Per un cop, vam poder sortir plegats des de casa, doncs jo, tot i tenir festa, vaig haver d'anar a la feina només una estoneta per tancar uns temes. Això, apart de ser un plaer en sí mateix per anar junts, també ens va permetre guanyar (o no perdre) una mica de temps.

Vam agafar la C-15 fins a Igualada, vam travessar-la i vam agafar l'A-2 en direcció a Lleida fins a la sortida de Vilagrassa/Anglesola/Balaguer. Després, a Binéfar, vam descansar i repostar a la gasolinera Bonarea que hi ha a la sortida, vam continuar direcció Osca per l'antiga nacional i després vam agafar la carretera A-132 cap a Ayerbe.

La resta de la ruta també era territori conegut: Puente La Reina, el pantà de Yesa i Pamplona, tot això mentre s'anava fent fosc. Per sort, tot i no haver-hi estat mai, teníem molt clar on era l'hotel i trobar-lo no va ser cap problema.

Poc després de saludar-nos amb la gent, instal·lar-nos a l'habitació que teníem reservada i prendre la primera cervesa, vam haver de seure per sopar.

Després va arribar el moment per fer-la petar de valent amb uns i altres, prendre copes, riure i fins i tot ballar fins a altíssimes hores de la matinada, quan ja no vam poder més i vam anar a dormir, primer la Núria i després jo.

Pel matí, no vam tenir forces per llevar-nos per esmorzar i després sortir de ruta cap al Castillo de Javier. De fet, se'ns va fer tard per arribar al dinar i prop de les tres de la tarda vam sortir de l'hotel per anar a dinar alguna cosa al centre de Pamplona.

Malgrat que la Núria no tenia l'estòmac per gaires festes, vam fer uns pintxos en un local del carrer Comedias, després vam passar per El Temple per menjar el famós moskovita i vam acabar a Chez Evaristo, a més de comprar iboprufeno en una farmàcia de la Plaza del Castillo.

De tornada a l'hotel, vam tornar a estirar-nos al llit per descansar i ja no vam fer gaire res fins que va arribar l'hora de tornar a baixar al restaurant per sopar.

La nit va ser molt semblant a l'anterior, però més tranquil·la, tant per la nostra part com en general, doncs alguns teníem quilòmetres per fer l'endemà i d'altres estaven cansats de la festa anterior i d'estar tot el dia amunt i avall.

Després d'esmorzar convenientment, vam acomiadar alguns companys que marxaven abans que nosaltres (encara n'hi va haver que ho van fer més d'hora), que si bé sí que teníem quilòmetres per endavant, tampoc no eren pas tants com per sortir corrent.

La ruta de tornada va ser la mateixa que la d'anada i ens vam tornar a trobar un munt de BMW's que anaven de tornada dels BMW Motorrad Days Formigal 2014, que va acollir moltíssima gent.

A Puente La Reina vam aturar-nos perquè començaven a caure gotes. Quan estàvem acabant de posar-nos els impermeables ja estava plovent seriosament i va arribar el grup que lideraven els bon amic Lucas i Carmen, amb qui ens vam saludar. També s'ha de dir que en coronar el Port de Santa Bàrbara ja no plovia gens i que la carretera de baixada cap a Ayerbe ja la vam trobar pràcticament eixuta.

No va ser, però, fins a Barbastro que ens vam aturar i ens vam treure els impermeables. A més, vam aprofitar l'aturada per beure alguna cosa i repostar combustible.

Vam començar a patir la calor (a Barbastro ja ens vam aturar a l'ombra de l'aparcament per no estar al sol), però el temps es volia divertir amb nosaltres i a l'alçada de Sant Pere dels Arquells vam haver de tornar a còrrer per treure els xubasqueros de les seves bosses i posar-nos-els al damunt, tot i que no deixa de ser una anècdota més del viatge que ens va permetre retrobar-nos amb un bon grapat d'amics.