Aprofitant que teníem cuina i taula de menjador a l'apartman, vaig anar a un supermercat proper a comprar tot allò que ens feia falta i així vam poder esmorzar tranquil·lament abans de posar-nos en marxa un altre cop.

Vam dirigir-nos al peristil per contractar un guia per visitar la ciutat i ens van aconseguir un que parlava en castellà i que anava a guiar-nos només a nosaltres dos. Mentre l'esperàvem, va aparèixer Dioclecià amb sis dels seus soldats i la seva esposa per saludar-nos i donar-nos la benvinguda al seu palau, mentre uns altres soldats ens convidaven a gaudir d'un espectacle també ambientat en l'època romana en un local proper i després de passar per caixa.

Un cop el guia va haver arribat, vam sortir cap a La Riva per la porta de bronze per rebre una amena lliçó d'història romana i dàlmata i vam començar a conèixer el palau de Dioclecià, tot i que les cases adosades a la façana que antigament tocava el mar pràcticament no ens el deixaven veure.

Ens va proposar entrar al podrum (els sòtans), que presenta un traçat rèplica del que hi ha per sobre del nivell del terra. Vam poder veure unes quantes cambres que s'han conservat en bon estat perquè van quedar plenes de runa durant l'edat mitjana (de fet, va ser a partir del 1956 que es van anar descobrint).

Vam passar pel gimnàs, pels banys i per altres estances per donar servei a Dioclecià, als seus súbdits i als seus convidats i vam pujar a la zona de les seves estances personals.

Vam fer el recorregut invers al que marca la lògica i vam acabar sortint pel vetíbul, un edifici quadrat que en el seu interior té forma de cilindre de 12 metres de diàmetre i 17 d'alçada, coronat per una obertura (originàriament més petita que la que hi ha actualment) per deixar sortir el fum de la foguera en honor a la deessa Vesta. Estava recobert de mosaics que s'han perdut, tot i conservar la típica maçoneria romana amb alternança de pedra i maó.

Vam tornar a accedir al magnífic i espectacular peristil i el nostre guia ens va explicar que les columnes de marbre de banda i banda són columnes egípcies que els romans van robar, igual que van fer amb l'efígie que havíem vist el dia abans a la porta del temple de Júpiter o la que hi havia allà mateix a la fila de columnes de la banda de la catedral.

El guia, un senyor gran argentí, enamorat de la cultura romana i un perfecte coneixedor de la ciutat, apart de donar-nos unes explicacions completíssimes, ens va ensenyar detalls ocults com algunes restes romanes que s'han incorporat a edificis molt més moderns.

Vam sortir per la porta àurea o Zlatna Vrata, que era la porta principal, la que es veia arribant de la veïna ciutat de Salona i en la que hi havia les estàtues dels quatre cèsars, tot i que actualment només hi quedin els pedestals.

Pocs metres per davant, hi ha l'estàtua que Ivan Meštrović va fer de l'enfadat bisbe Grgur Ninski (Gregori de Nin), que durant el sínode d'Split de l'any 926 es va enfrontar al Papa i va aconseguir el permís per oficiar la missa en la llèngua croata. Sobre l'estàtua cal dir que és un símbol de la ciutat, que havia estat col·locada al peristil, però les forces d'ocupació italianes la van moure durant la II guerra mundial, i diuen que tocar el dit gros del peu porta bona sort (tant és així que tapada com estava per realitzar tasques de manteniment i conservació en aquell moment, s'havia deixat un forat a la bastida per tal que no s'impedís el contacte i vam veure força gent que no dubtava a passar la mà pel dit de la bona sort).

Vam tornar a entrar al centre històric per seguir descobrint racons i històries que el nostre expert guia ens anava relatant de forma amena, tot i la calor que patíem.

Em va sorprendre molt agradablement trobar un saló de bellesa dedicat en exclusiva a aplicar els tractaments i vendre els productes de la marca Dermalogica.

El que ja no ens va sorprendre, doncs dúiem dies veient-ne, va ser veure pintades a favor de l'equip de futbol local Hajduk Split o de la seva afició.

Després d'acomiadar-nos del guia, vam marxar cap a l'apartman, on la Núria va recollir la roba estesa mentre jo preparava el dinar que ens vam cruspir tot seguit. Quan va baixar una mica el sol, vam tornar a arrencar cap al centre, entrant-hi des de la pjaca. Ens vam dirigir a la catedral, però no hi vam poder entrar perquè se celebrava un casament, així que vam haver de posposar la visita fins l'endemà i vam posar rumb al temple de Júpiter per visitar-lo per dintre, gaudint així de la treballadíssima bòveda de mig punt del sostre i de la pila baptismal cruciforme.

Com que la part antiga la teníem ja bastant vista, vam anar cap a la part nova de la ciutat, enfilant l'avinguda Marmontova, on vam poder veure l'edifici on hi ha els banys d'aigua sulfurosa que aconsegueix que al mercat del peix que hi ha al costat no hi hagi mosques.

Vam acabar de baixar per la comercial Marmontova fins arribar a La Riva, on vam tombar cap a l'esquerra per anar a tafanejar el restaurant Fife, recomanat pel nostre guia (ens va agradar força i tenia molt bons preus). A la banda del moll, vam veure uns quants bar-terrassa rotlla chill-out on prendre una copa pausadament.

Fins i tot la Núria va tenir esma per jugar a una espècie de xarranca que va improvisar tot aprofitant unes decoratives fonts i ho va fer tan bé que no es va mullar pas.

A més de tenir una bona panoràmica del port, també teníem una panoràmica diferent a l'habitual de les edificacions assentades sobre les roques.

De forma totalment inesperada vam poder veure com els pescadors que estaven a punt de sortir a pescar preparaven la carnassa als hams que anaven a utilitzar per enganyar les seves víctimes.

De tornada a l'interior del palau de Dioclecià, el primer Emperador romà que va abandonar voluntàriament el càrrec, il·liri de naixement i responsable de posar els fonaments de la segona fase de l'Imperi Romà, vam seguir voltant d'aquí cap allà, empapant-nos d'Split.

Vam tornar a creuar la plaça de la República, una plaça dissenyada a imatge de la Piazza San Marco de Venècia abans d'enfilar Kamenita Ulica fins el nostre apartman, on vam fer el sopar, que no va resultar tan bé com havíem planejat perquè el vi de l'ampolla que ens havia regalat la propietària de l'immoble on érem era imbebible. Més tard, ja no vam sortir perquè es va posar a ploure.