Després de dinar, vam preparar-nos i vam marxar cap a Vilafranca del Penedès, on ens vam unir al grup dels Motards Independentistes que sortia des d'allà. Vam aturar-nos en el lateral de l'A-7 per esperar els altres grups de Motards Independentistes.

Teòricament, arribàvem dels primers i anàvem a tenir preferència a l'hora d'entrar al circuit, però a l'hora de la realitat vam haver d'esperar una llarga estona a ple sol per entrar al circuit quan la resta de la gent i només vam ser dels primers perquè l'espera era més o menys ordenada i havíem estat dels primers en arribar. De fet, l'entrada va ser una mica un campi qui pugui...

Un cop a la recta principal, se'ns va demanar que ens col·loquéssim arrenglerats i amb un nombre de columnes fixe per tal de poder fer el recompte un cop hi fóssim tots.

Vam donar una volteta, tot buscant una mica d'ombra, i vam saludar a un munt d'amics dels Motards Independentistes que no havíem pogut saludar abans perquè estaven en tasques organitzatives dins del circuit, també vam trobar-nos amb altres coneguts com l'Íngrid i el Valentí o el Jordi Selva i vam pujar a la grada per tenir una bona perspectiva de la recta.

Després van venir els parlaments per part de l'organització, gent del circuit i del motor i finalment ens van demanar que anéssim cap a les motos i ens comencéssim a preparar per començar la Motorada.

Va ser durant el trajecte pel circuit que ens vam poder adonar de la quantitat de motos que érem, doncs ja dúiem uns minuts circulant i encara podíem veure motos que començaven a passar per allà on nosaltres havíem estat aparcats.

El trajecte de Montmeló a Barcelona es va desenvolupar sense cap incident (com a mínim, nosaltres no en vam saber de cap), però un cop dins de la capital catalana va haver un cert descontrol, tot i que em sembla que tots vam acabar arribant a la Plaça de Les Glòries.

Un cop aparcades les motos, vam anar a la barra que hi havia instal·lada per prendre'ns unes cerveses fresquetes que ens van semblar manà caigut del cel i ens van preparar per escoltar els parlaments de l'Eduardo Reyes i la Carme Forcadell.

Com a cloenda de la festa, va arribar el concerts dels Brams, berguedans i impresentables, que ens van fer ballar i cantar cançons fins a no poder més, tot i que encara hauríem tornat a començar.