Tal i com marca la tradició, el diumenge abans de l'inici de La Patum, se celebren els Quatre Fuets i nosaltres ens ho vam fer venir bé per participar-hi la tarda de la VII Trobada de Motocicletes Motoclub Navarcles, però el que no marca la tradició és que salti també la guita xica, que estava celebrant el seu 125è aniversari amb aquesta aparició especial.

Fins dimecres a migdia no comença la festa, però el dimarts al vespre ja està tot preparat i és un bon moment per anar a sopar sense empentes al Sant Guim i fer una ronda per tastar les barreges dels diferents bars i amb qui millor que la Montse i el Cosme!

Tot i animar-nos un xic més del que calia, l'endemà vam ser a la Plaça de Sant Pere abans que sonessin les dotze del migdia i sortís el tabal a anunciar que se celebraria La Patum.

El passacarrers del dimecres al vespre és un dels millors moments perquè hi ha moltíssima menys gent que el dissabte i encara s'està pletòric de forces. El vam arrencar a la Plaça de Sant Pere, on vam veure el Toni saltant la maça.

Vam anar seguint el passacarrers pel casc antic, evitant de tant en tant la gentada i aprofitant un altre dels detalls que fan diferent aquest passacarrers del que es fa el dissabte: la coca amb llonganissa.

A l'Oriol li van oferir saltar amb les guites al seu salt, però com que estava fotut de l'esquena va "delegar" en la Núria, que s'ho va passar de conya corrent per la Plaça del Dr. Saló.

Vam seguir el passacarrers per tot Berga i la Nüria i la Montse van tenir l'oportunitat de fer ballar el gegant, tot i que això els suposés maltractar una mica l'esquena.

Després de pujar pel Carrer Major fins a la Plaça Sant Pere, van venir els tirabols, que marquen el final de la primera jornada de la festa de La Patum.

Dijous al matí ens vam saltar La Patum de lluïment i vam guardar forces per aguantar la nit, una nit en la què algunes comparses celebraven aniversaris rodons amb salts especials, com el salt a la llum de torxes que van fer les guites pels 125 anys de la xica.

La Montse va acompanyar el Toni en el primer salt de plens del dijous i nosaltres vam ser-hi amb ells a la Plaça del Doctor Saló per fer "ruedu" i saltar plegats.

La Plaça de Sant Pere es va buidar sencera i vam decidir entrar-hi per fer uns salts en els que vam poder agafar bon lloc i veure els Turcs i Cavallets gairebé com mai.

El segon salt de plens també el vam fer a la Plaça del Doctor Saló, però en aquest cas el "ruedu" el vam fer a la Montse, que saltava vestida i acompanyada del Toni.

El dissabte, la Carme va acompanyar la Marina, que venia a passar la resta de Patum amb nosaltres, i va aprofitar per viure el començament del passacarrers amb nosaltres.

Va ser l'inici d'una nit força estranya, doncs el Barça jugava la final de la Champions League i molts no van saber si volien ser en un lloc o en un altre, però també és cert que va fer que no hi hagués tanta gent com acostuma a haver-hi i que se saltés força bé.

Va ser tan estranya la nit que fins i tot vam poder veure la guita xica encesa fent d'angelet durant el salt de maces de la Plaça del Forn, el que ja no va fer va ser rematar les maces...

La Núria va tornar a agafar el gegant i el va tornar a ballar, va sortir de sota de les faldilles amb un somriure d'orella a orella i després va explicar-li a la Marina com s'havia de carregar i el que costava aguantar-lo.

Vam fer la pujada del Carrer Major acompanyant els gegants i tant la Montse com la Núria van tornar a agafar el gegant, però a aquelles hores les forces ja començaven a fallar i a això havíem de sumar la quantitat de líquid ingerida per no caure en la deshidratació.

El diumenge a migdia també ens vam saltar la Patum de lluïment (es tracta de saltar, no?), reservant les poques forces que ens quedaven per saltar a la plaça, presidida pel balcó de l'ajuntament, on hi eren la Montse i l'Anna.

Era el primer cop que la Marina venia a veure la Patum a la plaça, doncs només havia vist la infantil i el passacarrers i ens feia una mica de por que s'agobiés per la gentada, però no va haver cap problema i vam gaudir del salt de maces.

Els nervis van arribar amb el salt de plens, però li vam explicar a la Marina que no havia de tenir por de res i com s'havia de moure per la plaça, així que va poder saltar i passar-s'ho bé.

Tan bé va anar que quan la Núria va saltar a la Plaça Sant Pere acompanyada pel Mec, nosaltres dos ho vam fer a la Plaça del Doctor Saló, doncs hi havia massa gent com per acabar trobant-nos.

I la Patum del 2015 ja no va donar per gaire més, vam ballar tirabols, vam acomiadar-nos dels gegants i vam veure com la guita ajudava el tabaler a fer els últims cops de maça.