No teníem pensat quedar-nos-hi, però sí que era possible que ens passéssim dissabte o diumenge ni que fos una estona, per això quan vam veure que podíem arribar-nos-hi el divendres (la Núria havia hagut d'anar a Tarragona i jo, quan vaig plegar vaig baixar fins l'arc de Berà per pujar amb ella aquell trosset), no ens ho vam pensar gaire. Sí que és cert que en principi es queda molt poca gent a dormir i que era una miqueta d'hora, però el cas és que vam estar pràcticament sols i no va haver gaire diferència amb el que podríem haver trobat un altre divendres qualsevol.