Va ser molt curiós arribar al restaurant i trobar-nos amb tota (o pràcticament tota, perquè hi havia gent que es canviava allà mateix) la gent convenientment disfressada com requeria l'ocasió.

Quan vam estar vestits tots els que anàvem en moto, ens van demanar que les engeguéssim i ens hi pugéssim per acompanyar el nuvi que també agafava la seva moto.

El Miquel va encapçalar el grup, mentre la resta el seguíem com els cavallers ho havien fet amb els seus senyors a l'edat mitjana. Vam arribar a la porta del castell i allà ens vam reagrupar per aparèixer majestuosos a la cita nupcial.

La cerimònia va ser breu i distesa, fet que vam agrair força perquè va ser a ple sol i perquè els que havíem fet la volteta en moto vam arribar quan ja estaven els seients plens.

A la part del darrera de la masia hi havia unes carpes habilitades per contenir el bufet que feia de brunch i una altra en la que hi teníem barra lliure de begudes, que sorpresivament va servir moltes aigues i molts refrescs a causa de la calor.

A la sobretaula i mentre se seguien servint begudes, van aparèixer uns joglars que van plantejar una sèrie de jocs en els que van intentar engrescar-nos a participar o, com a mínim, a prendre partit per algun dels participants.

Després es va donar pas al ball, en el que es va sentir bona música, però que no es va convertir en una festassa per la calor que feia i perquè es tractava d'un diumenge i l'endemà s'havia d'anar a treballar.