La Núria i jo vam trobar-nos a la gasolinera de Puigdàlber, on vam aprofitar per repostar combustible, a un quart de cinc de la tarda. Teníem per endavant una bona quilometrada i no ens podíem adormir si volíem arribar a sopar.

Com que havíem d'espabilar, aquest cop vam agafar l'autovia A-2 entre Igualada i Anglesola, l'A-22 entre Binéfar i Siétamo, l'A-21 entre Yesa i Noaín, l'A-15 entre Irurtzun i l'A-1, l'A-1 fins Andoain i un altre cop l'A-15 fins Hernani. És a dir que en un sol dia vam agafar més autovies que en tot l'any.

Vam arribar ràpidament i sense entrebancs a l'hotel que havíem reservat, ens vam instal·lar i vam sortir ràpidament cap a la Sociedad Gastronómica Santa Bárbara, on també vam arribar sense problemes, tot i la complexitat urbanística d'Hernani.

Tot i arribar prou justos de temps, no vam ser pas dels últims en arribar, sinó dels primers, però això ens va donar temps per tal que el Mitxe fes de perfecte amfitrió i ens ensenyés la sociedad i el seu funcionament.

Va anar arribant poc a poc la resta dels comensals, vam anar prenent cerveses alhora que ens anàvem saludant i alguns es van posar a cuinar per tal que el sopar podés començar d'una vegada.

Finalment, vam seure a taula i vam començar amb els primers plats, que ben bé podrien perfectament haver constituït un sopar ells sols tant per la quantitat com per la qualitat.

Més tard, van arribar els txuletones que el Mitxe va cuinar a la brasa en el pati exterior de la sociedad. Tot i la queixa per part del cuiner perquè el gruix no era l'esperat, estaven absolutament deliciosos.

A l'hora de les postres, va aparèixer un pastís per celebrar el recent aniversari del Luismari, a qui tots vam intentar transmitir ànims per a la seva recuperació, doncs encara anava amb crosses.

Després, van arribar els cafès, les copes, els riures i les històries i aprofitant les desinhibicions dels uns i els altres, la Núria va fer de mestre de la Iratxe per demostrar-li que seria capaç de portar una moto custom sense problemes de pes i tamany.

Poc després, i passades les set del matí, vam anar a dormir. L'hora, el cansament i la possibilitat de veure'ns amb l'Alfonso van fer que durant el matí del dissabte, a més de dormir, decidíssim quedar-nos una nit més i la gestionéssim amb l'hotel. Ja a migdia, vam acostar-nos al centre d'Hernani.

Vam entrar en alguns bars per prendre uns pintxos que servissin per esmorzar i per dinar, però al contrari del que havíem previst inicialment, no anaven a significar el punt de partida del viatge de tornada.

Vam tornar a l'hotel per descansar una mica i intentar quedar amb l'Alfonso, amb qui finalment vam acabar quedant a Irún. Ens hi vam acostar, vam anar cap al centre i vam entrar en un bar en el que vam fer uns pintxos mentre esperàvem que donés senyals de vida. Va aparèixer i vam anar a un altre bar, on vam prendre alguna cosa, vam menjar una mica i vam xerrar bastant.

Vam acabar tornant a l'hotel més tard de l'esperat i més si tenim en compte les voltes que vam fer a Hernani, que tot i no ser gaire gran és complicadíssim per circular-hi. Al matí, i amb pluja, vam acostar-nos a un bar del polígon industrial que teníem al davant per esmorzar abans de sortir.

Tot i sortir amb pluja, es va acabar en arribar a Belate (vam tornar per l'N-121 enlloc de fer-ho per l'autovia), malgrat que estava prou tapat. Passat Pamplona, vam aturar-nos a la primera gasolinera per repostar i descansar una miqueta. Vam encarar la bonica carretera que et porta a Osca, però ens vam aturar a Ayerbe per descansar i hidratar-nos.

La resta del viatge va ser l'habitual, fugint de les autovies i circulant per les antigues nacionals pràcticament en desús. Això sí, vam haver de repostar un cop més i ho vam fer en un altre dels llocs habituals: Algerri, on també vam prendre alguna cosa mentre descansàvem.