Tot i haver explicat que la trobada estava molt bé, haver reservat un apartament en el que hi cabien quatre persones més i coincidir amb el meu aniversari, no es va animar ningú a baixar a Alcossebre amb la Núria i amb mi, que vam sortir a primera hora de la tarda i vam fer tot el recorregut per l'N-340 i l'A-7 sota un cel intimidatori.

Malgrat el farragós trànsit, vam arribar als voltants de les set de la tarda i vam dirigir-nos cap al passeig marítim on se celebrava la trobada per passar el control, rebre el número per inscriure'ns (si no passes en moto, no et donen la possibilitat d'inscriure't) i recollir la inscripció i la samarreta.

Llavors vam anar a l'hotel on havíem estat l'any anterior (Hotel Alcocéber) per recollir la clau de l'apartament que teníem reservat, però no era allà que l'havíem de recollir, sinó a l'Hotel Alcocéber Suites. Solucionat el malentès, vam recollir la clau i vam anar a instal·lar-nos a l'apartament.

Aprofitant que teníem un apartament i no pas una habitació d'hotel, vam anar a un supermercat proper a comprar algunes provisions. De tornada al Passeig Marítim, ens vam demanar les cerveses de benvinguda gentilesa de l'organització i les vam acompanyar amb uns cacauets que regalaven a la barra per poc després recollir la degustació de pa amb tomàquet i pernil.

Vam acostar-nos a un bar proper a picar alguna cosa més i de tornada a la concentració ens vam trobar amb la Meri, la Marta, el Marc i el Josep. Encara tocaven els Enma Fernández & The Bayou Band i van començar a succeïr-se les rondes de cerveses, excepte per a un que havia de conduir de tornada a casa.

El plat fort de la nit encara estava per arribar i era l'actuació de The Ladies, amb les que vam ballar i cantar. Fins i tot l'Enma Fernández es va animar a acompanyar-les a l'escenari durant un parell de cançons, mentre el Josep i el Marc s'ho prenien amb una mica més de calma.

Vam poder dormir fins tard i un cop llevats esmorzar de les nostres provisions. Va sortir el sol, però no feia calor, així que vam descartar banyar-nos a la piscina, mentre ens assabentàvem que el David havia intentat baixar per sorpresa, però li havia fallat la bateria de la moto. Al migdia vam picar alguna cosa per matar la gana i al recinte de la trobada ens vam acostar just quan anava a sortir la ruta, així que sense ni aparcar ens vam afegir al grup.

La ruta ens va portar a Cap i Corb, just davant d'un parell d'edificacions del segle XVIII: l'Ermita de Sant Antoni i El Magatzem de la Sal, que actualment és una discoteca.

Ja a l'hora de sopar, ens va fer mandra fer la cua per recollir la caldereta de corder, però per sobre de tot ens va fer mandra haver-nos de buscar la vida per acabar sopant de peu, com l'any anterior (la gent s'apalanca les taules i cadires amb molt de temps i tampoc no les buida ràpidament) i vam anar a sopar a un local proper en el que ja havíem estat un altre any. La pena va ser que la colla del Josep ens havia guardat lloc...

Després de fer un cubata en una terrasseta, vam anar a buscar-los a un bar on havien anat a fer el cafè (i alguna cosa més) i vam acostar-nos cap al Passeig Marítim, on vam gaudir de l'actuació de Lewis Enma & The BCN Fireballs.

Al final, no vam ser pas dels primers, però tampoc dels últims en anar a dormir, doncs estàvem cansats i l'endemà havíem de tornar cap a casa.

Diumenge al matí no ens vam llevar d'hora, tampoc tard, vam recollir, vam anar a tornar la clau i ens vam acostar al Passeig Marítim, que estava ple de gom a gom de motos.

Vam ser dels últims a menjar una part del magnífic entrepà gegant que hi havia per esmorzar i vam fer un cop d'ull als cotxes americans exposats.

Just quan anava a començar l'espectacle d'stunt i ens demanaven que moguéssim la moto d'allà on la teníem aparcada, vam decidir marxar, doncs aquest tipus d'espectacles no ens diuen res i no pensàvem quedar-nos a dinar. Abans de sortir a l'N-340, però, vam haver de repostar a la gasolinera que hi ha als afores d'Alcossebre.

Un cop a l'N-340, vam enfilar direcció nord, passant per Benicarló i Vinarós, tot i que vam veure que la variant estava ja molt avançada, mentre el sol es feia lloc entre els núvols, guanyant cada cop més espai.

Com que anàvem bé de temps, el viatge no era gaire llarg i la temperatura agradable, vam agafar la C-12 a Amposta i vam anar a fer el pas de barca de Miravet, però ens el vam trobar tancat per reformes.

De tota manera, la Núria tenia una bala a la recàmara i va guiar-me cap a Flix per creuar l'Ebre pel pas de barca que queda en aquesta localitat de la Ribera d'Ebre.

El problema en aquest cas va ser coincidir amb l'horari de dinar del barquer i, tot i que ens ho vam plantejar, vam creure que no era oportú esperar-nos una hora i quart a que tornessin a obrir-lo i vam marxar cap a casa.