Ens vam llevar a Montblanc, on havíem passat la nit per no haver de matinar tant. Vam dutxar-nos, vestir-nos i recollir l'equipatge per carregar-lo a les motos, que estaven just a la porta de la Fonda dels Àngels.

No ens va costar gaire (bé, no ens va costar en temps, però de bon grat ens hi hauríem quedat en una ciutat tan encisadora com aquesta) tornar cap al Carrer Major i sotir del recinte amurallat per agafar la carretera cap a Les Borges Blanques.

A la porta del pub Ragtime hi havia una petita carpa i unes poques motos. A més, el pub estava tancat, així que vam decidir anar a esmorzar alguna cosa i tornar abans de la sortida de la ruta.

Vam tornar i la cosa no estava gaire més animada, tot i que mica en mica s'anava omplint la pica amb motos que anaven arribant. Vam aprofitar que el pub ja estava obert per entrar a prendre alguna cosa.

Ens vam assabentar llavors que sortiríem més tard perquè estàvem esperant un grup que venia d¡El Vendrell i un altre que venia de Barcelona i que el dia anterior havia celebrat la pre-festa al 99% Bar (en aquest segon grup hi anava el propietari del Ragtime, que era un dels organitzadors).

El grup que venia d'El Vendrell era la gent d'El Lokal, que també tenien intenció d'acampar per passar la nit. Ens vam saludar i vam prendre alguna cosa al pub.

Com que la nova hora de sortida era a dos quarts d'una, vam aprofitar per anar a buscar un caixer, però quan vam tornar el Frank ja ens havia trucat perquè s'havia decidit tornar-ho a canviar i arrencar ja.

El descontrol no va acabar aquí, no. Quan no havíem fet ni tres-cents metres, vam entrar en una gasolinera per tal que algunes motos repostessin (seria que no havien tingut temps!).

La veritat és que quan vam sortir a la carretera teníem ja força ganes de fer-ho, tot i que no va ser un trajecte gaire llarg ni gaire motard, és a dir que no va haver-hi gaires corbes.

La nostra destinació va ser El Vilosell. Vam aparcar al centre neuràlgic del poble i com que no fèiem res en concret, només esperar, vam anar a un dels bars a prendre alguna cosa.

Teòricament, estàvem esperant a qui ens havia d'ensenyar el celler cooperatiu en el que s'ha establert la bodega Tomàs Cusiné, però durant la visita ens van dir que a ells no els havia avisat ningú d'un grup així.

Vam acabar comprant una ampolla (a la moto no ens hi cabien més) de vi Drac Màgic i a continuació vam anar a fer un pica-pica al bar on ja ens havíem pres alguna cosa. La sorpresa va ser que els vins per veure eren de la bodega que acabàvem de visitar, tot un luxe.

Eren ja les tres tocades quan ens van dir que tornéssim cap a les motos i ens preparéssim per marxar, doncs havíem d'anar a dinar i anàvem tard.

Teníem ganes d'anar en moto i gana per dinar, així que és normal que alguns cargolessin amb força el puny dret, donant-li alegria a alguns motors que fa uns quants anys ja eren ràpids.

I la sorpresa ja va ser majúscula quan vam tornar a entrar a Les Borges Blanques per anar a repostar a la gasolinera del costat de la que ja havíem visitat.

Vam tornar a sortir de la capital de la comarca de Les Garrigues per agafar un altre cop la carretera a un ritme alegre, aquest cop sí per anar a dinar d'una vegada.

A L'Albagés vam fer el mateix que havíem fet a El Vilosell i vam aparcar totes les motos al centre neuràlgic del poble, que era justament davant del restaurant on anàvem a dinar.

Eren quarts de sis de la tarda quan acabaven de servir-nos el primer plat, però la culpa no va ser pas dels restaurant, sinó de l'hora a la que vam acabar arribant-hi.

Va haver gent que va anar marxant, doncs se'ls havia fet massa tard. Nosaltres ens vam enganxar al grup d'El Lokal per tornar a Les Borges Blanques i esbrinar on era la zona d'acampada.

A la porta del pub Ragtime vam aconseguir que algú que sabia on era la zona d'acampada ens acompanyés per tal de poder plantar les tendes abans que no es fes fosc.

Després de travessar per un pont la via del tren, vam agafar uns camins rurals i finalment vam travessar un camp de peres per arribar a la zona d'acampada, on hi havia gespa ben tallada i un petit edifici amb lavabos. Vaja, era perfecta per haver muntat allà un escenari i una barra i fer-hi tota la festa.

Allà al costat, hi havia una petita ermita i un camí asfaltat rodejat per taules de pícnic, però es veu que no teníem permís per entrar per allà. A més, hi havia força gent passant la tarda, el que ens va fer desconfiar que un cop instal·lats podéssim marxar cap a la festa tranquil·lament. Tot això sumat al fet que havíem dinat tardíssim, que ens agafaria gana quan ja no hi hagués on menjar alguna cosa i que teníem un trosset de la festa a les tendes va fer que ens ho repenséssim i decidíssim marxar cap a casa.