Com en anteriors ocasions, vam agafar una habitació a l'Hotel Seminari de Vic per tal de no haver de matinar tant el dia 11. Allà ens vam trobar la Núria, la Montse, el David i jo, que vam anar a prendre alguna cosa i després a sopar la mar de bé al Restaurant Magda Subirana.

Ens vam llevar amb el temps suficient per preparar-nos, esmorzar i recollir i no ser els primers ni els últims en arribar a la plaça de Vic.

En arribar-hi, ja no ens van deixar entrar perquè ja s'havia completat la V (més ample del que estava previst inicialment) i s'havia dibuixat el marc.

Ens van demanar que buidéssim la plaça per tal de poder immortalitzar convenientment aquell moment i van començar els parlaments dels representants de l'ANC, Omnium, l'AMI, Súmate i els Motards Independentistes.

Vam anar cap a les motos i ens vam començar a preparar per iniciar la ruta reivindicativa independentista que ens havia d'acabar portant fins a Barcelona.

Ens vam unir al grup, el més nombrós que havia sortit de Vic en totes les edicions i vam enfilar per l'eix fins a Sant Joan de Vilatorrada, on vam empalmar amb la C-15 en direcció a Òdena, per agafar llavors l'A-2 en direcció a Barcelona.

A la gasolinera d'El Bruc vam fer l'habitual aturada per ajuntar-nos amb els que venien de Lleida i amb d'altres que arribaven pel seu compte, com els Despertaferro. A més, molta gent va aprofitar per esmorzar, beure alguna cosa o repostar.

També vam tenir el recolzament dels mossos d'esquadra per tal de poder-nos incorporar a l'A-2 d'una forma prou segura i així continuar amb la manifestació motera per la independència.

La resta de ruta per l'A-2 va ser un pèl més caòtica, doncs hi havia força més trànsit, però molt més emotiva, doncs des de molts dels cotxes ens encoratjaven i ens saludaven i en els ponts per sobre de l'autovia hi havia gent que també ens saludava (no tanta com l'any anterior) i motos que s'afegien.

Aquest any vam acabar entrant per la Gran Via, on ja hi havia molta gent preparant-se per la V de les 17:14 h i que ens va anar encoratjant i saludant com si fóssim quelcom més que motoristes demanant allò en què creiem. Vam tenir la gran sort de veure tot l'ambient, un veritable plaer.

Com ha passat altres cops, el fet d'haver de respectar els semàfors va anar trencant el grup i com que no va haver on reagrupar-se, alguns encara estàvem a tocar de Plaça Espanya quan els primers ja havien passat per l'Arc de Triomf. La part bona és que cada dos per tres la gent veia un grup de motos portant estelades passant per davant. Nosaltres vam passar per Arc de Triomf i després per davant de la Sagrada Família, però poc després ens vam separar del grup per acostar-nos cap on anàvem a participar a la V.