No és que sigui una trobada que m'agradi excessivament, però el cas és que hi acostuma a anar tothom i bona prova d'això que dic és que mentre estàvem a la cua per entrar (sí, hi havia cua!) amb el Jaume ja vam saludar vells coneguts i amics i va ser una constant durant tota l'estona que vam ser-hi.

També s'acostumen a veure bones màquines (tant motos com cotxes, tot i que de cotxes no n'entenc gens) i el fet de portar un cert temps allunyats del circuit custom i de les publicacions del sector ens va ajudar a no veure tot de motos ja conegudes.

El que sempre ha caracteritzat aquesta trobada o com a mínim la vocació que sempre ha tingut ha estat la d'abarcar tota la Kustom Kulture de forma multidisciplinar i molt oberta.

Aquest esperit aperturista fa que estigui en constant evolució i que en una època en què s'imposen les moda cafe racers i els hipsters, hi hagi motos d'aquests tipus i les barbes ben retallades i cuidades es vegin per tot arreu, fins al punt que un dels stands sigui una barberia...

Va arribar el Ferran, amb qui vam acabar de fer la volteta mentre véiem stands de roba, motos i uns quants amics i coneguts, com el Xavi (quant de temps!!!), el José Luís el fotògraf, la Carme i l'Adolf...