Jo vaig comprimir la meva jornada i no vaig dinar, de tal forma que a quarts de cinc de la tarda ja havíem carregat les motos i sortíem de Sitges en direcció a Benicarló.

Vam agafar l'N-340 direcció sud i, com sempre, anava bastant plena, el que ens va carregar de raons per anar a buscar una ruta alternativa de les quem havíem preparat.

Passat Tarragona, vam desviar-nos per la T-11 cap a Reus, on vam agafar l'N-420 direcció Móra d'Ebre. A l'alçada de Les Borges del Camp, però, vam aturar-nos per repostar carburant.

Un cop a Tortosa, vam aturar-nos per consultar el mapa i vam decidir continuar viatge per la T-331, més directe que anar per La Sénia (l'altra opció a partir d'aquell punt).

En arribar a Benicarló, vam seguir les indicacions que hi havia, que ens van fer voltar pel centre del poble abans de dur-nos fins l'ermita de Sant gregori, on vam plantar la tenda. Allà mateix, en el curiós bar que hi ha dins l'ermita, vam sopar la mar de bé per només 9 €.

La ruta començava a quarts d'onze de la nit, però com que nosaltres no volíem esperar-nos tanta estona i havíem de passar per un caixer automàtic, vam arrencar abans i vam quedar-nos esperant en un dels dos bars del port en els que s'anava a parar (Macadam Rock Café i El Bosc).

La següent aturada va ser a la Falla El Grill, on també teníem una consumició de franc amb la inscripció a la concentració i hi havia música i festa.

D'allà vam anar a la Falla La Carrasca, on també vam aparcar les motos al bell mig del carrer. Llavors es va disgregar una mica la ruta. Nosaltres mateixos no sabíem si anar a buscar la falla en la que hi havia un concert dels Pepet i Marieta, si intentar trobar els tres bars en els que teníem una consumició pagada o si continuar amb el que quedava de ruta. Finalment, vam fer això últim, però el que pensàvem que era la ruta només era un grup de motos que anava cap a l'hotel, així que mig perduts i cansats vam acabar decidint anar a dormir.

Com que no havíem fet gaire l'animal per la nit, la traca que van encendre per despertar-nos va complir amb les expectatives i ens vam llevar al cap de poquet. La llàstima va ser que no hi havia dutxes, així que ens vam haver de conformar amb rentar-nos la cara i les mans, les dents i remullar-nos una miqueta les aixelles.

Vam demanar-nos el got de llet i les dues madalenes que conformaven l'esmorzar inclós, però ens va costar bastant fer-ho perquè el bar i tota la terrassa eren plens de gent esmorzant de forquilla i ganivet.

Entre les motos que hi havia aparcades, va haver-hi una que ens va recordar el Carles, que per cert havia d'arribar aquell matí amb l'Eva, però no sabíem si per fer la ruta o no, així que li vam enviar un missatge.

La sortida de la ruta es va endarrerir, així que ens ho vam prendre amb calma i vam decidir fer un pica-pica per compensar l'escàs esmorzar amb unes patates fregides i uns cacauets, però al final vam haver de recollir el que no ens havíem menjat i anar ràpidament cap a les motos.

Vam agafar un camí rural municipal asfaltat i poquet a poquet (no hi havia manera de posar segona) ens vam acostar al Polígon Industrial Collet, on el distribuïdor d'Estrella Galicia anava a convidar-nos a una cervesa.

Després d'estar-nos-hi una bona estona al sol esperant la cervesa (es va acabar el barril en servir les primeres) i de cruspir-nos el que ens havia quedat de pica-pica, vam tornar a pujar a les motos per dirigir-nos cap a Sant Mateu per vies comarcals o d'ordre inferior.

Sant Mateu ens va encantar i ens vam quedar publicitat de l'Hostal del Cabrit perquè és un lloc que val la pena visitar i l'hostal ofereix la possibilitat de dormir i menjar bé.

Vam parlar amb el Carles, que ja havia arribat amb l'Eva a la concentra, i vam quedar que ens trobaríem al següent bar. Acabat el refrigeri, vam tornar a agafar les motos, aquest cop en direcció a Peñíscola.

En arribar al Cafe Racer Biker Bar de Peñíscola, ells dos ja havien arribat. Vam prendre la cervesa de rigor i després de debatir-ho profundament, vam decidir dinar allà mateix.

De tornada a l'ermita de Sant Gregori, vam decidir fer una reparadora migdiada, al final de la qual vam veure tot de tendes que rodejaven la nostra i entre les motos dels nous veïns destacava una Vulcan 800 feta bobber.

Vam sortir de ruta un altre cop per Benicarló, aturant-nos en el bar Rayfe, on teníem una altra consumició (espectacular per 15 € la quantitat de consumicions que hi havia incloses).

A la següent aturada de la ruta vam tenir a l'abast dos bars, el Bar Restaurant Irene i el Café Restaurant Marrón, en els que gastar els tiquets inclosos a la inscripció.

Tot i que hi havia una bona oferta per sopar a l'hotel de la concentració, vam decidir sopar a l'ermita, on hi havia un menú molt complet i després ball, tot i que no ens va acabar de convèncer la selecció musical (excepte a l'Eva, que sempre ho balla tot). Podem dir que no va ser la millor festa del món, però no vam haver d'agafar les motos i amb el cansament d'estar tot el dia amunt i avall tampoc no hauríem anat massa tard a dormir encara que la música hagués estat millor.

Al matí, igual que el dissabte, amb la traca per despertar-nos, la manca de dutxa i el got de llet amb madalenes, però aquest cop vam agafar-nos un entrepà de llonganissa.

Una altra ruta ens va portar al centre de Benicarló per prendre una cervesa, aquest cop acompanyada de patates fregides i fruits secs, que sempre ajuden a passar-la.

Tot i que en principi no estava previst, vam tornar al Polígon Industrial Collet per gaudir d'una exhibició d'un dels patrocinadors de la concentració.

De tornada a l'ermita, ja hi havia preparat l'aperitiu, que en realitat no era un aperitiu, sinó un autèntic dinar, amb fideuà per rebentar, pizza, entrepanets, llesques amb patè i amb sobrassada...

Vam posar-nos a recollir els trastos i carregar-los a les motos mentre començava el sorteig de regals, que va acabar amb un parell de cascs, un dels quals li va tocar a l'Eva.

L'organització es va posar a desmuntar i nosaltres, com la resta de la gent, vam posar-nos els cascs i les jaquetes i vam començar la nostra tornada a casa.

Vam fer la mateixa ruta que a l'anada, gaudint del paisatge i de construccions com els castells d'Ulldecona i de Miravet i amb un sol meravellòs que semblava que fóssim al mes de juny.

Aquest cop, però, com que anàvem molt bé d'hora, vam decidir fer el pas de barca de Miravet, que és tota una atracció turística i molt més si el riu baixa tan ple com ho feia aquell dia.

A partir d'aquí, el camí habitual per Falset i Reus, però amb molt de trànsit en arribar a la costa, fins al punt que el Carles i l'Eva es van separar de nosaltres a Cunit per agafar l'autopista.