Feia anys que volia anar a aquesta trobada, però com que les diumenjades no ens van gaire i el mes de maig acostuma a anar farcit de concentracions de cap de setmana, no havia coincidit mai, però des que vam obrir uns magatzems a La Granada que encara en tenia més de ganes. El cas és que per primer cop vam poder acostar-nos-hi i vaig trobar companys de feina entre els organitzadors.

Vam entrar a El Casal, que era el lloc de trobada, i vam demanar-nos uns entrepans per esmorzar mentre saludàvem la Marta, els Mininos i més gent de Mototurisme.cat, amb els qui vam compartir taula.

En acabat, vam sortir a fora mentre véiem arribar més motos i el grup amb qui havíem esmorzat ens explicava que anava a fer una volta alternativa a la ruta proposada per l'organització.

No va passar gaire estona i ens van avisar que ens anéssim preparant per agafar les motos i sortir de ruta. A més, com que feia una mica de fresqueta, tot i el sol que lluia sobre el nostre cap, ens vam afanyar, no fos cas que la sortida ens enganxés amb els pixats al ventre.

Vam fer una bonica ruta que ens va portar per Vilafranca, Torrelles de Foix, Pontons, Valldossera, Les Pobles, Santes Creus, AiguaMúrcia, Vila-rodona i Vilardida fins arribar a Montferri.

Un cop a Montferri i sota un sol que ara sí escalfava força, l'organització ens va oferir un pica-pica acompanyat d'una beguda que es recollia en la furgoneta que ens acompanyava en la ruta.

No podíem deixar escapar l'oportunitat de fer un cop d'ull al santuari de Montserrat que teníem a menys d'un centenar de metres d'allà on érem, però vam decidir no entrar-hi perquè el preu ens va semblar excessiu.

La tornada cap a La Granada va ser per una ruta més directa, però es va fer a un ritme molt lent, fet que va impedir que gaudíssim realment el tram.

Així com en edicions anteriors hi havia una sèrie de curses de rucs, a l'estil de la desapareguda Butimoto, que li donaven el nom a la trobada, en aquesta edició es va substituir per l'exhibició d'uns stuntmen que no vam seguir gaire i que va donar pas a un pica-pica força complet.

A l'hora de dinar, vam tornar a coincidir amb els companys d'esmorzar i vam decidir tornar a compartir taula, xerrades i riures, que és sempre el millor d'aquestes trobades.

Va arribar l'entrega de trofejos, en la que la Marta es va endur el premi a la motera més veterana, tot i que no sé si li va fer gaire gràcia...

Després, va haver molts i molts regals. De fet, tants que ningú no va marxar de La Granada amb les mans buides. Això sí, s'ha de dir que ho van fer força ràpid.