El David duia dos anys dient d'anar a aquesta concentració, així que la vam marcar al calendari com a imprescindible, tot i que ell finalment se'n desdigués. Dissabte al matí (teòricament, no hi ha res divendres a la nit), vam agafar les motos i vam sortir amb la intenció de fer una mica de ruta: carretera del pantà de Foix (amb força trànsit de motos i bicicletes), L'Arboç, Llorenç i La Bisbal del Penedès, Bràfim, Vilabella...

Com que era territori no gaire conegut i totes les indicacions intenten dur-te per les vies més ràpides, passat Vilabella vam haver d'aturar-nos per consultar el mapa. Vam evitar Tarragona i Reus passant per La Secuita, La Pobla de Mafumet i La Selva del Camp, però no va ser fins passat Vilaplana que no ens vam començar a divertir, tot i els moltíssims boletaires que hi havia.

Es va tapar bastant, però sense posar-se a ploure. De tota manera, vam agafar el trencall cap a La Mussara, un poble abandonat i en estat ruïnós a tocar del cingle de les Airasses, des del qual es gaudeix d'una impressionant vista del sud del Camp de Tarragona, tot i que nosaltres no vam poder gaudir-la per culpa dels núvols.

Vam tornar a aturar-nos en arribar a Prades, doncs teníem ganes de prendre alguna cosa fresqueta. Vam entrar a la Plaça Major i vam seure en una terrassa en la que ens van servir una mica de fuet i unes olives amb les begudes.

A La Granadella vam aturar-nos amb la intenció de dinar al Restaurant-Brasseria Les Garrigues, del que havia llegit bones crítiques que li feien justícia: un menú casolà a bon preu i amb ingredients de primera qualitat.

El tram que ens quedava per fer era de menys de vint quilòmetres i a més els vam fer amb bon temps, bona temperatura i bones condicions de l'asfalt. Això sí, de motos no en vam trobar fins al trencall cap a l'ermita on se celebrava la trobada.

Les tendes estaven muntades a les diferents terrasses que hi havia per sota de l'ermita. Nosaltres vam buscar un lloc no massa lluny (la pujada era considerable) i ens hi vam instal·lar.

Vam pujar fins la placeta de davant de l'ermita, vam inscriure'ns, vam fer la primera cervesa i vam saludar uns quants coneguts que ja estaven per allà.

Vam comprar tiquets per prendre més cerveses (les primeres anaven incloses amb la inscripció) i ens en van donar algun de més. També vam comprar uns brodats i el canvi ens el van donar en tiquets i per una quantitat més gran. És a dir, que no dúiem gaire estona i ja véiem que l'organització no va a guanyar diners, sinó a que tots ho passem bé. El cas és que entre tantes cerveses, vam haver d'acabar anant als lavabos i llavors vam poder veure les dutxes (novetat d'aquest any).

Van començar els jocs i nosaltres vam buscar una mica d'ombra on poder seure i consumir alguns dels tiquets mentre xerràvem amb alguns coneguts.

A l'horari previst, ens van avisar per tal que preparéssim les motos per sortir de ruta cap a Flix, on vam donar un parell de voltes pel centre fins aparcar les motos en una plaça.

Teníem tiquets de consumició en uns quants bars i el plànol de localització. A més, estaven tots a la vora, la majoria d'ells en un mateix carrer peatonal. A l'últim dels bars que vam visitar, vaig haver d'anar al lavabo i en entrar-hi el meu calçat va fer pipi-planning fins que la meva cama va arribar a la paret i vaig notar un trencament a la part posterior de la cuixa.

De tornada al recinte, vam posar gasolina i vam acabar arribant quan la majoria de la gent ja estava asseguda sopant, així que pràcticament no vam haver de fer cua per recollir la safata.

Vam veure com repartien els trofejos i el començament del concert, però la cama m'estava fent força mal (feina havia tingut per sopar) i vam anar a dormir d'hora, doncs la Núria va voler venir amb mi perquè estava cansada.

Pel matí, ens vam llevar, però jo no em vaig veure amb cor per provar les dutxes que m'havien fet tanta gràcia el dia anterior, així que després de passar pel lavabo em vaig vestir i vam pujar a esmorzar.

La gent s'anava preparant per sortir de ruta i hi havia força ambient, però nosaltres vam haver de decidir recollir i marxar. La sort que vam tenir és que al costat de la nstra tenda hi havia una taula amb uns bancs de pedra i així vaig poder ajudar una mica a recollir, doncs no podia ajupir-me.

Ja havia sortit la ruta quan nosaltres vam agafar el camí cap a casa, sense esma per quedar-nos a dinar la paella que hi havia programada. A més, vam haver de prendre la decisió d'anar pel camí fàcil enlloc de fer una mica de ruta.