Un cop més, la Núria va sortir de Sitges i jo ho vaig fer de La Granada, quedant per trobar-nos a l'àrea de servei que hi ha al costat del Burger King de Coma-ruga, a peus de l'N-340.

Vam repostar a la gasolinera Bonarea que hi ha a Móra d'Ebre i una mica més endavant ens vam trobar la carretera tallada perquè un camió havia caigut per un marge i una grua enorme s'estava col·locant per aixecar-lo. Vam girar cua per anar a buscar la C-12 i a l'alçada d'Ascó agafar la carretera cap a La Fatarella, Vilalba dels Arcs i Batea i així no haver-nos d'esperar, fent una ruta més maca i divertida, però més lenta, de tal forma que vam acabar instal·lant la tenda quan ja era fosc.

Amb la tenda ja muntada, vam fer les primeres cerveses del vespre, mentre anàvem saludant amics i coneguts que encara no havíem saludat i anàvem coneixent altra gent.

Tot i que al programa no hi apareixia pas, vam tenir sopar a càrrec de l'organització i després un munt de cerveses, converses i riures que ens van endinsar a la matinada, fins que el cos (més que el cap) ens va dir prou i vam anar a dormir.

Ens vam llevar amb una mica de mandra, però la dutxa va ajudar a espabilar-nos, tot i que finalment va ser amb l'esmorzar que vam acabar de fer-ho completament.

A quarts de dotze del migdia vam sortir amb les motos a fer una ruta pels voltants d'una cinquantena de minuts a ritme tranquil, per dirigir-nos al centre de Nonasp, on vam aparcar les motos i vam buscar on prendre alguna cosa fresqueta (nosaltres vam anar directament a un petit supermercat).

Tot seguit, vam tenir l'oportunitat de visitar el museu etnològic (no l'enològic, l'etnològic) i no vam voler desaprofitar-la. La pena va ser que com nosaltres va voler fer molta gent i no ens van poder anar explicant el que hi havia exposat, sinó que en cas de dubte vam poder consultar el responsable de la mostra.

De tornada a l'ermita, va haver qui es va haver de canviar per posar-se alguna cosa més còmode abans del pica-pica que va precedir la paella del dinar, que encara va trigar una estoneta a arribar i que va coincidir amb el moment en què vam conèixer personalment el bloster, un asidu visitant del fòrum Rates de Claveguera.

La veritat és que l'entorn és fantàstic, maco (fins i tot hi ha una premsa antiga) i molt adient per fer una concentració de motos, només podríem criticar que hi ha poques dutxes, però com que tampoc no érem massa gent...

Amb la sobretaula van arribar els jocs i la Núria va decidir anar a la tenda a fer una mica de migdida, mentre jo preferia anar a buscar un lloc per on baixar al Matarranya per banyar-me una miqueta, però em vaig trobar amb molt poc cabal i per mullar-me el cul vaig haver de seure.

De tota manera, encara vaig tenir temps de fer una mica de becaina, malgrat que finalment sortíssim de ruta quan ja havien marxat totes les motos i ens enganxéssim a Fayón, on vam visitar l'ermita de la Virgen del Pilar (construida el 1954 sobre les restes d'un antic far de comunicacions), que domina un mirador des d'on es veu la confluència del Matarranya i de l'Ebre a l'entrada del pantà de Riba-roja, on vam poder veure emergir el campanar de l'església de San Juan Evangelista de l'antic nucli de Fayón, actualment sota l'aigua del pantà.

La tornada sí que la vam fer amb tot el grup i ens va dur un altre cop al nucli de Nonasp, acabant per aturar-nos (i col·lapsar) a la plaça on ens van servir una xocolata desfeta amb melindros.

No vam tenir pas gaire temps entre tornar a l'acampada i fer una cervesa que ja estàvem un altre cop entaulats, aquesta vegada per sopar, tot i que jo només vaig tastar una miqueta el menjar, doncs tenia l'estòmac ple.

El discjòquei no ens va enganxar gaire i va començar a fer fresca, així que vam anar a dormir d'hora i ens vam poder llevar amb bona cara i esmorzar com a campions el nostre plat de llonganissa, ous i mongetes.

Com que no teníem més gana, feia bon dia i el podíem aprofitar per fer una mica de ruta, vam decidir no esperar-nos a l'aperitiu de migdia, recollir i marxar cap a casa després d'acomiadar-nos d'un munt de gent.

Vam fer una ruta molt maca per Fayón i Riba-roja d'Ebre fins a Flix, on vam intentar fer el pas de barca, però tot just estava el barquer acabant l'últim viatge abans de dinar i ens vam tornar a quedar amb les ganes.

De la resta del viatge, gaire res a destacar, només que ens va fer molt bon dia i que a l'alçada de Cunit vam coincidir amb un vehicle que duia a remolc tres Guzzi 65.