Tot i que inicialment preferíem anar a la Ruta de las Ánimas que sortia i arribava a Jaca o a la Concentración Quebrantahuesos que es feia a Biescas, les previsions de pluges fortes pel cap de setmana, especialment pel dissabte i més intenses prop dels Pirineus ens van fer decidir per anar a Alcossebre a la 10ª Reunión Custom Maestrat. Vam sortir divendres per la tarda, la Núria de Sitges i jo de La Granada per trobar-nos a Coma-ruga.

Malgrat que l'N-340 és una carretera que mai no ens ha agradat i que el trànsit (com és habitual) era força intens, vam fer tot el viatge per ella (excepte algun tram per l'A-7), doncs les alternatives eren molt més lentes i l'amenaça de pluja era present.

Al voltant d'un quart de nou del vespre vam arribar a l'Hotel Sancho III, on havíem reservat una habitació perquè a la concentració no hi havia zona d'acampada.

Ens vam acostar al lloc de la trobada i vam descobrir que per inscriure't havies d'entrar al recinte en moto (molt bona idea!), que la inscripció era de franc, que incloia una samarreta (pels primers 1.500 inscrits i nosaltres vam ser dels últims), una cervesa de benvinguda, una altra cervesa a la ruta del dissabte, el sopar del dissabte, l'esmorzar del diumenge, una paella per dinar el diumenge i alguns regals i que les cerveses estaven a 1 € i et servien olives i cacauets per acompanyar-les.

Vam donar una volteta al recinte, aprofitant per mirar alguna de les motos exposades en algun stand, i vam assabentar-nos que l'organització ens obsequiava amb una llesca de pa amb tomàquet d'Alcalà de Xivert amb pernil de Terol (a més, es podia repetir, tal i com va fer la Núria).

En acabat, ens vam acostar a una terrassa propera per tal que la Núria podés beure un te i, de pas, vam fer la primera copa amb tota la calma del món, de tal forma que en tornar a la concentra The Humphreys ja estaven acabant la seva actuació.

Vam agafar unes cervesetes i vam preparar-nos pel concert de The Ladies, un grup femení de rock & roll que no coneixíem i que va resultar tot un descobriment, fins al punt de no moure'ns de davant de l'escenari només que per agafar begudes a la barra i acabar comprant el CD en acabar l'actuació, que va marcar també el final de la nit per a nosaltres.

Ens vam llevar tardet i vam fer una mica el gos abans d'anar amb tranquilitat cap a la zona de la concentració, on hi havia un munt de gent passejant i mirant les motos sota un cel molt tapadot.

El dinar era per lliure, així que vam aprofitar una ruta de tapes per anar a uns quants bars a prendre la tapa de la ruta i en algun d'ells complementar-la amb d'altres de la carta.

Quan estàvem a l'últim dels bars en els que vam menjar, es va posar a diluviar i ens vam haver de quedar dintre, fins que vam pensar que potser no pararia i vam tirar a buscar les motos i cap a l'hotel a fer la migdiada quan ja no plovia tant.

Després de la dormideta, vam tornar cap a la trobada, sota un cel molt tapat, però ja sense pluja. Com ha de ser, és a dir amb una cerveseta a la mà (s'ha de col·laborar), vam donar un tomb per les típiques paradetes que hi havia instal·lades.

Al cap de poc, vam sortir de ruta per un passadís format per gent del poble fent-nos fotos, però no vam arribar a sortir d'Alcossebre (com estava previst al programa) perquè hi havia el risc de la pluja, així que només vam fer uns tombs per aquesta espècie d'urbanització de la costa.

Ens van portar fins un local (Restaurant Sancho Panza) on havien preparat un mostrador al carrer en el que ens van servir una cerveseta que ajudava a passar una gamba amb gavardina.

De tornada al recinte, vam saludar-nos amb alguns amics i coneguts i vam fer cua per recollir el sopar, que consistia en un estofat i una mica de meló de postre. Després, te i copeta en un local col·laborador i tornada a la zona entre la barra i l'escenari per gaudir del concert dels Gene Cats, uns pamplonicas que ens van fer ballar força, que tenen una versió boníssima del Blanco y Negro de Barricada i que van acabar la seva actuació fent pujar a l'escenari tot el Custom Maestrat per cantar una cançó que els varen dedicar.

A continuació, el plat fort del cap de setmana, els Gatos Locos, el grup català de rockabilly amb més de vint-i-cinc anys d'història, liderat pel Fernando Lavado i que va acabar l'actuació (i la meva nit de festa) amb l'eterna Prende una vela por mí.

Tal i com esperàvem, ens vam llevar amb un cel molt tapat, però sense pluja. Per tant, vam recollir i vam anar cap a la concentra, on vam veure moltes més motos que havien arribat pel matí.

Per esmorzar hi havia un entrepà per repartir entre tots els inscrits, però és que l'entrepà (amb el pa cruixent) d'enciam, tomàquet, tonyina i maionesa feia cent cinquanta metres de llargada, de tal forma que vam poder repetir, van menjar els que van comprar un tiquet i, finalment, tot el que va voler.

Tot i que hi havia prevista al cap de poc una exhibició de flyboard i la paella a migdia, vam decidir anar tirant per si de cas es posava a ploure i per arribar abans a casa.

Això sí, vam aprofitar per passar un moment pel Camping Cala Puntal de Vinarós, per saludar els meus sogres i ensenyar la Triumph de la Núria, que encara no la coneixien (lògicament, em refereixo a la moto, no a la Núria).

La resta del viatge, la mar de bé, amb una temperatura ideal per viatjar en moto (bona prova són les moltes motos amb les que ens vam arribar a creuar) i amb la sort de que la pluja no comencés fins que ja havíem arribat a casa. Així que amb moltes ganes de repetir una concentració que ens va agradar força.