El David havia sortit pel matí i aprofitava per visitar a son tio prop de Saragossa, la Núria i el Jaume havien quedat a La Panadella per anar-hi plegats i jo, depenent de la feina, miraria d'afegir-me a ells, d'enganxar-los o de fer el viatge a la meva bola. El cas és que finalment vaig poder sortir a una hora que em permetria enganxar-los a La Panadella.

De fet, vaig ser el primer en arribar-hi, de tal forma que quan va arribar la Núria fins i tot m'havia pogut fotre un entrepà que em va servir de dinar.

Van anar passant els minuts i el Jaume no apareixia i, segons un missatge que li havia enviat a la Núria, feia estona que havia de ser-hi. A més, tampoc no contestava al mòbil. Finalment, vam poder contactar amb ell: estava a l'àrea de servei de l'autovia on també acostumem a quedar (s'havia confós) i al missatge deia que anava cap a casa des de la feina, no que anava de casa al garatge. El vam passar a buscar i vam marxar cap a Ribaforada.

Vam seguir el camí típic, que és A-2 fins Fraga, Monegros, A-2 a Alfajarín, A-68 fins a Figueruelas, els 30 quilòmetres limitats a 80 Km/h i amb línia contínua i un altre cop A-68 fins la sortida de Ribaforada, que cada any ens rep amb una pancarta a l'entrada del poble.

Sense temps per gaire res més, vam descarregar les motos i vam començar a instal·lar les tendes sobre la cuidada gespa del camp de futbol. A més, li vam donar al Carles la seva, doncs com que marxaven directament de viatge de vacances no els hi cabia a la moto. Encara no havíem acabat que van aparèixer l'Alfonso i el David.

No és que haguéssim de còrrer per anar a sopar, però no ens vam poder encantar el més mínim. Vaig aprofitar per enviar-li una foto a la Cristina de Mototurisme, doncs no venia fins l'endemà i així li posava les dents llargues.

Va arribar el moment d'anar a la barra per agafar una mica de beguda, saludar-se amb tothom i començar a explicar mentides, riure, ballar, convidar, ser convidat, cridar, fer fotos, ser fotografiat... En definitiva, perdre molt la vergonya o més ben dit, guardar-la per a un altre moment.

Pel matí vam anar espavilant-nos poc a poc, ens vam dutxar i vestir i vam acabar anant al bar de sempre per fer el tradicional esmorzar-dinar a base d'ous ferrats i derivats del porc.

Vam tornar cap al recinte i ens vam trobar amb la Cristina, que havia vingut amb la Marta i la Gemma, una amiga seva. Vam anar cap als bars del centre, on elles van posar-se a dinar i nosaltres vam acabar picant algun pintxo, just abans de marxar cap a la piscina. Davant mateix de la instal·lació esportiva, l'Alfonso ens va fer posar per a una sessió fotogràfica.

A la piscina ens vam saludar amb gent del VOCS que encara estava per allà després de dinar al bar, a més vam posar les tovalloles a tocar del Mitxe, la Iratxe i la resta dels giputxis i també van acabar apareixent la Cristina, la Marta i la Gemma. Allà, apart de saludar i xerrar, ens vam banyar i vam descansar.

De tornada al camp de futbol, la quantitat de motos era impressionant. Vam donar una volteta per les botiguetes i vam prendre un parell de cerveses amb els amics mentre la féiem petar una mica

Com que som un autèntic desastre, no vam avisar al Pedro de la gent que érem per sopar i no vam tenir lloc a la seva taula, tot i que quan ja estàvem asseguts ja ens havia fet lloc per seure amb ells.

Va arribar l'hora de les copes i l'organització va ser molt generosa amb les racions de patxaran. A més, el Vasinhell, que s'havia acostat a Pamplona per veure el Luís Mari i havia aprofitat per comprar patxaran, ens va convidar a uns bons glops. Així que no és estrany que a aquelles hores ja comencéssim a fer una mica el ximple.

Va començar l'espectacle habitual que, tot sigui dit, no ens agrada gaire i més d'un cop ens ha enviat a dormir aviat, així que vam decidir sortir a que ens toqués una mica l'aire (feia força calor) a la terrassa del bar dels esmorzars, on vam prendre unes copes, mentre d'altres es quedaven ballant al frontó.

Al cap d'una bona estona, vam acabar tornant cap al frontó, doncs no es tracta de fer una festa paral·lela a la que s'ha currat l'organització, i vam anar a gastar a la barra.

Si posem en el mateix lloc i a la mateixa hora gent agossarada, unes quantes dosis d'alcohol i un toro mecànic només pot acabar passant una cosa. Si a més algú té una càmara amb bateria i memòria suficients, el que podia haver estat un record borrós acaba sent enregistrat i publicat.

Com no podia ser d'una altra manera, vam seguir bevent, xerrant, ballant i rient fins a altes hores de la matinada, quan els nostres cossos van acabar recomanant-nos anar a dormir per recuperar-se.

Ens vam llevar millor del que havíem anat a dormir, vam prendre el got de llet i la pasta que t'ofereixen a mode de desdejuni i ens vam preparar per anar de ruta, tot i que no se'ns van apuntar ni el Jaume ni el David.

Aquest any la ruta ens va portar fins a Arguedas, on ens vam fotre un entrepà boníssim que ens va oferir l'ajuntament d'aquesta localitat de la Ribera que estava celebrant les Fiestas Patronales.

En tornar a Ribaforada, el Jaume ja havia marxat cap a casa, el David ens va confirmar que marxava uns dies de ruta, el Kunta també se'ns acomiadava i el trio de noies anava més tard que nosaltres, que vam recollir i vam tirar per Ablitas, Tarazona, Borja i Épila, però ens vam equivocar i vam acabar passant per Saragossa.

Feia moltíssima calor i vam preferir tornar per Escatrón, esperant no patir tant, però és que a tres quarts de sis de la tarda a Casp els termòmetres marcaven 38º a l'ombra!

Va ser un viatge molt dur per la calor que feia i el cansament que dúiem acumulat i bona prova d'això que explico és que vam acabar trigant unes sis hores en completar tot el recorregut de Ribaforada a Sitges.