Els heavies organitzaven una sortida a un poble de la província de Terol, Galve, durant el cap de setmana de l'aniversari del Maudi i vam pensar que era un bon lloc per anar-hi, doncs podíem fer rutes molt maques, i que celebrar l'aniversari del Maudi tots plegats era una bona idea. Per no haver de matinar tant, aprofitar més el dia i (no ens enganyem) controlar que la Núria i jo no sortíem massa tard, el Jaume i el David van venir a dormir a casa, des d'on vam sortir en direcció sud per l'N-340 per desprçes agafar cap a Reus i Falset.

Va ser a l'alçada de Les Borges del Camp que ens vam aturar per repostar gasolina i que els fumadors calmessin la seva addicció amb una dosi de nicotina.

Aturar-nos per aturar-nos, és a dir per descansar una miqueta i prendre alguna cosa fresca, vam decidir fer-ho a Alcañiz i més concretament al Bar Saloon, però ens el vam trobar tancat, així que vam acabar en un altre bar del mateix Alcañiz, al que vam acabar voltant més del desitjable.

Com que anàvem bé de temps, vam aturar-nos per mirar el mapa i decidir quina ruta anàvem a seguir a partir d'aquell moment i vam decantar-nos per anar cap a Ejulve i Pitarque.

Més enllà de La Mata de Los Olmos i poc abans d'arribar a Gargallo, vam deixar l'N-420 per agafar l'A-1702, que ens va donar la benvinguda amb un asfalt en bones condicions que es va quedar a Ejulve amb l'A-1702 enlloc de venir-se amb nosaltres per l'A-1403 en direcció al coll de Majalinos (1.450 m).

Vam passar per una petita vall idílica i vam tornar a pujar i agafar corbes per coronar un altre port, però no el vam gaudir gaire perquè hi havia molta grava acumulada que ens feia patir per l'adherència dels nostres pneumàtics, tot i que el paisatge mereixia patir una mica.

Vam passar per davant de l'abandonada central elèctrica d'Aliaga, quedant-nos amb les ganes d'aturar-nos una miqueta, el que vam fer just passat el poble d'Aliaga per fer una nova consulta al mapa.

El següent tram va ser el més bonic de tots, doncs les muntanyes eren pura roca que dibuixava formes extravagants, fins que vam sortir a una zona més planera que ens va dur fins a Galve.

Vam localitzar l'hostal, ens vam instal·lar a les habitacions i vam prendre unes merescudes cerveses que ens van saber a glòria mentre esperàvem el grup principal.

Aproximadament uns vint minuts després d'acabar les cerveses van arribar les motos, mentre nosaltres els saludàvem des del balcó i ens n'alegràvem de poder, finalment, posar-nos a dinar ben passades les tres de la tarda, tot i que en el grup no venia el Maudi, la principal raó de la nostra assistència.

Mentre alguns encara feien sobretaula, uns altres van anar a acabar d'instal·lar-se, altres a fer migdiada (havien quedat molt i molt d'hora, tot i que no ho semblés per l'hora d'arribada) i nosaltres vam anar a passejar pel poble i rodalies.

Passejant, passejant, vam tenir l'oportunitat de veure unes criatures que pensàvem que s'havien extingit molt abans de la nostra arribada a Galve, però que allà seguien com si res.

El Jaume ens va ensenyar com nevava i de cop la neu es va encendre i vam haver de còrrer per apagar, amb l'ajuda d'alguns autòctons que s'hi van acostar, el foc que s'escampava per arreu i amenaçava per aconseguir el que els períodes glaciars no havien aconseguit.

Després de l'incident, vam anar a prendre alguna cosa al bar del poble mentre la lliga de futbol s'acabava i de tornada a l'hostal ens van proposar anar a un local proper a deixar les motos sota teulat i veure algunes transformacions de Morlako Custom, però vam preferir quedar-nos allà on érem, sense agafar les motos i gaudint de la transformació que hi havia allà mateix.

Al cap de ben poquet, ja estàvem entaulats un altre cop per sopar. Va estar força animat i vam riure molt i encara es va animar més quan van començar a còrrer les ampolles de "xupitos", però nosaltres no vam durar gaire i vam ser dels que van anar a dormir a una hora decent.

Ens vam llevar prou d'hora per ser un diumenge i vam baixar a esmorzar, coincidint amb la majoria del grup, tot i que les cares dels uns i dels altres eren totalment diferents segons l'hora a la que havien anat a dormir.

Això sí, qui més qui menys tots dúiem mandra al damunt i ens va costar recollir-ho tot, carregar-ho a les motos i preparar-nos per tornar cap a casa.

Nosaltres vam decidir tornar per on havíem vingut perquè el paisatge i el traçat ens havien agradat força, mentre que el grup gran va decidir tornar anant a buscar l'A-2, així que nosaltres quatre més el Ferran, que ja havia dit que faria un trajecte amb uns i l'altre amb els altres, el Misha, que no volia tornar a tirar-se el dia a la carretera, i un noi que havia d'anar prop de Tarragona vam acomiadar-los poc abans d'agafar nosaltres les motos.

Eren prop de les onze del matí quan vam sortir nosaltres i vam fer el mateix recorregut que havíem fet d'anada, aprofitant un dia radiant que convidava a anar en moto.

Aquest cop, però, sí que vam aturar-nos davant la central elèctrica abandonada i vam començar a somiar en zombies i apocalipsis nuclears.

aquest cop vam enganxar el port amb grava de baixada, el que va complicar encara més les coses, però com que anàvem previnguts perquè l'havíem passat el dia abans, ho vam solucionar només amb una mica de precaució i al cap de no gaire ja érem un altre cop a l'N-420.

La resta del viatge va transcòrrer sense cap tipus d'incident, excepte el natural d'haver-nos anar acomiadant a mesura que els nostres camins es van separant. Per una banda, el Ferran i la Núria, que anaven un a Esparraguera i l'altra a Berga a votar a les municipals, d'una altra el Jaume i el David cap a Barna per l'interior, el noi que anava cap a Tarrafona i el Misha, que em va dir d'anar a La Cantera, però al que vaig dir-li que no perquè encara havia d'anar a casa a descarregar i després cap a Barcelona a votar. En resum, un molt bon cap de setmana que es van currar els heavies, amb els que sempre ens ho passem molt bé, una molt bona ruta, un lloc guapíssim per tornar-hi i si hem de posar un però, aquest va ser l'absència del Maudi.