Com que les previsions del temps pel divendres donaven pluja, la trobada en realitat no comença fins dissabte i l'Alfonso ens va dir que venia a casa, vam decidir sopar per Sitges amb el Cosme, que va venir acompanyat. Vam anar al Nieuw Amsterdam i després a La Cova, per tot seguit ficar-nos en un local del carrer del pecat en el que ens van regalar unes ulleres de sol.

Més tard, vam anar cap al Queenz i quan ens el van tancar encara vam tenir forces per entrar una estoneta al Ruta66, tot i que la Núria ja havia anat cap a casa per posar-se a dormir.

Al matí, va costar força que l'Alfonso i la Núria em fessin cas i es llevessin. Vaig anar a comprar l'esmorzar i vaig carregar les nostres motos i tot i així vam acabar sortint vora tres quarts de dotze del migdia.

Vam sortir direcció Vilanova i La Geltrú i allà vam agafar la carretera del Pantà de Foix, doncs un cop que tenim per aquí un convidat com aquest, li hem d'ensenyar el millor que hi ha.

A La Gornal, vam agafar l'N-340, que es va convertir en l'A-7 a l'alçada d'Altafulla, fins a trencar en direcció Reus, on vam acabar agafant l'N-420, més coneguda com la ruta del cóndor.

A l'alçada de Móra d'Ebre, vam desviar-nos cap a Miravet, on vam fer el pas de barca, tot i que vam perdre bastant temps perquè anava molt lent.

Anàvem molt tard, però estàvem gaudint la ruta, de tal forma que si en arribar no teníem dinar, ens buscaríem la vida. De fet, el Kunta va proposar directament aturar-nos abans d'arribar-hi..

El cas és que aquest any també ens van donar de dinar, improvisant amb una mica d'això i una mica d'allò. Aquests són els detalls que fan diferent aquesta concentració de qualsevol altra, tot i que intentarem no tornar a arribar tard.

Al cap de poca estona, sortíem de ruta, encarant primer el caminet de terra que separa la concentra del poble i després la carretera cap a Amposta, on vam fer una aturada tècnica en una gasolinera per tal que repostessin els que ho necessitaven.

Vam travessar el riu Ebre i ens vam endinsar en el delta de la seva desimbocadura entre camps d'arrossars plens d'aigua en els que l'Alfonso s'hi hauria aturat milers de vegades per fer fotos.

Vam aturar-nos al Restaurant l'Estany, més conegut com la casa de fusta, on ens van servir una cervesa a càrrec de l'organització. Ens la vam prendre mentre xerràvem una mica, fèiem fotos i ens assabentàvem que és un bon lloc per anar a esmorzar producte fresc de la zona (ens van recomanar les anguiles).

De tornada al recinte de la concentració, es va tenir un moment de record pels motards que ens havien deixat feia poc fent sonar els tubs d'escapament d'algunes motos.

Res més deixar les motos, vam anar a prendre una cervesa a la barra, però ens van dir que no ens la servien perquè teníem pràcticament preparat el pica-pica que feia de berenar, en el que teníem inclosa una beguda.

De tota manera, amb la beguda que anava inclosa no en vam tenir suficient, doncs feia força calor, i ens en vam demanar algunes més mentre anàvem xerrant amb uns i altres.

Es van entregar els trofejos (aquest any no n'hi va haver per a la moto amb més quilòmetres) i l'Alfonso es va endur el del més llunyà (el Ramon, el president dels Amics del Motor de Godall, era el segon des d'Andorra). A més, van tenir un present per les dues parelles que els havien acompanyat en les cinc edicions.

A continuació vam poder passar a recollir el plat amb la parrillada de carn acabada de fer i seure a la taula, on teníem la beguda, patates fregides, cacauets i pa. A més, també ens van servir el postre i els cafès.

La festa la van començar a caldejar Las Costuritas Rebeldes, després van actuar The Golden Coast, grup de clàssics del rock en el que toquen companys motards, i finalment van posar música enllaunada. A tot això, com no podia ser d'una altra manera, vam anar consumint cerveses, tant de pagades per nosaltres com d'altres a les que ens va convidar l'organització. Va anar passant l'estona i la Núria va decidir anar a dormir, després ho vaig fer jo, que vaig ser dels penúltims, i finalment el Kunta, que crec que va ser l'últim.

Pel matí, estàvem destrossats, vam recollir el nostre esmorzar mentre l'Alfonso ja estava desmontant la seva tenda per marxar com abans millor. De fet, ens va costar que s'acostés i mengés alguna cosa de la pressa que tenia.

A les onze en punt del matí, ja tenia la moto carregada i ens acomiadàvem d'ell, després d'haver-nos mirat al mapa la ruta i haver-li recomanat per on anar. Tenia tot el dia per endavant, però havia d'estar tan cansat o més que nosaltres.

Per la nostra banda, vam decidir no anar a la ruta, tot i que hauríem volgut fer-ho, perquè no teníem esma per preparar-nos abans que sortís. Per tant, vam recollir amb tota la calma del món, vam carregar les motos i vam marxar cap a casa.