La Núria i jo vam decidir que el primer dia era tan bo com qualsevol altre per començar a tastar les tapes, a més així evitàvem aglomeracions, agafàvem la guia i féiem una mica d'enveja als qui no podien ser-hi en aquell moment.

Després de tastar la tapa que preparava el Nieuw Amsterdam i que originàriament havia preparat Cal Xirricló de Balaguer (el mateix bar que havia versionat el Nieuw Amsterdam l'any anterior), vam travessar el carrer per entrar al Cafè Bar Roy i tastar la galta de porc amb patates i crema d'ametlles que havia dissenyar el Bar Matxego.

Vam continuar per l'Eguzki, on van preparar una desafortunada interpretació de la tapa L'Orígen del Niu d'Ànec del restaurant Súbit de Terrassa.

Malgrat que a l'Eguzki vam fer algun pinxo més per acabar de sopar, en passar per davant del Casa Tecla ens va fer gràcia entrar per comparar el seu pinxo amb el del Nieuw Amsterdam. El veredicte va ser unànim: el del Casa Tecla era més generós amb la quantitat de cansalada, però els ingredients de la versió del Nieuw Amsterdam eren de millor qualitat (molt més gustosos). A més, el pa estava més torrat al Nieuw Amsterdam, el que per mi era un punt més a favor.

El primer cap de setmana no vam poder quedar amb ningú perquè vam anar a la sidreria Zelaia d'Astigarraga (d'haver estat a Sitges, ens hauríem acostat el diumenge a la final del concurs a l'Hotel Melià), però el dissabte següent sí que vam quedar amb l'Alberto i la Cristina, amb els que ens vam trobar a la Cañateca Prado, on ens van servir molt tard i molt malament. Van trigar més de tres quarts d'hora (sense avisar-nos)en servir-nos completament, ho van fer en dues parts (dues tapes primer i més d'un quart d'hora més tard, les altres dues) i els cambrers o t'ignoraven o no et donaven cap explicació i et deien que esperessis.

A La Kassoleta ens va encantar el pop fregit amb escuma d'algues, allada i llima que havia proposat l'Arume de Barcelona sota el nom de Pop Atlàntic.

A continuació, vam dirigir-nos cap a El Pinxet, a la barra del qual vam provar una altra tapa encisadora, el Bacallà i no va dir res (daus de bacallà confitats, amb flam de pebrots del piquillo i escuma del seu pil-pil) d'Antull Restaurant Lounge de Reus.

A La Granja de Sitges del Carrer Major vam demanar la galta de porc amb patates i crema d'ametlles i, al igual que ens havia semblat al Cafè Bar Roy, estava molt ben feta i tenia molt bon gust, però no es tractava pas d'una tapa guanyadora.

En canvi, la tapa que presentava La Granja de Sitges del Carrer Parellades, la focaccia de melós de secret ibèric al vermut amb hummus d'albergínia, melmelada de dos pebrots i un toc de xocolata blanca del Restaurant La Catedral de Tarragona, que si bé estava bona, no ho estava tant com semblava que hauria d'estar-ho per la feinada que ha de donar.

Seguint amb la ruta pels locals que estaven oberts i servien la tapa a aquella hora, vam seure a la barra del conegudíssim restaurant Los Vikingos per tastar un dels plats forts de la ruta: Crème Brûlée de Foie, un pot de confitura amb crema de foie i "cosetes" per sobre, acompanyat de torradetes i un tub de cervesa que el xef Pere Patuel va composar a la cuina del Restaurant La Marineta de Mataró.

Al mateix carrer, però una mica més a la vora del mar, vam entrar a La Dehesa Santa María per fotre'ns el farcellet de carn de pollastre potablava amb salsa de confitura de poma i herbes aromàtiques del Casino Café d'El Prat de Llobregat.

No teníem massa opcions per l'hora que era i les tapes que ja havíem provat, així que vam desfer camí per anar al Casa Tecla, on a més de tastar la tapa del concurs vam cruspir-nos a mode de berenar una torrada amb sal i oli i xocolata calenta pel damunt.

El Petit Suisse de Carxofa Prat el va crear la xef Susana Aragón al capdavant dels fogons del Ona Nuit i va tenir la sort que fos el Xampú Xampany un dels restaurants que preparés el parmentier de patata i carxofa Prat amb ou de potablava poché, daus de botifarra d'El Berguedà i migas de pa ecològic perquè no és senzill i aquest era un dels millors restaurants del moment a Sitges.

També de la Susana Aragón era el Trifàsic de Potablava, un "tallat" de pollastre potablava rostit amb salsa de bolets i cremós de patata que en aquest cas nosaltres vam tastar a La Incidència del Factor Vi, on a més de versionar-lo van acondicionar el local per servir tapes de forma ràpida i estant còmodes els que veníem a fer la ruta, els que anaven a sopar normalment i el servei.

Als Eguzki ja no servien L'Orígen del Niu d'Ànec perquè la gent deia que no els agradava (això ens van dir) i al Casa Hidalgo vam menjar la Passió per l'Olla Aquellarre, una cassoleta de peu de porc farcit amb botifarró, llagostí i poma, ragú de golden enoke, arròs vietnamita i escates de tonyina en moviment, acompanyada de "refresca boques" de maracujà i el ravioli de la ruta de tapes anterior.

Per acabar la ruta, vam anar al Nieuw Amsterdam, per sentir-nos com a casa. L'endemà, l'Alberto i la Cristina van repetir la ruta amb el Nosfe i el César, que no van poder venir el dissabte.