Tot i que anàvem a quedar amb més gent per visitar els bars de Sitges que oferien les tapes participants a La Tapa de l'Any, la Núria i jo vam decidir avançar-nos per agafar el fulletó explicatiu i provar-ne algunes. Vam començar pel Xampú Xampany, que ens oferia el parmentier de shiitake amb pop de Tarragona (al punt just de cocció) i perles del Serrallo (esferificacions) originalment preparat pel Restaurant L'Onada de Tarragona.

A continuació ens vam dirigir a La Barata, on el seu propietari ja ens va dir res més arribar que la tapa no s'assemblava gens a la fotografia del fulletó, que havien seguit la recepta al peu de la lletra i havien avisat un parell de cops als organitzadors, però que els havien contestat que la fessin tal i com deia la recepta. I la veritat és que el milfulls (no era un milfulls, sinó un volavent de qualitat) de brandada de bacallà (es notava que era un bon bacallà i que no duia patata) amb coulis de tomàquet estava bo, però no tenia res a veure amb la foto de la tapa del Kursaal de Manresa.

Cal Xirricló de Balaguer sí que va mantenir contactes amb la gent del Nieuw Amsterdam per tal que la seva mini-rahola de xai de La Noguera a l'estil thai conservés l'original contrast de gustos i cultures i, en conseqüència, apassionés aquells qui la provaven.

Sense abandonar el Carrer Parellades, vam entrar al Cafè Bar Roy, on la tapa resident era el "cruixent de pagès" del Restaurant Cavamar de Barcelona, que consistia en un cruixent de formatge de cabra i confit d'ànec sobre chutney de fruits vermells amb espinacs, foie gras i reducció de malta.

Per finalitzar la vetllada, vam entrar per primer cop a Casa Hidalgo, on ens van servir una broqueta de pop a la gallega amb gamba de Palamós, batejada al Restaurant 4 Rúas de Palamós com "Galamosí".

El dimarts següent vam sortir a comprar i de pas vam decidir fer unes tapes, començant per l'Ateneu Popular de Sitges i el volcà de pasta de full farcit amb cremós de patata i pop roquer. Al Restaurant Arrels de Reus no sé com estaria la tapa, però aquí la veritat és que no matava i més si tenim en compte el gust i la textura del pop del Xampú Xampany o de Casa Hidalgo...

L'escuma de cigrons i foie amb migas ibèriques sobre ou escumat i pa de farigola que feia La Cañateca Prado a imatge del Restaurant Bubbles Gastrobar de Girona ens cridava molt i la trobàvem molt agossarada i, malgrat que l'ou de les dues que vam menjar no estava al seu punt just, no ens va decebre pas.

Una aposta segura era el milfulls de filet de porc amb cruixent de pernil i salsa gorgonzola i més si qui el preparava era l'equip de La Kassoleta i no sé si al Restaurant Alegre de Sabadell el van preparar amb el filet tant prim o si només ho van fer a La Kassoleta per tal que els números sortissin mínimament, però el cas és que l'arrebossat es menjava el gust del filet i, sense deixar d'estar bo, hauria guanyat amb el filet preparat d'una altra manera.

En un altre dels locals recomenables de Sitges, La Formatgeria, vam tastar els panellets de botifarra terregada amb formatge fresc d'Ullastrell amb els que concursava el terrassenc Bar Parada.

Finalment, vam arribar-nos a El Cable per cruspir-nos un cop més la tapa Buscando a Nemo, una esferificació de vermut servida en una cullera que et prepara el paladar per assaborir la tarrina de pasta filo amb tàrtar de tonyina vermella marinada en salsa de soja i esferificacions de gustos, tamanys i colors diferents (tinta de calamar, aigua de tomàquet...) que conforma la segona part de la tapa. No és estrany que guanyessin el concurs!