La Joana es va posar malalta i no va poder venir a Sitges, com sí que ho va fer l'Emma, acompanyada pel Ramon. Ens vam acomiadar de son pare, ella es va instal·lar a l'habitació que li havíem preparat i vam sortir a donar una volta i fer unes compres que teníem pendents.

Com que no ens van poder deixar cap cotxe, per anar cap a Barcelona vam agafar el rodalies fins a Sants Estació i el metro fins a Plaça Espanya.

La nostra intenció era dinar alguna cosa allà a la vora, abans de pujar fins al Palau Sant Jordi i vam decidir entrar al Centre Comercial Las Arenas perquè allà hi havia uns quants llocs per triar.

La veritat és que no sé si la vam encertar gaire perquè ens van trigar molt a fer-nos cas, a servir-nos i a cobrar-nos i, a més, l'Emma va estar a punt de quedar-se tancada al lavabo, però va poder sortir i vam dinar, que era el que comptava.

Vam anar a buscar l'autobús sota les torres venecianes i vam haver de fer força cua, doncs érem uns quants els que volíem anar a veure l'espectacle. Per sort, a l'entrada al recinte no hi havia pas tanta cua perquè els porters eren molt àgils a l'hora de controlar les entrades.

Després de passar pel lavabo, vam acabar seient just a temps perquè comencés l'espectacle, mentre quedava lliure la cadira que hauria d'haver ocupat la Joana (fins l'últim moment vam tenir l'esperança que es trobés una mica millor i podés venir, però quan estàvem acabant de dinar ja ens van avisar que no vindria).

L'espectacle va arrencar amb un dels personatges més estimats de la factoria Disney, l'Aladin, acompanyat, com no podia ser d'una altra manera, pel geni de la làmpara que va fer un encanteri i es va multiplicar.

El Mickey i la Minnie, "ajudats" pel Goofy, van ser els presentadors de l'acte, en el que també van participar-hi Pinotxo, Bella i Bèstia, Pocahontas, Sireneta, Blancaneus, Jasmin, Ventafocs, Mulan, el Rei Lleó, Buzz Lightyear i l'inseparable Woody... acompanyats pels secundaris més divertits del món, com l'assenyat Pep Consciències, l'adorable Gepetto, la perillosa balena, en Simba, en Pumba, en Timó, Jessie la germana d'en Woody, Lumière...

Durant la mitja part, vam aprofitar per tornar al lavabo i per comprar alguna cosa per berenar al bar del pavelló, doncs les crispetes que venien als stands Disney eren caríssimes, igual que les joguines, que eren cares, lletges, mal fetes i de mala qualitat, pel que tampoc no vam comprar-ne cap ni de record ni com a consol per a la Joana.

La veritat és que l'espectacle va estar molt bé i no se'ns va fer gens pesat, ans al contrari ens va semblar curt. No vam poder parar de cantar i riure durant tota l'estona que va durar, a més de quedar bocabadats amb tot el que es pot arribar a fer amb uns patins sobre el gel.

La baixada de Montjuic la vam fer a peu, doncs era una bogeria anar a buscar l'autobús a la mateixa hora que la resta de la gent i a més era baixada, que no costa!

Ens vam quedar sorpresos de la quantitat de turistes que es feien fotos en aquella zona de la ciutat i, com no podia ser d'una altra manera, nosaltres també ens en vam fer alguna abans d'arribar a Plaça Espanya, creuar-la i pujar per Carrer Tarragona.

Poc abans d'arribar a la Plaça dels Països Catalans, vam veure l'Scòpic Miniatur Barcelona, ens va fer gràcia i vam decidir entrar-hi. Es tracta d'un espai expositiu amb activitats al voltant del món del ferrocarril i de les miniatures en el que l'Emma va aprofitar per donar unes voltes en el ferrocarril de cinc polzades que hi ha.

A l'Estació de Sants, no va pujar només l'Emma en un tren, sinó que ho vàrem fer tots tres per tornar cap a Sitges, mentre pensàvem què féiem per sopar.

Tot i que corríem el risc de que a l'Emma no li agradés, vam acabar anant a sopar al restaurant mexicà Panchito de Sitges, on els nachos, les enchiladas, las sincronizadas i la resta de plats van calmar la nostra gana.

Ens vam llevar tard (de fet, ja començàvem a preocupar-nos quan es va aixecar l'Emma), vam esmorzar i sobretot vam fer moltes mandres abans no ens vam preparar per sortir al carrer.

Vam anar cap al Cap de la Vila, després per Parellades fins el Carrer del Pecat, que ens va deixar al Passeig Marítim i sota un sol força agradable.

A les escales de l'església vam aturar-nos per saludar la sireneta i un cop dalt vam haver de defensar la vila a canonades, mentre una barca intentava conquerir-nos i just abans que seguíssim en direcció a la platja de Sant Sebastià.

Al Port d'Aiguadolç vam estar mirant-nos quin vaixell comprar, però no ens vam acabar decidint per cap i com que les penes amb l'estòmac ple són menys penes, vam fer una mica d'aperitiu. Després, a casa, vam preparar pizzes entre tots tres i ens les vam cruspir per dinar, poc abans que vingués el Ramon a recollir l'Emma i ens haguéssim de separar.