Tot i que pràcticament es tractava d'un mañoalmuerzo en el que podies reservar per dormir, vam voler participar-hi per poder aprofitar el dissabte per fer ruta cap a Ligüerre de Cinca. El problema per fer això era que tant la Núria com el David s'havien de comprometre a llevar-se a una hora decent el dissabte i per aconseguir-ho el David va dormir a Sitges. Per tant, després d'espavilar-nos, vam baixar al parking a carregar les motos.

Vam agafar la carretera de Sant Pere de Ribes a Canyelles, on ens vam incorporar a la C-15 fins que a Òdena vam enllaçar amb l'N-II. Vam aturar-nos a Jorba per repostar a l'àrea de servei Bonarea, on també vam comprar unes cerveses i patates fregides.

Vam seguir per l'N-II fins a Tàrrega, on vam agafar la C-14 fins a Artesa de Segre, passant per un atapeït Agramunt (a un mes de nadal, el torró es ven sol). A partir d'aquí, la C-26 direcció Balaguer, però abans d'arribar-hi vam enganxar la C-13 cap a Camarasa i Tremp.

A l'hora d'aturar-nos a descansar, vam escollir fer-ho a l'Hotel Terradets perquè ens han cuidat prou bé els cops que hi hem anat amb els Druïdes durant el Rally Samhaín.

Si la carretera al voltant del Pantà de Camarasa ja s'havia animat una mica, a partir de La Pobla de Segur vam entrar en una altra dimensió, superant amb escreix els 1.200 metres d'altitud en el Coll de la Creu de Perves i en el Coll Viu de Llevata.

Pràcticament al capdamunt del Coll de l'Espina, més enllà d'El Pont de Suert, vam aturar-nos per gaudir del paisatge, doncs era espectacular. A més, va haver qui va aprofitar per fer les seves necessitats!

Al cap de pocs metres vam superar el Coll de l'Espina, de 1.407 m., i uns quants quilòmetres de revolts més enllà el Coll de Fades, de 1.470 m., ja a tocar de Castejón de Sos.

Vam endinsar-nos en una altra dimensió en entrar al Congost del Ventamillo, que és una enorme escletxa feta a les roques calcàries pel riu Éssera i que, per tant, ressegueix el seu curs. La pena va ser trobar el ferm totalment moll per la humitat acumulada, el que ens va fer estar més pendents de la calçada que de l'entorn i la conducció.

Abans d'arribar a Aínsa, vam agafar el trencall cap a Tierrantona i Morillo de Monclús, que ens va dur directament a Ligüerre de Cinca. A la recepció del complex de vacances, vam demanar per la nostra reserva i, després de fer una consulta, ens van oferir una habitació allà mateix enlloc de l'apartament que teníem reservat al poble.

L'habitació no era la més gran del món, però era més que suficient per nosaltres tres i ens evitava haver-nos de desplaçar amb les motos per anar a dormir. A més, com que finalment havíem decidit no cuinar res, no trobaríem a faltar la cuina de l'apartament.

Un cop instal·lats, vam anar cap al bar per prendre alguna cosa fresca i demanar-nos uns entrepans, doncs si bé en ruta no havíem patit gana, ara ja en teníem força. Després ens vam inscriure i vam prendre tranquil·lament la cervesa de benvinguda.

Vam tornar a pujar a l'habitació una estona i vam prendre'ns una cervesa i unes quantes patates fregides de la compra feta al supermercat Bonarea de Jorba, de tal forma que quan vam tornar a baixar ja era l'hora del sopar.

En acabat, els cafès i les copes, acompanyats de música de fons que convidava a xerrar i no pas a ballar o desmadrar-se, però tot i així se'ns van acabar fent gairebé les tres de la matinada.

Pel matí, ens vam llevar amb temps suficient per arreglar-nos i ser partíceps del main event del cap de setmana, és a dir del mañoalmuerzo, un completíssim esmorzar que podies gaudir assegut còmodament en el restaurant.

La veritat és que és sorprenent la quantitat de gent que mobilitzen aquests esmorzars i més tenint en compte les distàncies que s'han de superar, que implica haver-se de llevar molt d'hora i circular a molt baixes temperatures per poder arribar. I encara és més dur amb segons quines màquines...

Nosaltres ja no vam fer gaire res més que acabar de recollir, preparar-nos pel viatge de tornada i lligar els paquets a les motos mentre ens acomiadàvem dels coneguts.

Vam decidir tornar de forma més directa perquè el cel era amenaçador, així que vam agafar l'A-138 direcció sud mentre l'amurallat poble d'Abizanda ens vigilava, a l'alçada d'El Grado vam agafar el trencall que passa per davant de la presa i que et deixa a l'N-123, on vam agafar direcció Benavarri.

En arribar a Alfarràs, vam agafar la conegudíssima carretera que va a parar a Vilagrassa, però vam entrar a Balaguer i vam buscar un lloc on prendre alguna cosa. No vam poder entrar a la Plaça Mercadal perquè estava tallada al trànsit i ens vam haver de conformar amb seure en una terrassa a la riba del Riu Segre.

A Vilagrassa vam enllaçar amb l'N-II, vam travessar Tàrrega i vam continuar per ella, travessant punts emblemàtics d'aquesta via, com el túnel per sota de Cervera i La Panadella (sempre recordo el pa de pessic que compràvem quan hi passàvem amb els meus pares un munt d'anys abans).

Tot i que més d'un cop dels que fem aquesta ruta el David decideix tirar fins a Sitges, malgrat que volti una mica més, aquest cop ens va dir que continuaria per agafar el Coll d'El Bruc (es veu que no n'havíem fet prous en els dos dies) i recordar viatges llunyans en el temps, així que ens vam separar a Òdena.

Per la nostra banda, vam continuar cap a casa, on vam arribar sense cap problema, com va fer el David, que ens va enviar missatges ensenyant-nos el seu pas per El Bruc i dient-nos que havia arribat a casa bé.