La Sílvia i el Miquel acabaven d'estrenar casa i van voler ensenyar-nos-la i la millor manera per fer-ho va ser organitzar un dinar. La Núria i jo hi vam anar des de Berga i al trencall de la C-58 ens vam trobar amb el Dídac i la Sara, amb qui vam fer l'últim tram. Quan vam arribar, la majoria de la gent ja hi era i fins i tot hi havia qui s'estava banyant (ningú no em va avisar de la piscina i no duia banyador).

Apart de morir-nos d'enveja i de calor, la resta el que vàrem fer va ser buscar una mica d'ombra i xerrar una miqueta mentre desitjàvem que algú dels que s'estava banyant es tornés boig i ens mollés de dalt a baix.

Però al cap de poca estona vam deixar els banyistes sols i vam anar a l'altra banda de la casa, on hi havia molta més ombra, podíem xerrar amb tothom i teníem a mà les cerveses fresques de la nevera.

Mentre alguns ens escaquejàvem vilment, uns altres preparaven un aperitiu/primer plat completíssim que ens va deixar gairebé satisfets (la calor et treu tota la gana, la veritat sigui dita).

Després va arribar la carn amb salsa al curri, que estava boníssima (està molt bé que quan es facin dinars d'aquest tipus el que cuini sigui un cuiner professional al qui li agrada la seva professió) i, per acabar, una animadíssima sobretaula.

La veritat que si no haguèssim hagut d'anar a treballar l'endemà i si no haguèssim hagut de conduir per tornar a casa, hauríem allargat molt més del que ho vàrem fer, però no es pot tenir tot en aquesta vida... Això sí, en arribar a Sitges vam poder gaudir per primer cop de la imatge de les quatre motos juntes.