Un cop més i per no perdre el costum, la Núria i jo vam sortir a hores diferents i des de llocs diferents (ella de Sitges i jo de La Granada), però fent la mateixa ruta a partir d'El Vendrell. Per cert, l'N-340, com també és costum, anava carregadíssima i si s'ha de destacar alguna altra cosa del viatge és que hi havia més motos del que és habitual, però és que se celebrava el gran premi d'Alcañiz.

En canvi, la part final del viatge, de Batea en endavant, vaig trobar poquíssim trànsit, el que em va permetre gaudir de la conducció.

Res més arribar, vaig trobar-me l'Eva, que havia sortit pel matí, i la Núria, que acabava d'arribar perquè s'ho havia pres amb calma i vam anar a plantar la tenda al camp de futbol quan ja es feia fosc.

I quan estàvem acabant de muntar, va arribar el Ferran, que també havia sortit pel seu compte. Tots quatre vam anar cap al pavelló per prendre la primera cervesa del vespre.

A continuació, vam fer cua per recollir el plat de migas que va preparar El Morsa, el "presi" dels Perros del Ebro, i ens el vam menjar asseguts a la grada del pavelló.

Després van venir més cerveses i les actuacions de Wolfhearth i de Los Cavernas i més cerveses i cubates i riures i...

Ens vam llevar a una hora prudent i vam anar a prendre alguna cosa al bar del costat, però es va anar allargant tot i a l'hora de la sortida de la ruta encara no estàvem tots llestos.

De tota manera, la ruta estava al costat de la pineda preparada per sortir, així que encara ens hi podíem unir, però la Núria i l'Eva van empastifar de fang les seves motos i van voler anar a netejar-les.

Finalment, després de perdre la ruta dos cops, vam sortir d'Escatrón en direcció a Casp, disposats a fer la ruta nosaltres quatre solets.

Després d'aparcar les motos a la Calle Mayor de Casp, vam pujar pel carrer per entrar a visitar la Colegiata Santa María la Mayor, l'edifici més monumental de la capital del Bajo Aragón, remodelat bastants cops des de la seva construcció a començaments del segle XVI.

També vam poder visitar el castell, acompanyats per un guia voluntari que ens explicà la decadència i destrucció del castell i les seves desafortunades rehabilitacions, així com una versió molt particular del que va ser, de com es va produir i del que va representar el famós compromís de Casp.

A la sortida de la visita, els participant de la ruta ja estaven preparant les motos per tornar cap a Escatrón, però nosaltres vam preferir (per tercer cop aquell matí) no anar amb ells i prendre alguna cosa en una terrasseta de la Plaza España.

No ens va fer falta voltar gaire per sortir de Casp en direcció a Escatrón i els menys de trenta quilòmetres que separen les dues localitats els vam fer en un moment.

Després d'aparcar les motos tan allunyades del fang com vam poder, vam anar al segon pavelló per dinar la típica fideuà de primer amb galtes de segon. Per cert, vam coincidir amb el Maudi i l'Àngels, així com amb la resta dels Despertaferro, tots ells arribats en diferents moments del matí del dissabte.

Per la tarda, una recuperant migdiada per agafar forces de cara a la llarga nit que tindríem per endavant i un cop recuperats, unes cervesetes al voltant d'una taula per poder riure, xerrar, criticar una miqueta...

El sopar va ser, un cop més, a l'altre pavelló, on, amb el mateix sistema de dos torns per tal que hi hagués lloc per tothom, ens van servir pollastre amb patates.

Va arriba l'hora dels concerts i, apart de la bona música, vam gaudir de la bona companyia, doncs el Maudi i l'Àngels van allargar fins tard i la gent d'El Lokal ens van acollir i, com acostuma a passar quan estem amb bona gent, el temps va passar molt ràpid, vam riure molt, vam xerrar moltíssim (massa temps sense veure'ns) i ens van convidar a un munt de beure (el Jack Daniel's amb mel va triomfar).

De tota manera, pel matí no ens vam llevar pas tard, tot i que no vam ser ni de broma dels primers, no ens enganyem, però vam tenir temps suficient per arribar-nos al pavelló a prendre'ns el got de llet i la pasteta de l'esmorzar.

Vam dutxar-nos, ens vam vestir i a continuació vam aconseguir les forces necessàries per recollir-ho tot i carregar-ho a les motos. Realment, no acostuma a ser normal que recollim abans que l'organització, per tant va tenir molt de mèrit el que vam fer.

Això sí, ràpids, el que se'n diu ràpids, no ho vam ser, no ens enganyem... De fet, vam sortir del camp de futbol per anar directament al pavelló on es feien els àpats a menjar-nos l'almuerzo.

En sortir del pavelló, ens vam acomiadar del Ferran i de l'Eva, que havien decidit anar al seu ritme i per una ruta que pràcticament no coincidia amb la nostra, i vam anar a buscar la Bea, que sí que feia el trajecte amb nosaltres.

Abans d'arribar a Casp, encara vam trobar-nos amb el Ferran i l'Eva i vam poder tornar-nos a acomiadar i desitjar-nos bon viatge, suposant que ho seria per la temperatura que feia.

La resta de la nostra ruta va ser l'habitual, és a dir la mateixa que d'anada, aturant-nos a repostar i a prendre alguna cosa a Les Borges de Camp, on va aparèixer la gent d'El Lokal just quan anàvem a marxar, el que va fer que ens quedèssim una miqueta més.

Amb la Bea vam compartir viatge fins arribar a La Gornal, on nosaltres vam agafar el trencall cap a Clariana per passar pel Pantà de Foix abans d'arribar a Vilanova i la Geltrú i així estalviar-nos les cues de Cunit i Cubelles.