Un dia més, vam esmorzar de l'embotit que dúiem en una tauleta que hi havia a la nostra habitació, vam recollir i vam acostar les motos per carregar-les i continuar el viatge.

Volíem recòrrer la major part de la península de Pelješac i no sabíem ben bé què ens hi trobaríem, que va ser una carretera en bon estat i sense trànsit i un paisatge pedregós. A més, el traçat de la via combina trams per l'interior amb trams per una banda o l'altra de la península, trobant el mar a dreta o a esquerra sense que ho puguis preveure.

En una terra tan pobre, els conreus que abunden són d'oliveres i ceps. De fet, el raïm que s'extreu d'aquestes plantacions és l'essència de l'afamat vi de la zona, d'aquí que no sorprengui que hi hagi, apart de les extensions de ceps, un munt de bodegues i botigues de vi.

Orebić es troba als peus de la muntanya Sveti Ilija, de 961 metres, d'aquí que la carretera en cornisa ofereixi unes vistes espectaculars en el seu descens cap a la ciutat portuària. A més, si no es té la mala sort que vam tenir nosaltres de trobar-nos un vehicle que ens ho va impedir, es pot gaudir força de la conducció en aquest tram.

L'animada i turística Orebić s'obre al mar des de fa segles a través del seu port, on vam posar-nos a fer cua per agafar el ferry cap a l'illa de Korčula, després de comprar els passatges a la guixeta de Jadrolinija i mentre esperàvem que la tempesta que s'estava acostant comencés a descarregar sobre nosaltres.

En arribar el vaixell, vam passar davant de tot i vam acabar pujant dels primers. A més, com que era una travessia molt curta, ni havíem d'agafar res de les motos ni les vam haver de lligar ni vam haver de preparar-les per ser lligades.

La coberta amb els seients era descoberta (com si fos una golondrina del port de Barcelona) i vam poder seure davant de tot, on, a més de gaudir de les vistes, vam poder fer un cop d'ull a l'horari dels ferries que havíem agafat a l'oficina on ens havien venut els passatges.

Res més desembarcar, vam veure una estació de servei (no en vam veure cap altra en tot Korčula) i ens vam dirigir cap a la ciutat que dóna nom a l'illa, disposats a recòrrer el seu centre històric amb forma d'espina de peix (aquest traçat especial es complementa amb la curvatura dels carrers que tenen sortida cap a l'est, evitant així que el fred penetri a la ciutat durant l'hivern, mentre els carrers de l'oest permeten l'entrada d'aire durant l'estiu).

Vam seure en una terrassa per refrescar-nos una mica i acabar de decidir què fer: si quedar-nos a Korčula, si fer una visita llampec i saltar cap a Hvar o alguna altra illa (els horaris dels ferries ens impedien fer-ho de forma directa i havíem de tornar enrera i embarcar a la costa de Makarska) o si anar cap a Split.

Finalment, vam decidir quedar-nos-hi a dormir i l'endemà embarcar rumb a Split, on ja decidiríem si anàvem cap a Hvar directament des d'allà o fent un trosset de la costa de Makarska. Ens vam mirar un apartman que ens va oferir un home a peu de carrer, però el vam trobar massa car (l'home es va emprenyar perquè li vam dir que no) i vam entrar a una agència de viatges, on ens van posar en contacte amb els propietaris d'un sobe en una casa jueva que hi havia a pocs metres d'allà i davant del moll.

Despres de descarregar les bosses que ens anaven a fer falta i de deixar les motos aparcades davant mateix d'on anàvem a passar la nit, vam sortir a buscar un lloc on dinar. El vam trobar en una placeta on algun artista havia emprat paraigües per expressar alguna cosa.

Teníem la intenció d'agafar les motos i recòrrer l'illa, així que vam anar a buscar-les i vam sortir de Korčula en direcció est per una carretera en bon estat.

La guia parlava molt bé de la carretera de Marmont tant pel seu traçat com per les vistes, però no vam saber trobar el trencall i vam acabar apareixent a Zavalatica, que no ens va semblar pas tan encisador com deia la guia i per tant no ens hi vam aturar.

De tornada a Čara, on hi havia unes obres amb pas alternatiu que finalment travessaríem tres cops, vam trobar la carretera de Marmont, anomenada així en honor a un general napoleònic, i la vam seguir en direcció a Korčula fins on l'hauríem d'haver agafat. Llavors vam girar cua i la vam tornar a fer en direcció contrària fins Smokvica, on vam deixar-la per incorporar-nos a la via principal.

Vam arribar a l'altre extrem de l'illa, al poble de Vela Luka, on hauríem d'embarcar al dia següent, sense mullar-nos (el cel continuava amenaçador i fins i tot havíem pogut veure com descarregava a la llunyania), vam fer una petita aturada i vam decidir tornar del dret cap a Korčula.

De tornada a la capital, vam fer una volteta pel centre, vam decidir no entrar a la catedral perquè l'entrada ens va semblar massa cara, vam comprar dues entrades per assistir a l'espectacle de Moreška al vespre, vam anar a comprar pa per poder esmorzar l'endemà i anant a deixar-lo al sobe, on anàvem a descansar una estoneta, vam veure uns dansaires que executaven un ball de bastons al mig del carrer.

A causa del risc de pluja, l'espectacle es va traslladar a un pavelló proper i, un cop asseguts, vam assabentar-nos que s'estava celebrant el 28è Symposium Internacional de Càtedres de Música i Dansa Tradicional, en el que estaven participant els bastonets d'Algemesí (País Valencià), tot i que el primer grup en actuar va ser un conjunt femení de cant a capella de cançons tradicionals en el que vam descobrir que hi participava la noia de l'agència de viatges que ens havia trobat allotjament.

A continuació, van entrar a escena els bastonets d'Algemesí (la seva festa de la Mare de Déu de la Salut és Patrimoni de la Humanitat), que eren el grup que havíem vist executar un ball de bastons al carrer. Es van engrescar força i bona prova del que escric és la quantitat de bastons que van partir durant l'actuació.

La Moreška és una dansa semblant al ball de bastons perquè és herència d'ell i perquè representa la lluita colpejant les armes, que en aquest cas són unes espases. De tota manera, té diferències grans, doncs el ball no és només una dansa, sinó que és una representació en la que el rei dolent (negre) rapta la parella del rei bo (vermell), hi ha desavinences entre la parella, discussions i negociacions entre ambdós bàndols i la lluita. Sorprenentment, una part del ball és molt semblant al ball de Turcs i Cavallets de La Patum. I no sé si habitualment és tan espectacular o si es van picar amb els bastonets i la seva energia, però la cosa es va anar animant i al final saltaven guspires i més d'un intèrpret va acabar sagnant.

La veritat és que vam tenir molta sort que coincidís la nostra visita amb el simpòsium, però de tota manera crec que és un espectacle que no s'ha de perdre qui visiti aquesta població.

Després de l'espectacle, vam fer una passejada en direcció cap al sobe, doncs, tot i que no era gaire tard, estàvem bastant cansats i l'endemà també teníem moltes coses a fer i a veure. Des de la tranquil·litat de l'habitació, vam sentir com la pluja que ens havia perseguit tot el dia va acabar caient en forma de tromba d'aigua.