Vam anar a Olesa per sopar i celebrar l'aniversari de la Marina, fotent-nos fins el cul de menjar, com acostuma a passar en aquestes ocasions en les que la Carme prepara menjar per un regiment.

Va arribar l'hora del pastís, però la Marina no va ser capaç d'apagar totes les espelmes d'una bufada i, a més, les que va aconseguir apagar es van tornar a encendre i això mateix es va anar repetint (amb ajuda i tot) fins que algú va acabar submergint-les en aigua mentre la resta no podíem parar de riure.