Com els anys anteriors, ens vam agafar festa el divendres per aprofitar per fer ruta, peò el dijous al vespre les previsions de temps donaven força pluja i força fred, el que, unit a una oferta de 36 € per llogar un cotxe els tres dies sense límit de quilometratge i a Vilanova i La Geltrú, ens va fer decidir no anar en moto. Així, ens vam llevar, vam agafar el rodalies fins a Vilanova i vam anar a buscar el cotxe, aprofitant per agafar algun a cosa per esmorzar. A més, tot i haver agafat un cotxe senzill, ens van donar un Seat León, amb el que vam anar tirant fins que vam aturar-nos a Barbastro per descansar una mica, hidratar-nos, anar al lavabo i visitar el bonic centre del poble.

La ruta va ser l'habitual, excepte perquè un cop a Osca vam anar per Jaca i no pas per Ayerbe, doncs en cotxe no tenia el mateix alicient que en moto, aprofitant per entrar a Arguis i així ensenyar-li a la Núria on es realitza la trobada del mes de desembre. Just passat Liédena, vam agafar el trencall cap a Lumbier, aturant-nos poc abans de Pamplona al bar Edelweis d'Engüés per picar una tapa de cansalada a l'allet que estava per llepar-se els dits.

No vam voler passar per Pamplona perquè sabíem que ens entretindríem massa i vam anar fent cap al nord, arribant al bar a tocar de l'alberg Belabaratz just quan s'estava fent fosc. Allà, encara no ens havíem pres la primera consumició que va arribar la gent de Biskaia calada d'aigua de dalt a baix.

Un cop a l'alberg, ens vam instal·lar, vam fer els llits i vam començar a saludar a uns i altres, entre ells un pocs catalans que van arribar en moto i completament xops. Entre riure i cerveses, tot esperant el sopar, el Pedro va cuinar cansalada a la planxa per tal que ens passés una mica la gana.

Vaig sentir un crit i com que no era pas el moment d'anar al llit, vaig seure a taula, com va fer la resta, per sopar plegats en les llargues taules del menjador de l'alberg.

Encara estàvem menjant-nos les mandarines que havien arribat des d'Alacant que van començar a tocar els Jaitzlisko, que si bé no són sant de la nostra devoció, sí que és cert que a una bona quantitat de la gent present els va encantar, provocant congues espontànies i balls de qui hauria d'estar assegut fins a altes hores de la matinada.

La veritat és que fins que no va arribar l'hora del famós ressopó d'ous ferrats acompanyats d'alguna cosa van ser poques les persones que van decidir anar a dormir. Jo m'hi vaig quedar, tot i que no els vaig tastar, i a quarts de set del matí vaig pujar al dormitori.

Aquest any el programa era més light, el que ens va permetre llevar-nos una mica més tard i fer una mica el ronso, fins que vam sortir, sota un cel encisador, a fer la ruta.

Vam anar fins a Pasaia Donibane, que ens va semblar encisador mentre el travessàvem fins a l'embarcador que ens havia de creuar a l'altra banda de la ria, deixant enrera alguns restaurants dels que ens van parlar molt bé i la resta del poblet enclotat entre la muntanya i l'aigua.

Un cop a l'altra banda, a Pasaia, vam haver de fer temps mentre agafava l'embarcació la resta del grup, doncs no havíem capigut tots, però vam aprofitar el temps saludant la Geni, el Maka i la seva preciosa criatura.

Anàvem a Albaola Itsas Kultur Faktoria, que és una drassana museitzada, doncs no deixa de ser una drassana tradicional en la que s'han habilitat unes sales en les que s'explica la importància de la pesca de la balena en la zona i com ha influit en l'economia, les tradicions i fins i tot el caràcter de la gent. A més, s'està desenvolupant un projecte impressionant, com és la construcció del San Juan, un balener típic del segle XVI, amb els mateixos materials i a imatge d'un que es va trobar enfonsat i molt ben conservat, tal i com es relata també en les estances del museu, a la costa de Terranova.

Es va tractar d'una visita interessantíssima a la que ens hauria agradat dedicar-li més temps i complementar les explicacions de la guia amb les de l'àudioguia disponible a través del mòbil, però érem molta colla i segur que molts altres ni hi haurien entrat. En fi, ja tornarem i veurem l'evolució del vaixell. En aquell moment i per ofegar les penes, vam anar a un bar proper a prendre un pote i un pintxo.

Per tornar a l'altra riba, vam emprar el mateix medi de transport, que ens va resultar molt més divertit que no pas haver-hi arribat amb els nostres vehicles, a més que crec que era més fàcil aparcar on ho vam fer.

Aquest any, a més de fer una ruta més curta, llevant-nos més tard, també es va decidir dinar a l'alberg per tal d'estalviar-nos el temps de tornada. Apart del pica-pica, vam tenir gambes, escamarlans i llamàntol (mig per persona) que va cuinar el Pedro a la planxa de primer i xai encarregat a un càtering de segon. De tota manera, jo em vaig plantar amb el primer i així vaig poder fer més estona de migdiada.

Ens vam llevar de les lliteres amb el temps just per arreglar-nos, acomiadar-nos dels que no ens anaven a acompanyar a sopar i pujar a l'autocar, que com cada any va fer alguna que altra volta de més a alguna rotonda.

Res més arribar a la Sagardotegia Zelaia, la mateixa que en ocasions anteriors, vam entrar cap a dins, passant per davant d'on es preparen els txuletones, que és tot un espectacle.

A l'entrada ens van donar el nostre got a cadascú i vam passar a la zona de les kupelas, on vam agafar lloc per poder menjar tot el que havia de venir, alhora que ens anàvem desplaçant amunt i avall tot buscant el noi que crida txotx.

Aquest any es va decidir anar directament cap a l'alberg Belabaratz perquè és complicat que tothom estigui d'acord en l'hora de tornada, però aquesta decisió no ens va deixar pas sense begudes ni ball...

Com que tornàvem en cotxe i a més l'havíem de tornar l'endemà, quan ens vam llevar ja hi havia molta gent que havia marxat i de fet ja començava a estar tot molt recollit.

Finalment, vam acomiadar-nos dels que encara quedaven a l'alberg i vam marxar, mentre el cel s'anava tapant, de tal forma que ens va acabar plovent una miqueta abans d'arribar a Pamplona, on feia fred de debó (estàvem a 4º C) i on va aturar-nos per menjar uns pintxos al casc antic com a dinar.