Malgrat que teníem els nostres dubtes perquè coincidia amb la concentració dels Vikingos i el nom i el parxe del grup organitzador no ens semblaven gaire apropiats, vam decidir anar a Ayerbe perquè la zona és molt maca, perquè s'ha de recolzar els grups que s'animen a fer trobades, perquè la concentració dels Vikingos no compleix cap horari i et fa anar malament i, per sobre de tot, perquè la Bea ens va dir que hi anava. La Núria i jo vam quedar al McDonald's d'Igualada, on vam coincidir amb un grup d'una vintena de motos de 49 cc.

A Binéfar, tot i no haver de repostar, vam aturar-nos per descansar una mica i prendre alguna cosa fresqueta, així que no ens va caler fer-ho en una gasolinera i ho vam fer en un bar.

L'acampada era al càmping que hi ha a uns dos quilòmetres del pavelló on es feien la resta d'activitats. Ens vam registrar mentre hi havia un membre de l'organització al davant, fet que ens va sorprendre i que vam entendre a posteriori, quan vam saber que el càmping s'havia desdit del seu compromís amb l'organització poc abans de la celebració de la trobada, obligant-los a buscar un altre lloc per fer l'acampada (va resultar impossible) o pagar l'estada segons la tarifa oficial, que és el que es va acabar fent.

Com és lògic, no vam prendre pas cap cervesa al bar del càmping i si ho haguéssim sabut abans, ni tan sols hauríem entrat les motos... En fi, un cop instal·lats i sense haver pres res, vam anar cap al pavelló per, ara sí, fer el got, mentre saludàvem a uns i a altres.

Per ser una concentració de motos, ens vam fotre un senyor sopar: consomé i mandonguilles (amb salsa de tomàquet o d'ametlles, a escollir) i prèssecs amb vi de postres i a més ho vam fer en molt bona companyia!

La festa, però, no va ser en el mateix pavelló, sinó que ens vam traslladar a una nau prop de l'entrada a Ayerbe des d'Osca que estava acondicionada per fer festes, amb barra de bar i tot.

La nit va acabar sent molt llarga, tant que vam decidir no anar a la ruta que ens havia de dur a Osca, on esperava un esplèndid pica-pica i en el seu lloc ens vam acostar amb les motos al centre del poble, on vam picar alguna cosa per matar la gana, mentre comentàvem que aquella nit havia hagut mala maror entre alguns acampats i els propietaris del càmping.

De tornada al pavelló, vam fer una miqueta de cua per recollir el plat de migas que oferia l'ajuntament d'Ayerbe i que a la majoria de la gent no va agradar, tot i que jo he de dir que sí que estaven seques i que no tenien gaire "substància", però que les vaig trobar gustoses i que amb una mica de raïm o alguna cosa semblant hauríen millorat força.

Vam saltar-nos els jocs per anar a fer la migdiada, doncs encara arrossegàvem el cansament i de fet vam llevar-nos massa tard per berenar chocolate con torta i coincidir amb gent del VOCS Navarra que va passar-s'hi una estona i que només vam veure de passada. El que no vam perdonar pas va ser la ruta barítima pels principals bars del centre.

Després van venir un sopar com Déu mana i festa a la mateixa nau que el dia anterior, però el nostre cos no estava ja per massa festa i vam anar a dormir d'hora, de tal forma que vam poder anar a esmorzar i a sobre fent bona cara!

A l'entrega de trofejos vam poder veure com triomfaven els nostres amics Todo Por Unos Huevos com a grup més nombrós de la concentració.

Com que no havíem menjat gaire en tot el cap de setmana, a mode d'almuerzo ens van posar un bon plat de salmorrejo, que no s'ha de confondre amb el més conegut salmorejo, amb el que no té res a veure i no tan sols per la seva procedència, que en el cas del salmorrejo és altoaragonesa, sinó que és en el contingut de calories, greixos i colesterol en el que més es diferencien.

Ens va costar força, però va arribar el moment d'acomiadar-nos i pujar a les motos per marxar en direcció cap a casa sota un sol radiant que convidava a fer ruta.

I el cert és que vam aprofitar per fer una bonica ruta que ens va portar a creuar de nord a sud els Monegros, bona part de camí per zones per les que no havíem circulat mai. Vam aparèixer a Fraga, on vam aturar-nos al celebèrrim Hotel Casanova per prendre alguna cosa fresca i continuar la ruta cap a casa.