Malgrat que així d'entrada no ens motivava excessivament assistir a l'aniversari del VOCS Catalunya per la ruta a fer i que coincidia amb la Concentración de Motos Ordesa, a la Núria li va fer molta il·lusió anar a Cardona, així que ens hi vam apuntar i hi vam assistir. Com altres cops, vam anar-hi per separat, però ens vam trobar just a la porta, de tal forma que vam poder fer el check-in junts i vam instal·lar-nos a l'habitació.

Ens vam saludar amb elos coneguts i ens vam presentar amb els que no coneixíem, mentre anava arribant més gent i gaudíem de la conversa, la beguda i les vistes del castell de Cardona.

Vam entrar al menjador per sopar mentre encara anava arribant-hi gent, que s'afanyava per seure i menjar del correctíssim bufet que teníem a la nostra disposició.

A partir d'aquí va arribar la festa, que no es pot qualificar com a tal, doncs només uns pocs van fer cas a qui posava música i la majoria es repartia entre les terrasses (davant i darrera) i el bar.

Nosaltres dos no vam allargar gaire la nit, el que va permetre que ens llevèssim bastant bé, tot i que la Núria no es trobava en tan bon estat. L'esmorzar, com la resta dels àpats, va estar molt correcte.

Vam posar les motos en marxa per sortir de ruta i la Núria em va demanar anar de paquet amb mi perquè no es trobava en el millor estat. De tota manera, no es va tractar pas d'una ruta gaire llarga.

Després de passar per Freixinet, la ruta va tornar cap a Cardona i va pujar al fins al castell, ocupat actualment pel parador de turisme. Un sop allà, vam aparcar les motos, vam saludar alguns amics que es van ajuntar llavors o ho havien fet just a la sortida de la ruta i vam fer una foto de grup.

L'organització va preveure una estona de temps lliure per visitar el castell, xerrar, prendre alguna cosa al bar del parador, fer fotos... Nosaltres, bàsicament, vam xerrar i vam prendre alguna cosa al bar.

A l'hora indicada, vam agafar les motos per portar-les a la Plaça de la Fira, on les vam aparcar ordenadament. Allà vam trobar-nos amb la Rosa i el Jordi, que s'havien acostat per saludar la Txaro i el Pedro, i vam gaudir del pica-pica que havia preparat el VOCS Catalunya.

De tornada al complex turístic, vam anar a dinar i després vam fer una miqueta de sobretaula (el te i el cigarro de la Núria) a l'exterior, aprofitant per xerrar una mica més.

Després d'una reparadora migdiada, va arribar l'hora del sopar, durant el que vam haver de patir el partit de futbol entre els dos equips madrilenys. Amb les primeres copes, van venir els sortejos, que es van fer eterns, així que no és d'estranyar que al cap de poqueta estona marxèssim a dormir.

El matí se'ns va fer estrany, no pas per ser dels últims en anar a esmorzar (cosa habitual), sinó perquè per un cop érem nosaltres els que ens dedicàvem a anar acomiadant a la gent, que deia que preferia anar tirant perquè tenia un tros per endavant.

Quan ja no hi quedàvem gaires, vam recollir les poquetes coses que ens havíem endut i vam carregar les motos mab la intenció de marxar la Núria cap a Berga i jo cap a Barcelona, doncs hi havia eleccions i anàvem a votar.

Estàvem creuant Cardona quan vam veure la gent de Berga, que s'havia confós de dia de ruta i venia a saludar a la gent del VOCS. Vam aturar-nos un momentet, vam saludar-nos i vam acomiadar-nos.