Teníem ganes de sortir i l'única trobada que hi havia era la d'Alegría-Dulantzi, que ens enganxava prou lluny com per fer nit pel camí i l'endemà llevar-nos d'hora per arribar just a la ruta, però el temps (un cop més) no pintava massa bé per fer mig viatge i enganxar amb la ruta, així que vam fer uns altres plans: amb les punts de la tarjeta de l'AVE vam reservar dues nits al Parador de Sos del Rey Católico i vam decidir anar a passar el cap de setmana a aquella zona. Com és habitual, vam sortir per separat, però ens vam trobar a Òdena per continuar junts el viatge.

Per anar fent via sense perdre temps, però gaudint de la conducció i aprofitant el bon temps que feia, vam agafar l'N-II, que des de la construcció de l'autovia és molt solitària, malgrat que té algunes rotondes de més i no està suficientment neta. De fet, sorprèn que no fa gaire hi hagués el trànsit que hi havia... El pas per La Panadella (l'olor del pa de pessic), amb la pujada i la baixada, Jorba, Santa Maria del Camí i el túnel per sota de Cervera em porten records del seient del darrera del cotxe de mon pare, jugant amb els meus germans.

Després d'agafar direcció Balaguer a Anglesola, vam aturar-nos a la sortida de Binéfar per repostar a la gasolinera Bon Area, més econòmica per estar a l'Aragó i per ser d'aquesta marca.

Arribats a aquest punt, vam seguir camí per l'N-240, evitant l'A-22, pel mateix que vam evitar l'A-2 d'Igualada a Vilagrassa, però amb l'afegit que en aquest tram ens vam trobar un fort vent que hauria estat molt més molest per autovia.

Un cop a Osca, vam agafar direcció Ayerbe, on vam passar entre el Palau dels Marquesos d'Urriés i la Torre del Rellotge, l'estampa típica d'aquest poble de la comarca da la Foia d'Osca. A continuació, el magnífic tram de corbes amb vistes als Mallos de Riglos primer i al canó del Riu Gállego després per acabar després d'una quarantena de quilòmetres a Puente la Reina de Jaca, al final de la baixada del Port de Santa Bàrbara.

Per desconeixement del seu estat, vam agafar l'A-1601 a l'alçada de l'embassament de Yesa i dic per desconeixement de l'estat perquè van ser trenta-tres quilòmetres plens de sots i bots. A més, com que estaven fent una carretera (o un tram) nova per substituir-la, estava plena de grava i altres materials de l'obra i fang que deixaven els camions i màquines que hi treballaven.

En arribar a Sos, vam trobar el Parador ràpidament i vam poder fer el check-in. Això sí, no vam poder badar gaire perquè havíem de sopar, de tal forma que al cap de poqueta estona ja estàvem al centre del poble estudiant ambients i cartes, a més de felicitar-nos per haver triat un poble força maco per passar el cap de setmana.

Al final ens vam decidir per La Cocina del Principal, un restaurant amb una carta bastant tradicional amb productes de proximitat en un edifici del segle XV amb cuina de carbó. Vam escollir el menú de degustació perquè ens permetia provar el nouranta per cent de la carta per pràcticament el mateix preu que demanant dos plats cadascun. Em va encantar l'amanida amb bolets en tempura acompanyada d'una vinagreta de mostassa.

Després vam prendre un te i un patxaran en un bar proper i vam anar a dormir. Pel matí, vam esmorzar unes galetes que havia portat la Núria i vam sortir de l'hotel disposats a visitar el poble, amb calçat i roba còmodes per passejar i sota un cel clar amb algun nuvolet que passava ràpid a causa del vent, que continuava sent fortet.

Ens vam acostar al Palau de Sada, on hi ha l'oficina d'informació turística i el centre d'interpretació Fernando II de Aragón. Vam gaudir de la visita guiada a la casa que fóu el lloc on va nèixer Ferran el Catòlic, aprofitant els panells i els àudio-visuals instal·lats per explicar-te una versió de la història.

La visita va ser lleugereta, doncs només vam ser nosaltres dos i una altra parella, així que en acabar-la vam tenir temps de mirar-nos la façana del palau, que al llarg dels anys ha rebut ampliacions i transformacions i la de l'església de San Martín, que vam visitar accedint-hi des del palau.

Com que faltava una estona per l'inici de la visita guiada al poble a la que ens havíem apuntat, vam aprofitar per mirar les botiguetes per turistes i per prendre alguna cosa fresca en un bar.

La multitudinària visita guiada al poble va començar davant de l'oficina de turisme, però ràpidament va desplaçar-se al conjunt format per l'església de San Esteban i el castell perquè aquell matí anava a celebrar-se una comunió i ja no es podria accedir més tard. Tot i veure-ho a corre-cuita, va valer la pena entrar a la cripta per descobrir unes pintures magníficament conservades (no es poden fotografiar), tot el contrari a la portada de l'església, molt malmesa pel vent i la pluja, no en va ja al segle XVI s'hi va construir un pòrtic per protegir-la.

Del castell, que originàriament va ser construit en fusta només queda la torre de l'homentatge ja de pedra que es va rehabilitar fa uns anys. Ens varen recomenar la seva visita, tot i que el més destacable era la panoràmica que ofereix dalt de tot de la Peña Feliciana.

Més interessant va ser entrar a llotja, que després d'haver servit de mercat i de lloc de reunió del consell de la ciutat ara feia de biblioteca. Hi destaca l'espai obert composat per arcs apuntats en el que fins i tot es poden veure els orificis que fan d'entrada al magatzem de gel per mantenir els aliments. Es tracta d'un marc incomparable que fins i tot ha servit en èpoques de vaques grasses d'escenari del Festival Luna Lunera.

De tornada a la Plaza de la Villa, vam poder admirar la façana de l'ajuntament i de l'antic col·legi fundat per Isidoro gil de Jaz, per a continuació seguir descobrint l'arquitectura i la història dels carrers que conformen el casc antic, en el que hi destaca el call jueu.

La visita guiada va concloure visitant el Palau Español de Niño, un palau d'estil renaixentista en el que es va impartir classe a les nenes de Sos durant anys i que ara acull l'escola de música i exposicions temporals.

Vam sortir del nucli murallat per la Porta de la Reina i ens vam dirigir al bar El Caserío, en el que havíem fet un refrigeri durant l'aniversari del VOCS Navarra el 2011, per prendre un parell de pintxos.

Vam pensar que si dinàvem a Sos, després ens faria mandra anar a alguna banda, així que vam prendre la decisió de tornar cap al Parador per agafar les motos, però aprofitant per passejar pels carrers.

Ens vam acostar a Sangüesa, ja dins de Navarra, vam anar cap al centre i vam aparacar les motos. L'oficina de turisme estava tancada, però obria més tard, vam veure l'ajuntament i altres casones amb un passat amb més esplendor que no pas present i vam buscar un lloc de menú on dinar.

De tornada a l'oficina de turisme, ens van recomenar fer aproximadament la volta que ja havíem fet, visitar l'església de Santa Maria la Real i el Palau del Príncep de Viana i apuntar-nos a un tour guiat pel nucli històric. Nosaltres vam decidir-nos per la visita a l'església, en la que es gaudia d'un àudio-visual, tot i que vam haver d'esperar una estoneta.

Abans d'acomiadar-nos de la fronterera vila navarresa, vam donar la volta al que va ser el palau-castell del Duc de Viana, del que només se'n conserva una part que s'utilitza de biblioteca. Tot això, just abans de tornar cap a Sos per fer migdiada, prendre un bany amb escuma i sopar alguna cosa.

Ni vam matinar ni se'ns van fer les tantes, sinó que ens vam llevar tranquil·lament, però amb temps per aprofitar el dia. Fins i tot, quan ja marxàvem, encara vam poder fer-nos una foto en davant el Portal de Sangüesa.

Volíem passar-nos per Uncastillo i per fer-ho havíem d'agafar l'A-127, però no sé com vam acabar a la carretera vella, en la que hi havia un cartell indicant que no se li feia manteniment i que estava en desús, però apart d'alguns sots i d'una miqueta de sorra en algun punt, vam poder circular poc a poc gaudint del paisatge fins que vam agafar la nova via uns quilòmetres més enllà.

Vam aparcar al centre del poble i a tocar de l'oficina de turisme, però l'oficina estava tancada i un cartell indicava que s'havia d'anar a l'església de Sant Martí de Tous per trobar-ne una oberta.

Tot i que d'entrada ens va semblar una putada i més si tenim en compte que estava a l'altra punta del poble, així vam poder fer una volteta, que al cap i a la fi era el que nosaltres volíem.

A l'església de Sant Martí de Tous, a més de l'oficina de turisme hi havia el centre d'interpretació de l'art religiós del prepirineu i uns panells amb més informació de la zona. Vam ser atesos i ens van recomenar entrar a l'església per assistir a l'espectacle àudio-visual que s'exhibia cada mitja hora. Abans del seu inici, però, el xicot d'informació turística ens va donar una magistral explicació que va fer que en gaudíssim encara més.

Vam estar a punt de fer una visita guiada al poble, però el guia no tenia ganes de fer-la i no el vam voler forçar, malgrat que ens havia agradat molt com explicava les coses i el coneixement que en tenia. Ens vam acostar a la base del castell passejant, però no ens vam atrevir a pujar-hi, tot i que ens van dir que les vistes s'ho mereixien. En comptes de pujar, vam anar a fer uns pintxos a un bar força concorregut i vam tornar cap a les motos.

Vam deixar enrera Uncastillo amb la satisfacció d'haver aprofitat el temps aturant-nos-hi i per l'A-1202 vam arribar a Luesia, on la silueta del seu castell del segle X ens va donar la benvinguda.

A la sortida de Luesia ens vam trobar una sorpresa, doncs va desaparèixer la carretera. Més ben dit, va desaparèixer l'asfalt de la carretera i ens vam trobar amb una magnífica pista per la que vam haver de circular durant prop d'un quilòmetre.

Poc abans d'arribar a Ayerbe i just després d'haver deixat enrera Santa Eulàlia de Gàllego, vam haver de travessar el Riu Gàllego i ho vam fer per un pont metàl·lic.

La resta del viatge la vam fer per la ruta habitual i sense incidents de cap mena. A més, feia bona temperatura i el sol ens va iluminar el camí fins a casa.