Aquest any no ens vam acostar el dia 14 a ajudar a decorar el carrer Verdi, vam baixar directament a la festa el dia 15. Vam quedar amb la Pepi i vam anar a veure els Pepet i Marieta, que tocaven a la Plaça del Sol, rebatejada com a Plaça del Folk.

El concert va estar molt bé i un cop acabat la Pepi va marxar cap a casa perquè estava cansada. Nosaltres vam anar cap a Verdi i ens va costar arribar-hi de la gentada que hi havia.

Amb la Su i el Salim vam anar a fer una copa amb tranquil·litat al Cambalache i sortint del bar pràcticament ens vam acomiadar i vam tornar cap a Sitges.

El diumenge a migdia vam tornar a aparèixer per Gràcia i vam voltar una miqueta per veure el guarniment d'alguns carrers, tot aprofitant que no era una hora en la que hi ha massa gent.

Per dinar, vam anar al restaurant La Llavor dels Orígens del Carrer Ramon i Cajal, on vam tastar el vi Clot d'encís, un blanc fet amb raïm tradicionalment per negre.

Al Carrer Ciudad Real vam trobar-nos Musicàlia o la seva pròpia interpretació del que és una orquestra simfònica. Vam trobar molt graciosos uns cartells en els que ens deien qui era qui dins de l'orquestra.

Al Carrer Joan Blanques de baix vam poder veure el Charlie Bucket mentre visitava la fàbrica de xocolata del Willy Wonka, on treballen els Oompa Loompas fabricant tota mena de dolços impossibles.

Ens vam dirigir llavors cap a una Plaça de la Vila de Gràcia convertida en un petit poble de la Gàl·lia, on s'anaven a anunciar els premis als guarniments.

El Carrer Verdi es va endur el primer premi pel conjunt del seu treball i el del millor sostre i, com no podia ser d'una altra manera, la comitiva va tornar al carrer per fer-se la foto amb els premis i celebrar-ho com cal.

Després de penjar els guardons en llocs ben visibles, aquest salt a la fama va provocar que les persones responsables haguessin d'atendre les peticions per part dels periodistes.

Tot i haver-nos d'aixoplugar de la pluja de cava que hi va haver, vam poder celebrar com cal aquesta nova victòria d'un carrer en el que els veïns estan molt implicats amb la Festa Major i li dediquen un munt d'hores durant tot l'any.

Com que l'endemà havíem de treballar, no vam voler allargar gaire més i vam marxar cap a casa, aprofitant, això sí, per fer un cop d'ull a alguns carrers més que ens anaven de pas.

El dimecres ens vam apuntar al sopar de veïns del Carrer Verdi i en acabat, mentre hi havia l'actuació de la Marta Trujillo, vam marxar cap a Sitges, quedant-nos amb ganes d'aprofitar una mica més la nit.