Un cop més, el lloc de reunió per sortir de ruta va ser Sitges. Ja estàvem preparats la Núria i jo quan van arribar el David i el Jaume, que ho van fer poc abans que arribessin el Carles i l'Eva.

Tots plegats, vam sortir de Sitges en direcció sud per la C-31, que ja esperàvem que aniria força carregada, però a l'alçada de Vilanova i La Geltrú resulta que ja estàvem completament aturats.

La Núria, que estava fent les funcions de cap de ruta, va decidir tombar cap a la BV-2115, coneguda com la carretera del Pantà de Foix, el que va suposar que deixèssim enrera el trànsit congestionat i que gaudissim dels revolts i les vistes d'aquesta via habitual en les nostres rutes.

La veritat és que no crec que perdèssim pas temps i ens ho vam passar molt millor. Vam sortir a l'N-340 fins l'enllaç amb l'A-7, per després agafar la T-11 i l'N-420, és a dir que vam seguir direcció sud fins a Tarragona, on vam tombar direcció Reus i Falset.

L'aturada per repostar abans d'arribar a Corbera d'Ebre ens va servir per descansar una miqueta. A més, el David, la Núria i l'Eva van aprofitar per fumar, que realment és el que els importava, però encara teníem una estoneta per davant.

Just en arribar a Andorra i quan estàvem seguint els cartells que l'organització havia fixat per indicar el camí, l'òptica del far de la Bonneville de la Núria va caure i va quedar penjant, així que la vam desconnectar per tal de no perdre-la i muntar-la més tard.

Al cap d'un moment, vam arribar a les instal·lacions esportives on se celebrava la concentració i vam fer la inscripció pertinent per poder entrar al camp de futbol i muntar la tenda.

Allà mateix vam preguntar com solucionar el problema del far de la Núria i vam obtenir una resposta doble: per una banda, ens van deixar una cinta adhesiva per poder-lo subjectar i per altra ens van dir que l'endemà ens indicarien un taller on ens podrien posar els cargols que havien caigut.

Vam anar caminant cap al centre del poble per sopar alguna cosa en algun dels bars col·laboradors, però no vam poder fer-ho en cap dels locals en els que teníem un tiquet de cervesa, tot i que el lloc on vam sopar sí que col·laborava amb els Vikingos.

Amb l'estòmac ple, sí que vam anar a utilitzar alguns tiquets de cervesa a un bar proper, tot i que va haver qui va prendre te, cafè o un cubata. Allà mateix, el Jaume va estar a punt de comprar-se una bufanda dels Infierno Minero, la facció radical de l'afició del club de futbol local.

En sortir, ja era l'hora de la festa a la discoteca, que estava a la vora d'on érem. Dins, vam trobar-nos amb vells i nous amics, vam ballar, vam beure (molt), vam riure... El Carles i l'Eva es van retirar bastant d'hora i més tard el Jaume i la Núria, quedant-nos el David i jo fins a trenc d'alba.

Després de l'esmorzar d'ous ferrats amb derivats del porc, els quatre que havien anat a dormir a una hora decent van sortir de ruta fins el circuit de Motorland, a Alcañiz.

La visita a les instal·lacions no van quedar només en aixó, sinó que va haver l'oportunitat de rodar pel traçat petit i, com era d'esperar, la Núria i el Jaume no la van desaprofitar pas. El que no va poder fer-ho per haver d'anar a repostar va ser el Carles.

De tornada a Andorra, el David ja s'havia llevat i tots cinc van anar a prendre alguna cosa fresqueta, aprofitant els tiquets de consumició de franc. A més, van fer una mica de pica-pica, doncs no volien entaular-se a dinar perquè a mitja tarda hi havia la jamonada.

Jo em vaig acabar llevant passades les cinc de la tarda, quan s'estaven celebrant els jocs i poc abans que hi hagués una exhibició de tambors. A la jamonada ens vam endur una mica de desil·lusió perquè no va ser tan esplèndida com altres anys, però tots vam poder menjar pernil acompanyat amb el seu pa.

Després del berenar, vam anar a fer un tomb per les paradetes (les mateixes de sempre) i vam mirar-nos les motos que hi havia aparcades, piropejant-ne algunes i criticant-ne algunes altres.

El Jaume no va poder estar-se de pujar a la grada del camp de futbol i posar-se darrera de la pancarta que identifica els Infierno Minero, que per posar pressió al rival, esta just damunt del vestidor de l'equip visitant.

La Bea, que havia arribat just quan jo m'acabava de llevar, es va ajuntar amb nosaltres per seure en una taula i fer-la petar de valent mentre ens preníem unes cerveses i esperàvem l'hora de sopar.

Amb el sopar (amanida aragonesa i braó), l'organització va fer que el servei de càtering ens oferís també pernil de Terol, doncs també va creure que la quantitat servida per berenar no havia estat la correcta. Després vam fer la sobretaula al bar del recinte i, tot i que ho vam intentar, ni la Núria ni jo vam arribar a l'actuació dels Enma Lewis & the Bcn Fireballs, que va començar tardíssim perquè els sortejos i els premis no es van entregar durant el sopar (com estava anunciat), que ja va anar tard.

Pel matí vam voler recollir abans de sortir de ruta i com que la Núria i jo vam anar a dutxar-nos al pavello i som uns lents per dutxar-nos i per recollir, el Jaume i el David van acabar bastant abans i van haver d'esperar-nos.

Vam fer una mica de ruta per la conca minera fins el proper poble d'Ariño, on vam almorzar a base de formatge i un plat amb ous ferrats i longaniza i fins i tot qui va voler va poder repetir!

Com que no volíem acabar arribant massa tard a casa, no vam fer cas de l'organització i no ens vam acostar a veure l'hotel-balneari que estaven acabant de construir a Ariño i que ha de donar feina i reactivar l'economia de la zona un cop inaugurat, com tampoc no vam acostar-nos a Oliete per conèixer el poble dels meus avantpassats, tot i passar-hi molt a prop.

El Carles i l'Eva es van separar de nosaltres a l'alçada de Valdeltormo, doncs volien circular a un ritme més tranquil i nosaltres vam fer la mateixa ruta que havíem fet d'anada, aturant-nos també un sol cop a repostar.