Ens vam agafar festa per anar fins a Zarautz, però tampoc no vam sortir de matinada ni res que se li pugui semblar, doncs el que volíem era aprofitar les hores del dia amb la millor temperatura. Havia estat fent molt bon temps, però ja estàvem a primers d'octubre i sobretot de fosc la temperatura baixava bastant. A més, hi havia risc de pluja (les previsions no es posaven d'acord). De fet, el cicle vital d'algunes plantes (el seu color i la pèrdua de fulles d'algunes espècies) semblava ser l'únic input clar sobre l'època de l'any en què hi érem.

A l'aturada que vam fer després de repostar les motos a la gasolinera bon Area que hi ha a la sortida de Binéfar ja vam buscar la llum i l'escalfor del sol i això que estàvem a quarts d'una del migdia.

Vam agafar la nacional fins Osca i d'allà cap Ayerbe, però aquest cop vam provar una ruta nova per Biel, Uncastillo i Sos del Rey Católico, una zona molt maca i allunyada de tota civilització.

Vam prendre alguna cosa a l'Hostal Latorre de Liédena, abans de continuar direcció Pamplona per Lumbier i Urroz Villa, una molt bona alternativa per no agafar l'autovia i aparèixer a Pamplona per Huarte. Vam rodejar Pamplona pel nord per anar a Beriozar, on vam aturar-nos per comprar un forro polar per la Núria, que estava passant fred.

Encara no eren les sis, és a dir que encara teníem temps, però no podíem badar massa, tot i així vam decidir continuar per on ens havíem plantejat passar de bon principi: Betelu, Tolosa i Aia, completant una ruta magnífica, on l'únic criticable va ser l'humitat a l'asfalt en la baixada d'algun port.

En entrar a Zarautz, vam veure el Pedro i la Txaro, que anaven a prendre alguna cosa al "bar oficial" de la trobada. Nosaltres vam anar a fer el check-in i a descarregar els trastos. Després de fer la cerveseta tots plegats, cap a l'hotel, on vam sopar.

Les copes les vam anar a prendre al bar que ja coneixíem i on teníem uns preus especials pactats per l'organització i, tot i no fotre'ns una festassa ni ser ni de bon tros dels que més van demadrar, vam acabar anant a dormir prop de les sis de la matinada.

Al cap de ben poca estona, ens va sonar el despertador, però la Núria va decidir que es quedava dormint i que ja apareixeria a l'hora de dinar. Jo vaig vestir-me i vaig baixar a esmorzar per, tot seguit, sortir de ruta cap a Getaria per l'interior i després resseguir tota la costa fins Donosti.

Vam aparcar les motos just davant de la platja de Zurriola, on hi havia surfistes gaudint de les onades, i ens vam dirigir a peu a un bar proper en el que hi havia preparat un pica-pica per a nosaltres.

Vam tornar cap a la platja i d'allà cap al casc antic per davant del Kursaal i al Bar Aitona ens vam fotre una broqueta de gambes que estava per llepar-se els dits.

Ens vam dividir en grupets i ens vam anar trobant i perdent fins que va arribar l'hora de tornar cap on estaven les motos, on va aparèixer la Núria ben descansada.

El nostre destí era la Sagardotegia Elorrabi a la veïna localitat d'Hernani, que era on l'organització havia reservat per dinar i la productora de la sidra què teníem a la bossa de regals que ens havien donat amb la inscripció.

El servei va deixar bastant a desitjar perquè anaven servint sense seguir cap ordre lògic, deixant taules sense menjar una bona estona i sobrant-li menjar al cap de poc, però vam dinar prou bé, tot i que jo vaig començar a patir els excessos de la nit anterior.

Tan bon punt com vam acabar de dinar, vam decidir tornar cap a Zarautz per descansar una mica a l'hotel i se'ns va apuntar un grupet de gent que finalment va capitanejar el Felipe de Castelló amb el seu GPS.

El sopar va tornar a ser al restaurant de l'hotel i com que a l'hora de dinar va haver gent que es va queixar (esperaven un menú de sidreria com el de la trobada del febrer), els giputxis van fer que ens servissin menjar com si hagués de menjar el triple de la gent que hi érem.

Com era d'esperar, la nit es va fer curteta pel cansament acumulat. Pel matí, després d'esmorzar ens vam acostar a la platja, la més llarga de tot Euskadi, per gaudir de la vista del famós ratolí de Getaria.

A continuació ens vam endinsar en el casc antic de la turística vila de Zarautz, on hi destaquen els palauets i les segones residències de la burgesia donostiarra, edificats principalment durant el segle XIX, i edificis més antics, com la Torre Luzea, del segle XV.

Vam tornar cap a l'hotel, vam carregar les motos i vam acomiadar-nos dels que encara no havien marxat per, a continuació, enfilar l'N-534 direcció Lasarte-Oria, on vam agafar primer l'A-1 i després l'A-15 cap a Pamplona, aturant-nos només per repostar.

En arribar a la capital navarresa, vam agafar direcció Osca per l'A-21, deixant-la a la primera sortida per circular per la més tranquila i divertida N-240 fins Puente la Reina, on vam agafar l'A-132, que ens va portar a l'Embalse de La Peña.

A quarts de quatre de la tarda vam aturar-nos a menjar alguna cosa i a descansar al bar d'Ayerbe en el que acostumem a fer-ho, per després continuar al ruta fins a casa sense cap problema.