on deixar les motos).

Un cop instal·lats, ens vam posar còmodes i vam sortir a passejar, que és bàsicament el que ens van recomanar que féssim a l'oficina de turisme.

No és que fés una temperatura agradable, sinó que directament feia calor i la Núria va decidir que faria el primer (potser l'últim?) bany de la temporada, si és que se li pot dir bany a mullar-se els peus!

Temperatura per banyar-se, el cert és que la feia, una altra cosa és que l'aigua estés a la temperatura que permet banyar-s´hi... El que sí que hi havia era gent prenent el sol o passejant vora l'aigua, malgrat que l'aire era una mica molest.

L'antiga vila de pescadors i vinyetaires es va convertir a començaments del segle XX en un centre d'atracció d'artistes, principalment escriptors i pintors que van retratar el seu castell, els seus carrerons o el pintoresc campanar de l'església arran de mar, una mica a l'estil de Sitges, bona prova d'això són les estances comunes de l'Hostaleria dels Templers que ens allotjava i que conté una notable col·lecció pictòrica. Però també se la recorda per la quantitat d'exiliats arran de la guerra civil espanyola que s'hi van refugiar, entre ells l'Antonio Machado, la tomba del qual és visita gairebé obligada.

Vam passejar cap El Raval i el Port d'Avall, des d'on teníem una nova perspectiva de la muralla del Castell Reial que adquirí el seu aspecte actual després de passar per les mans pel cèlebre enginyer i arquitecte militar Marquès de Vauban. Un cop allà, vam seure a la terrassa d'una barreja de bar i botiga on vam acabar comprant una ampolla de vi blanc de Banyuls.

Després de descarregar les compres a l'habitació de l'hotel, vam anar a aparcar les motos allà on ens havien indicat a la recepció de l'hotel per tot seguit tornar als carrerons de la vila vella per decidir-nos per algun dels molts restaurants que hi havia per sopar i la veritat és que sense ser espectacular, la vam encertar força amb el local i vam poder sopar la mar de bé.

I com que el sopar va ser tan agradable, la temperatura ideal (vam sopar en una terrassa al mig del carrer sense anar abrigats) i per nosaltres encara era d'hora, vam cometre un dels errors més repetits a França: buscar un bar on fer un cubata, doncs ens van servir en una espècie de got de tub més prim i més baix la mateixa quantitat d'alcohol d'un cubata normal sense gel i amb el refresc natural... Per llençar-lo a les escombraries!

Ens vam llevar relativament d'hora (per nosaltres), vam recollir una mica i vam anar a esmorzar a una cafeteria propera, amb l'esperança de poder aprofitar el dia per fer una mica més de ruta que no pas el dia abans.

Quan vam anar a buscar les motos per acostar-les a l'hotel i carregar-les, ens vam trobar que el mercat l'havien instal·lat just on les teníem, que havien mogut la moto de la Núria aixecant-la a pols i l'havien enganxat a la meva, que havia quedat pràcticament dins d'una parada. A més, teníem multes a les motos i un gendarme ens va fotre la bronca.

Vam anar a queixar-nos a la recepció de l'hotel i fins i tot els vam ensenyar el mapa en el que teníem marcada la zona per aparcar, però no hi havia cap responsable i vam donar una volta al mercat mentre el localitzaven. Al final, van fer còpia de les multes i de tots els documents que van creure necessaris i ens van dir que explicarien als gendarmes el que havia passat i que en principi ens retirarien la denúncia... Pero el cas és que més tard que no pas ens pensàvem, acabàvem marxant.

La ruta la vam iniciar a l'inrevés de com l'havíem acabat el dia anterior, resseguint la costa en direcció sud, tot i que ens vam tornar a saltar el trencall per fer el coll que hi ha sota Portbou i vam tornar a passar pel túnel.

Però a diferència del dia anterior, en arribar a Llançà vam abandonar l'N-260 per agafar la GI-612, que ens havia de portar a El Port de La Selva. Vam aparcar i ens vam acostar passejant cap a el port, on hi havia tot de paradetes, per després prendre alguna cosa fresqueta i compartir una tapa a la terrassa del Bar Restaurant Can Marcelino.

Vam continuar de ruta, aprofitant el bon temps (el cel ennuvolat s'havia obert i ens deixava veure el sol en tot el seu esplendor) i gaudint de la carretera i de la natura (aiguamolls, boscos, camps del groc intens de les flors de colza, l'estany de Banyoles...).

La resta del viatge de tornada a casa va ser també un bon passeig, però la ruta ja no va ser tan divertida, ni pel traçat ni per més coneguda, en tot cas vam acabar el cap de setmana amb la sensació d'haver-lo aprofitat millor que no pas ens pensàvem que ho faríem.