Coincidint amb què la trobada sortia de Sant Feliu de Guíxols i que es feia una jornada prèvia, vam decidir que era una bona oportunitat per tornar a sortir amb la colla de Mototurisme.cat, així que vam carregar les motos i vam agafar la carretera de les costes, trobant-nos més trànsit de l'esperat.

Vam anar tirant, aprofitant que feia molt bon temps i a l'hora d'aturar-nos en alguna banda per descansar una mica, vam entrar a Hostalric per gaudir del seu traçat medieval.

La resta del viatge va transcòrrer amb tota normalitat i sota un cel que seguia sent completament blau. Vam arribar a Sant Feliu, vam anar cap a l'hotel, vam fer el check-in, vam descarregar les motos i vam posar-nos roba més còmode.

I tot això ho vam fer perquè, malgrat que hi havia convocat un dinar oficial de la trobada del dissabte, volíem anar a dinar al Restaurant Eldorado pels records que en tenia la Núria de la seva època d'estudiant (de fet, quan estudiava anava a Eldorado Petit, bastant més económic).

Mentre estàvem acabant, vam rebre una trucada de la resta del grup, que ens deia que acabaven d'arribar a l'hotel i que quedàvem al cap d'una estona a la porta ferrada. Nosaltres vam fer una mica de passejadeta pel centre, la Núria em va ensenyar els dos edificis en els que havia estat vivint, ens vam acostar amb les motos a la porta ferrada i vam entrar a l'oficina de turisme i a la Parròquia de la Mare de Déu dels Àngels.

Quan ens vam trobar amb el grup, vam anar a passejar una mica pel centre i després en direcció nord, per acabar en el bar del club nàutic, on ens va sorprendre una locomotora de vapor amb un vagó de l'època totalment restaurats.

Vam tornar cap a l'hotel, que estava a la zona de S'Agaró, vam aparcar les motos, vam trobar-nos amb més gent que acabava d'arribar i vam buscar un restaurant on sopar plegats, mentre ens féiem un fart de riure.

Després de l'animat sopar, alguns encara vam tenir forces per fer una copa al bar de l'hotel, malgrat que d'ambient no n'hi havia gens i el cambrer i la recepcionista estaven més per tancar que no pas per aguantar-nos.

Pel matí, vam coincidir amb la majoria a l'hora de l'esmorzar, però nosaltres vam ser dels últims a aparèixer i a més encara havíem de recollir i preparar-nos per fer la ruta, així que vam ser les últimes motos en abandonar l'aparcament de l'hotel.

De fet, quan vam arribar al punt de trobada per a la sortida, només vam tenir temps de buscar l'Albert i pagar el dinar que ja tornàvem a ser dalt de les motos per començar la ruta.

La sortida de tantes motos és espectacular, tot i que amb el grup en marxa el bloc es vagi allargant i partint, el que acaba facilitant la conducció i que aquesta es faci al ritme de cadascú.

Malgrat que l'asfalt de la pujada estava ple de bots i forats, la visita al Santuari dels Àngels ens va permetre aparcar en el mateix lloc totes les motos, gaudir de l'espectacular paisatge, prendre alguna cosa i fins i tot anar al lavabo.

La ruta va continuar per carreteres de diferents tipus, però amb el denominador comú d'uns paisatges encisadors, a més amb l'afegit d'un dia radiant i amb molt bona temperatura.

Al cap d'una estona, però, vam tornar a aturar-nos, aquest cop en un petit bar amb una magnífica terrassa que tenia una gran esplanada al davant que va permetre que aparquéssim totes les motos i la veritat és que, tot i les moltes ganes de moto que teníem, no va anar gens malament aturar-nos per hidratar-nos una mica més i per reagrupar-nos.

La següent carretera, bastant ràpida, ens va portar a Tossa, on vam encarar la mítica carretera dels 365 revolts en direcció a Sant Feliu de Guíxols. Jo vaig tenir la sort d'agafar una bona roda, el que em va permetre gaudir força, tot deixant a l'asfalt restes de goma dels pneumàtics i de metall dels estreps.

El dinar el vam fer al restaurant de l'hotel en el que havíem passat la nit i va estar molt bé. Nosaltres havíem demanat deixar la bossa per no haver-la de carregar tot el matí, però vam saber que altres van demanar directament tornar les habitacions després de dinar i els hi van permetre, aixi que un 10 per la gent de l'hotel en tots els aspectes.

Com que vam ser l'última taula en ser servida (a alguna li ha de tocar), anàvem tard i hi ha gent que ve a aquestes sortides des de molt lluny, quan vam estar llestos per marxar gairebé no hi quedava ningú, però tampoc no era cap problema perquè ja teníem previst fer la tornada els dos solets.